Les setanta mesures que acabaran amb el menysteniment de l'esport femení

BarcelonaEl palmarès de Maica García, jugadora de waterpolo del CN Sabadell, és un dels més extensos de l'esport català. "Només em falta la medalla d'or en uns Jocs Olímpics", diu la sabadellenca, que espera tancar el cercle aquest estiu a París. Tot i aquests èxits, el menysteniment que pateix és continu. "Malgrat els èxits i l’esforç que hi ha al darrere, hi ha una manca de reconeixement mediàtic i social evident. La societat ha d'obrir la ment i apostar per altres esports, no només pel de sempre", lamenta.

El seu cas no és un bolet aïllat. Des d'inicis del segle XXI, la presència, la visibilitat i el reconeixement de les dones en els diferents àmbits de l'esport s'ha incrementat considerablement, però els avenços aconseguits són encara insuficients, ja que la desigualtat, la discriminació i la reproducció dels estereotips de gènere se segueixen perpetuant en el context esportiu. El Govern vol posar en marxa setanta mesures pràctiques per implementar el Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya 2024-2030, un ambiciós full de ruta que aspira a comptar amb la complicitat del sector.

“Fins ara hem centrat els esforços a generar visibilitat i referents, i el següent pas és obrir nous horitzons amb un pla impuls diferent, que fugi de la teoria. Seran accions per desenvolupar a l’abast de tothom, amb la complicitat del sector per accelerar aquest impuls i fer més potent l’esport femení català. Això no va d'una sola acció màgica que transformi el món, sinó de mantenir una constància. Estem en un moment de canvi i és a les nostres mans accelerar el procés”, assegura Anna Caula, secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física.

Aquest ambiciós pla se sosté en cinc principis rectors; interseccionalitat, canvi estructural, homes com a aliats, sinergies i especificitat i transversalitat. Els objectius són impulsar la transformació de la governança de les organitzacions, incrementar la participació de les dones en càrrecs de lideratge i les professions de l'esport, fomentar la visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, prevenir la violència sexual en l'àmbit esportiu i crear entorns segurs, augmentar la pràctica físico-esportiva entre el col·lectiu de dones considerant la seva diversitat i millorar les condicions de les esportistes de tecnificació i rendiment.

En el marc del Pla, la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física realitzarà tres iniciatives concretes en diferents camps. Per una banda, es farà un nou i pioner estudi sobre l’abandonament de l’esport en etapa adolescent per conèixer els motius pels quals les noies, i també els nois, decideixen deixar de fer esport. "Volíem tenir dades concretes i saber-ne els motius concrets per poder intervenir-hi", diu Caula. També es realitzarà el fòrum Canviar imaginaris en l’esport amb participació arreu del territori català i, finalment, es posarà en marxa una campanya de comunicació multicanal sobre esport femení.

"Transformar i sacsejar"

El pla d’impuls forma part del conjunt d’actuacions de la “legislatura de l’esport femení, amb la qual vam arribar per transformar i sacsejar” aquest àmbit i donar-li visibilitat. "Les llicències femenines han augmentat un 20% del 2021 al 2023, però encara estem lluny del sostre”, destaca Caula. El Govern ha multiplicat per vuit el suport als clubs, un acompanyament per arribar a més entitats i per reforçar les seves estructures.

Anna Rovira, consultora en gènere i esport i col·laboradora del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport (GISEAFE, de l’INEFC); Susanna Soler, professora de l’INEFC i coordinadora del GISEAFE; i Anna Vilanova, professora de l’INEFC i directora de l’Observatori Català de l’Esport, són tres de les professionals que aporten el seu rigor professional i acadèmic a un pla que aspira a passar de les bones intencions a una transformació real.