Serpentejant als peus de la Tramuntana per valls i entre turons

PalmaEn aquest itinerari volem recórrer el camí que uneix el llogaret de Binibona, a Selva, amb la possessió de Monnàber vell i l’església de Sant Miquel del pla de Tel, a Campanet. A trams, la ruta discorre paral·lela al curs del torrent de Sant Miquel, que serpenteja entre les valls aturonades dels pendissos interiors de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. Som a la comarca del Raiguer, una extensió de terra que s’estén des de Marratxí fins a Alcúdia, passant per Santa Maria del Camí, Consell, Alaró, Binissalem, Lloseta, Mancor de la Vall, Selva, Búger i Inca, entre d’altres.

Es tracta d’una caminada curta i còmoda que transita per camins plens d’històries i llegendes que encara ara retronen a cada passa que feim. Una paisatge cultural senyat per dues fites clares, Binibona i el pla de Tel. Un llogaret del terme de Selva i un punt destacat de la geografia de Campanet. Hi trobam restes d’un antic sistema de comunicacions militar del segle XVIII, possessions que deriven dels antics dominis territorials musulmans, de la baixa edat mitjana, i una església del segle XIII, dita del repoblament, per ser part del conjunt de construccions destinades a les cerimònies de culte que s’anaren bastint a mesura que s’hi anava establint la nova població després de la conquesta catalana de 1229.

En principi, no disposam de transport públic per accedir a Binibona o per tornar de l’església de Sant Miquel del pla de Tel. Per tant, en aquesta ocasió recomanam fer cotxada fins al punt de partida i, abans, deixar-ne un al final de la ruta. Una altra opció és recórrer a peu els 2,5 quilòmetres que separen Caimari de Binibona i després, un cop acabada l’excursió, fer els altres 2,5 quilòmetres que disten fins a Campanet i, d’aquesta manera, aprofitar el bus TIB (consulau-ne horari i disponibilitat en el web tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix llogaret de Binibona en direcció a la finca del Castell, per un camí que arranca de cap a llevant, a la dreta de l’hotel Binibona. Conten que “allà on el carrer que arriba de Caimari s’eixampla i forma l’actual plaça de Binibona, just enfront, a una casa anomenada les Casetes, hi havia l’únic cafè del poble”. Expliquen, també, que en aquest local, en un prestatge rere el taulell, hi havia una botella que albergava un estrany beuratge, una casta de suc, la composició del qual s’ignorava (herbes seques, dolces, mesclat, palo, anís, ron, gin, etc.). Una mena de ‘tot inclòs’, un misteri d’alta gradació que satisfeia els consumidors habituals, un públic divertidament nombrós de ‘tres sens habitants’! Que no eren sinó el sen Toni, el senMavi i el sen Miquel. “L’homofonia entre el numeral i l’antic tractament que es donava als camperols quan ja eren d’edat madura servia de base a l’acudit ridiculitzador” (Font: Més històries, llegendes i contarelles de les terres de Selva, Caimari, Moscari, Biniamar i Binibona. Antoni Ordinas Garau, 2022).

Les primeres passes de la nostra caminada ens duen a voltar una vinya de recent creació i a travessar el torrent de Binibona (unió dels torrents de Comafreda o del Guix i el dels Picarols), que després del pla de Tel passa a dir-se torrent de Sant Miquel. Abans, però, hem deixat a la dreta una curiosa construcció, una caseta bastida dalt d’un penyal, coneguda com el Mirador. Sembla que la seva funció era ‘vigilar’ els sementers i horts d’aquells voltants. [10 min] Passat el torrent, entram dins la finca del Castell, actualment un agroturisme. Quan el camí surt del gual i comença a prendre altura, hem de veure a la dreta un camí de terra que hem de prendre. Una drecera per evitar les cases i recuperar ràpidament el vell camí que transita entre Selva i Campanet, entre les possessions del Castell i de Santiani. [20 min] Continuam orientats cap a llevant; aviat ens venen dos portells, el segon dels quals hem de botar per l’esquerra. Fem passes per un laberint de comellars, per on el torrent de Búger s’obre camí de manera sinuosa, a estones silenciós, a estones eixordador.

Travessam novament el torrent [45 min], ja som dins Campanet, i el camí ens aboca a una nova i important bifurcació. [50 min] A la dreta, la sortida al camí de Can Tabou. Voltam a l’esquerra i entram de ple dins terres de Santiani. Descendim cap al comellar que travessa el torrent de Sant Miquel, en el centre del qual destaca una torre. Sembla un vell molí fariner, tot i que es tracta d’una antiga torre de senyals que formava part d’un assaig de telègraf òptic del segle XVIII. Antoni Ordinas Garau se’n fa ressò en el seu llibre d’històries, llegendes i contarelles del terme de Selva a partir d’una informació, escassament documentada, de l’historiador Josep Segura Salado. La línia telegràfica que suposadament havia d’unir la capitania general de Ciutat amb la guarnició d’Alcúdia passava per aquelles estretes i sinuoses valls. En són testimoni cinc torres: les de Son Penya, Son Sastre i Santiani dins Selva i les de Monnàber Vell i Caselles a la part de Campanet. “La manca d’informació sobre aquest interessant sistema de comunicació podria ser deguda al fet d’haver estat transferida la funció militar, en el segle XVIII, a l’administració borbònica, tradicionalment dependent del Gran i General Consell”, assenyala Ordinas.

Torre dels Coloms

[55 min] Deixam a l’esquerra el pont d’en Domingo –accés a les cases de Santiani Nou– i seguim el camí que torna a vorejar el torrent. El següent pont [1 h 05 min], també a l’esquerra, és la connexió amb les cases de Santiani Vell i Gran. Finalment, el nostre camí topa amb un portell infranquejable que ens obliga a desviar-nos a l’esquerra [1 h 10 min], per un tirany que ens mena fins a un pont estret, de formigó, que ens ajuda a travessar el torrent i a situar-nos dins la possessió de Monnàber Vell. Deixam a la dreta una sínia monumental i tot seguit trobam les escales d’accés a les cases [1 h 15 min]. En ser sobre el planiol, a l’esquerra, tenim la torre dels Coloms, que formava part de l’antiga línia de telègraf òptic, esmentada abans. Des del portal forà de les cases prenem tot dret pel camí asfaltat que ens conduirà fins al camí Blanc, a prop de l’església de Sant Miquel [1 h 35]. Voltam a l’esquerra i en cinc minuts serem a la cruïlla, on arriba el camí de na Pontons. A l’esquerra tenim l’església de Sant Miquel, documentada el 1248 [1 h 45 min]. Fou la primera parròquia de Campanet, tot i que una torrentada obligà a començament del segle XV a traslladar-la a la fira. La nostra caminada acaba aquí.

@Fita_a_Fita