Halep es recrea en el mal d'altura de Williams

BarcelonaMargaret Court segueix ostentant el rècord de Grand Slams del tenis femení. Entre el 1960 i el 1973, la jugadora de Perth va vèncer onze vegades a casa seva -l’Open d’Austràlia-, cinc a Roland Garros, cinc a l’Open dels EUA i tres a Wimbledon. Des d’aleshores, cap tenista ha aconseguit un palmarès tan valuós. Només una, Serena Williams, ha estat a un pas d’igualar-lo. Als 37 anys, la nord-americana continua en el primer nivell mundial, entre altres coses per ampliar la seva llegenda i ser la jugadora amb més grans de tots els temps. Però, cada cop que té l’oportunitat d’igualar els 24 de Court, no sap gestionar la pressió. Ja li ha passat tres cops. L’últim, ahir a la pista central de l’All England Club, on va ser apallissada en la final per Simona Halep en dos sets (6-2 i 6-2) i en menys d’una hora. La tenista de Constanta es va convertir en la primera romanesa que venç a Wimbledon.

Fa un any, sobre la gespa anglesa, on ha triomfat vuit vegades des que és professional, Williams va perdre davant d’Angelique Kerber la primera ocasió d’assolir el rècord. Li va passar el mateix dos mesos després amb la japonesa Naomi Osaka a l’Open dels EUA, en què, a més, va deixar una imatge de mala perdedora preocupant. I ahir, amb la seva germana, la seva mare i el seu marit atentíssims a la zona noble de l’All England Club, va encaixar la derrota més contundent de la seva trajectòria en una final de Grand Slam. Sense excuses ni males cares. “Halep ha jugat avui com si fos jo”, va dir la jugadora de Saginaw (Michigan) en el moment de l’entrega de premis. Significatiu.

Efectivament, la tenista romanesa no va deixar opció a la seva rival, que va acabar el partit amb 26 errades no forçades. Es va mostrar molt solvent des de la primera bola i va evitar que la petita de les Williams pogués accionar el seu poderós drive. La clau: restar llarg i descol·locar-la amb contrapeus. A jutjar pel 4-0 inicial, les previsions de Halep i el seu mentor, l’excèntric Ion Tiriac, es van complir a la perfecció. Tanta potència concentrada en pocs minuts va afectar el joc i la moral de la nord-americana, que no va sentir-se còmoda en cap moment. Només va aconseguir estabilitzar-se al començament de la segona mànega (2-2), però al cinquè joc va tornar a perdre el servei abans d’enfonsar-se del tot i avançar l’alegria de Halep, que va besar la gespa de Wimbledon en el que era el seu segon triomf en un gran, després del Roland Garros del 2018.

El torn de Federer i Djokovic

Avui (15 h, #Vamos) es disputa la final masculina entre Roger Federer i Novak Djokovic, que van evitar l’enfrontament espanyol a Londres imposant-se a les semifinals a Rafa Nadal i Álvaro Bautista, respectivament. El suís, que és a punt de fer 38 anys, busca el seu novè Wimbledon -és, sens dubte, el seu Grand Slam preferit-, mentre que el serbi, número u del món, vol refermar la seva condició amb el que seria el seu cinquè títol, el segon consecutiu, a l’All England Club.

Tots dos són especialistes en aquesta superfície, però els precedents més recents beneficien Djokovic, que en l’últim duel contra Federer es va imposar, però amb moltes dificultats (7-6, 5-7 i 7-6, a les semifinals del Masters 1000 de Madrid). L’espectacle està garantit.