La serra dels Teixos, natura calcària

EscorcaAl nord-oest del puig de Massanella i just empetitida per la proximitat d’aquest, la serra dels Teixos manifesta la seva grandiositat quan la transitam. La seva carena, de més de tres quilòmetres i mig de llarg a llarg, s’encimbella en nou puntals de més de mil metres d’escarpades cingleres.

Ens hi aventuram pel seu vessant de ponent. El topònim esmenta un arbre rar, sobrevivent d’èpoques més fredes.

De la font del Noguer a l’Arreplegada

En la passada dècada dels anys 70, dos embassaments (Cúber i el Gorg Blau) tragueren fesomia a aquestes valls altes de la serra Nord; juntament amb les noves carreteres, modificaren el pas dels vells camins o negaren possessions i jaciments antics.

La font del Noguer, vora el km 33,7 de la Ma-10, és popular com a lloc de tiberi i com a punt de partida de diverses rutes excursionístiques. S’hi ha muntat, entorn de la cabalosa mina de la font, una àrea recreativa i aparcament. Des d’aquí hem d’anar pel llarg de la canal de transvasament que connecta el Gorg Blau amb Cúber, en sentit est. Ens delectarem de bones vistes del puig Major, del Gorg Blau i, més lluny, del puig Roig.

Després, sorgirà el puig de Massanella i la serralada dels Teixos. Ja podreu reparar en el marcat coll de la Trona, pel qual muntarem. Al cap d’uns 30 minuts apareix una cruïlla que traspassa la canal: el GR s’acanala cap a Lluc o cap al refugi dels Tossals.

Hem de prosseguir 10 minuts més, per l’esquerra de la canal. Hi ha sendera neta. En trobar un altre pontet passador, bé ho paga ullar l’espai recorregut, ja que hi distingirem plenament el massís dels Tossals, amb el morro d’Almallutx i el puig de la Font.

Hem d’iniciar l’ascensió al coll de la Trona en sentit NE, amb les cases d’Almallutx a l’esquena. El redol s’anomena l’Arreplegada, probablement per relació amb les tasques de recollida i tosa del bestiar. Un caminoi travessa un bosquet d’alzines i, quatre minuts després, una paret. Més amunt, és imprescindible localitzar un pas empedrat que salva un roquissar.

Ben al davant tenim altes cingleres poblades de rotabocs. Passa curta, ascendim per la carritxera, motejada d’algunes alzines, amb orientació est i amb els ulls posats en el coll que s’obre entre el puig del Prat (1.100 m) i la Trona (1.061 m), més a l’esquerra. És un coster molt pendís i la ruta ve definida per fites. La collada (1.040 m) proporciona vistes més àmplies: cap al nord, identificam la moleta de cals Reis i les Mamelles; el Massanella i el comellar del Prat són al costat de llevant i, cap a ponent, es retallen el puig Major, la serra de Son Torrella, els Tossals...

Pujam cap als tres mils

Al nord del coll s’alça el puntal, imponent, del puig del Prat. Si des del coll el vorejam baix-baix els espadats, cap a l’esquerra, trobarem un canaló força empinat i ple d’aritja, per on es pot continuar grimpant, tot cercant la carena.

Pel costat nord del puig assolim una collada. Seguim la carena que marca dues elevacions de 1.169 i 1.117 m i després forma una cresta estreta, amb una cota de 1188. m, i que mostra un impressionant fondal al nord, cara al torrent del Gorg Blau, Turixant i Son Nebot. Recobram l’alè i gaudim com a premi d’una panoràmica de gairabé tota l’illa. Cap al NE s’estén un planiol de càrritx, al final del qual es defineixen els tres o quatre cimals més orientals d’aquesta gran serralada. El més llunyà assoleix els 1.259 m i té bon accés des del coll del Prat (GR-221). Es pot carenar la totalitat de la muntanya i atènyer la capçalera del comellar homònim, i per la font i la canal retornar a la font del Noguer.

El retorn a la font del Noguer

Podem retrocedir per la carena. Cap al nord (els Castellots) el terreny és malplà i tot clivellat per l’erosió. Es pot, tanamteix, tirar cap dret per avall, fora camí i per esquetjar dificultós, amb direcció a l’Arreplegada (NO), sense passar pel coll de la Trona. En uns 45 minuts de caminada per la mateixa carritxera de la pujada, hem de trobar el pas i el portell esmentats i arribar a la canal.