Set històric d'un Girona de somni

GIRONANo va ser una nit qualsevol: cal diferenciar-la, protegir-la i conservar-la en el record de Montilivi. Perquè en tots els àmbits de la vida, el subconscient sol trair-nos i, molts cops, dona més pes als fets negatius. Vivències traumàtiques, ruptures sentimentals, pèrdues de feina. Els mals moments que ens han marcat i sovint han significat un abans i un després. Però també hi ha d'haver espai per al primer petó, per al naixement d'una criatura, per a una fita professional destacable. En una Lliga de trenta-vuit jornades passa el mateix.

El partit contra l'Almeria significa tant per al Girona, que és complicat que es quedi amb una cosa sola. La pallissa (6-2) a la qual va sotmetre un rival directe per la permanència es va establir principalment en un final de primera part en què directament va noquejar-lo, com feia Ali al ring amb els seus rivals. Els tres punts prenen importància després de la desfeta a Cadis de la setmana passada, on l'equip no va comparèixer. Com l'Almeria a Montilivi, que no hi era.

Si els de Míchel es van treure un pes de sobre perquè la dinàmica no era bona i una relliscada hauria pogut portar conseqüències, molts futbolistes van convertir el partit en un aparador personal. Començant pel Taty Castellanos, el davanter centre titular que el 2023 encara no havia enviat la pilota al fons de la xarxa i va ser qui va obrir el marcador, seguint una deliciosa centrada d'Arnau, que també les posa bé amb l'esquerra. Ho té tot, el nano.

Tres gols en nou minuts diferencials

Va tenir el seu moment Viktor Tsygankov, que va aprofitar l'oportunitat participant en el primer gol i marcant el segon. Bons minuts de l'ucraïnès, necessitat d'autoestima després de molts canvis en poques setmanes. Entre els dos primers gols, encara hi va haver temps perquè se n'anul·lés un a Castellanos per fora de joc de Tsygankov. Bona cosa, l'actitud.

I, de sobte, la golejada, que va arribar sense avisar. Perquè el joc del Girona tampoc convidava a una diferència com aquesta. Però quan s'està inspirat, què s'hi pot fer? Riquelme, força participatiu i entonat, i una excursió de Javi Hernández, van situar el 4-0 abans del descans. Montilivi ballava, tot i el fred.

L'estadi serà part fonamental de la permanència, si s'aconsegueix. En aquests moments, i encara que el Girona porti més partits a casa que altres conjunts, és provisionalment el tercer millor local de la categoria. Una condició argumentada també a la segona part, quan l'Almeria havia retallat gràcies a un gol de Ramazani. El Girona corria el risc de relaxar-se, però no ho va fer. Millor dit, Montilivi no va deixar que ho fes.

El set de l'equip català, que continua en l'onzena posició de la Lliga, amb un marge també provisional de set punts respecte al València, que marca la línia vermella, va arribar en un tram formidable, en què els suplents van alçar la veu com ho havien fet abans els titulars. Iván Martín i Cristhian Stuani van afegir-se a la pallissa, mentre l'afició s'ho passava pipa. Com aquell migdia contra Las Palmas i el hat-trick d'Olunga. El gol final d'El Bilal no va ni emprenyar i l'afició gironina va marxar contenta, amb la sensació d'haver-s'ho passat bé. També va debutar el bisbalenc Ricard Artero a Primera. Un altre èxit de la base, que no deixa de promocionar joves i esplèndids talents.