El ‘side by side’, el pas intermedi entre les motos i els cotxes

BarcelonaGerard Farrés va anunciar que el del 2018 seria l’últim Dakar en què competiria amb moto. El seu objectiu era fer el salt a les quatre rodes però el pas no és senzill. A banda d’una preparació diferent, cal una estructura molt més complexa i un pressupost més elevat. I en una època en què trobar un patrocinador és complicat, cal esprémer l’enginy. Farrés, després dels bons resultats que va obtenir els dos últims anys (3r el 2017 i 5è el 2018), va veure com al juliol, durant la Baja Aragón, s’obrien les portes de l’equip Monster Energy Can-Am (el guanyador d’aquesta mena de vehicles del Dakar 2018) i, per tant, la possibilitat de disputar el ral·li a bord d’un side by side, un bugui més lleuger amb tracció a les quatre rodes que ara, després de la seva introducció a la prova fa dues edicions, tindrà categoria pròpia.

“És un vehicle amb el qual pots arribar a competir amb els cotxes tradicionals, que costen un milió d’euros, mentre que els primers costen entre 50.000 i 70.000 euros”, indica Farrés, que ha confiat en el també català Dani Oliveras (company seu al desaparegut equip Himoinsa del Dakar) per fer de copilot. “A mitja temporada, quan jo corria amb el bugui, a ell no li havia sortit res i li vaig demanar si li faria il·lusió venir amb mi. Crec que junts formem un gran tàndem”, indica Farrés. Així, des del setembre treballen colze a colze, amb bones sensacions en les dues curses que han disputat.

Però el pas de les dues rodes a les quatre rodes no s’acaba aquí. L’experiència en diversos Dakar amb moto li serveix, però cal fer canvis. “Hem d’aplicar el que fèiem amb la moto però amb canvis. Amb la moto, per exemple, podia tenir deu caigudes durant un Dakar i no fer-me mal en cap, aixecar-me, comprovar que la moto estigués perfecta i continuar competint. Amb el bugui no, ara un error t’expulsa del Dakar. Així que els canvis de ritme els has de tenir molt clars”, afegeix. És per això que per a Gerard Farrés la cosa més complicada és “anar a poc a poc”. “Anar de pressa no costa, però quan vas contra cronòmetre i has d’anar a poc a poc perquè en aquell moment pots trencar-ho tot... això és molt difícil, em crea un estrès al cotxe que fa que tingui una tensió molt alta en tot moment”, diu.

Entre tots dos es repartiran les feines de cada etapa. “El Dani, com que és el copilot, prepararà l’etapa i jo l’ajudaré en tot el que pugui. Ara amb els cotxes tot és més tranquil”, diu el pilot de Manresa, que afegeix que Oliveras també l’ha ajudat molt pel que fa a la mecànica. “Soc un desastre i ell és mecànic de casa. Era vital que hi hagués algú que sabés fer aquesta feina”, conclou.

Oliveras haurà d’aprofitar l’experiència que té navegant sobre la moto per cantar-li les notes a Farrés. Com Rosa Romero. Després de molts anys enfilant-se a la moto, aquest any pensava que passaria un Nadal diferent, a casa, amb la família, lluny del seu marit, Nani Roma, que ja tenia tancat el seu projecte per al Dakar amb l’equip X-Raid. Però de cop, fa dos mesos llargs, Camelia Liparoti li va trucar. “Em va oferir fer-li de copilot. Li vaig dir que estava encantada, que no ho havia fet mai però que endavant”, explica. De fet, ha aprofitat aquest poc temps per aprendre tant com ha pogut del tàndem que fa Nani Roma amb Àlex Haro, el seu copilot. “L’Àlex m’ha explicat com gestiona les curses, però és un altre nivell. El que em passa és que estic tan pendent d’explicar bé el que veig al roadbook que em fixo poc en el que hi ha a fora. I si hi ha un trencall, quan ho miro em costa situar-me. És qüestió de pràctica, a mesura que fem quilòmetres millorarem de pressa”, indica.

Amb la pilot italiana es coneixen de fa anys. Romero corria el Dakar amb motos i ella amb quads. I havien passat alguna nit al ras plegades, enmig del no res. “Quan vaig pujar al bugui amb ella m’hi vaig sentir molt segura, és molt fina conduint”, afegeix Romero que, per si les mosques, s’emportarà Biodramina. “Si vaig de copilot al meu cotxe i miro el mòbil em marejo! Quan he pujat al side by side, les sensacions han sigut bones; si no em marejo, tot anirà bé”, diu rient i il·lusionada per la nova aventura que comença el dia 6 a Lima.