Els set herois que van aixecar Montilivi amb els seus estalvis

GIRONAAmb 94 anys, Benjamí Colomer encara treu forces per nedar a la platja de Cadaqués. "Hi vaig des de la dècada dels cinquanta, de quan Cadaqués era Cadaqués. Ara s'ha convertit en Saint-Tropez. Mai no havia comprat peix, menjava el que pescava. Era una meravella: sortir amb la barca i endinsar-se al mar. Un dia vaig agafar 22 llobarros! Actualment, tan sols puc fer algunes braçades; suficients per sentir pau i tranquil·litat. És la felicitat absoluta", comenta l'expresident del Girona i un dels herois que van posar diners de la seva butxaca per construir Montilivi, l'any 1970. Un estadi que aquest dimarts viurà el partit de Lliga de Campions entre els gironins i l'Slovan de Bratislava (21 hores, Movistar). Els de Míchel, amb moltes baixes, estan obligats a guanyar després de perdre contra el PSG i el Feyenoord en les dues primeres jornades.

Als set herois, Benjamí Colomer, Narcís Codina, Joan Vidal, Josep Garrido, Joaquim Ribas, Josep Ribera i Jaume Grabuleda, se'ls coneix com els set magnífics. "El Girona era propietari de Vista Alegre, l'antic estadi, però durant la guerra va deixar de pagar el cens, unes 500 pessetes l'any. Va haver-hi un judici, no es va resoldre, i van acordar un lloguer. És a dir, que vam passar de ser propietaris a llogaters, pagant unes 2.000 pessetes anuals. No ho vaig viure des de dins, perquè era molt jove, però els anys quaranta estan plens de misteris, pel que expliquen. «Tu em dones això, jo et dono allò, i tots contents». Les coses funcionaven així".

Colomer, però, resta importància a la gesta. "El Girona havia de marxar de Vista Alegre i ho vam fer possible. Vam comprar el terreny de Montilivi, pagant set milions de pessetes al comptat, un per cap. Vam adjudicar el concurs i vam fer un crèdit a La Caixa. I encara vam haver de pagar una xifra important addicional, perquè a última hora, amb tot pactat, un exalcalde ens hi va obligar. Si no, no signava". Colomer va ser vuit anys president, entre el 1959 i el 1967 (només el supera Delfí Geli, amb deu temporades), i cinc anys vicepresident del 1968 al 1973. "Val més que no sàpigues quants diners va haver de posar de la seva butxaca", accentua la Marta, la seva dona, present en la conversa.

El culpable de tot

"Recordo entrar en una assemblea i sortir-ne sent president, sense saber ben bé com", afegeix entre rialles. "L'entitat estava plena de deutes, en aquells moments. A mi no em va passar, però n'hi ha que van sortir-ne arruïnats. El càrrec és molt desagraït, molt". Per fer segons què, cal tenir un acusat sentiment de pertinença. "Una persona que no s'ho estima no fa el que vaig fer jo", assegura amb rotunditat. "Ser president d'un equip petit de futbol, com era abans el Girona, és com ser president dels Amics del Jazz o de la Sardana. Has de tenir afició, perquè saps que hi dedicaràs un munt de temps, que t'hi deixaràs molts cèntims, ningú no t'ho agrairà i, a més a més, t'insultaran. I ets el culpable de tot: si passa alguna cosa bona, és mèrit d'algú altre".

Colomer està "molt orgullós" de tot el que ha fet pel Girona. "No sé què hauria passat sense que es construís l'estadi de Montilivi, però sempre hi ha d'haver un valent que tiri les coses endavant. Calen menys paraules i més fets, perquè ens passem el dia discutint bestieses i ningú no fot ni cas a les coses importants", recalca. L'expresident també fa alguna estirada d'orelles. La gestió de l'estadi en els partits de Champions genera malestar entre els aficionats. Contra el Feyenoord, Montilivi no només no es va omplir ni tenint en compte que les retràctils no es poden ocupar, sinó que hi havia uns 2.000 neerlandesos a les graderies. Poques hores abans del partit contra l'Slovan, hi ha unes 700 entrades a la venda i existeix la preocupació interna que es repeteixi la pobra imatge del debut continental a la ciutat. "Aquest és l'orgull gironí que proclamen?", es pregunta.