Arrenca el Sis Nacions més estrany de la història

BarcelonaEl Sis Nacions és el torneig esportiu més antic del món i enguany enceta la seva 127a edició, probablement una de les més estranyes de tots els temps. I és que aquest campionat només s'ha suspès durant les dues guerres mundials, i ni tan sols els Anys de Plom a l’Ulster l’havien posat en perill, fins que l’any passat la pandèmia de coronavirus va obligar a suspendre'l al mes de març i no es va poder acabar fins a finals d’octubre, ja sense públic als estadis per primer cop en la seva història.

Però aquest any no només es trobarà a faltar l’escalfor i els càntics del públic, ja que alguns jugadors han declinat la seva participació. La raó és fàcil de comprendre: l’organització vol que les sis seleccions entrenin i convisquin en una bombolla que els aïlli de possibles contagis, i molts jugadors –sobretot els pares de família, com el capità anglès Joe Marler– han decidit no assistir a la crida de la seva selecció. Paradoxalment això ha permès rejovenir força algunes seleccions, que ompliran el forat dels jugadors més veterans i contrastats amb joves talents emergents.

Pel que fa al pla estrictament esportiu, Anglaterra, actual campiona del torneig, encapçala el grup dels favorits per emportar-se la victòria final del torneig. L’equip anglès, conegut popularment com el Quinze de la Rosa, presenta un bloc granític on destaquen els joves Maro Itoje i Anthony Watson. Un dels pocs aspectes positius de l’edició del 2020 del Sis Nacions va ser el renaixement de la selecció francesa, després d’anys de crisi i recanvi generacional. Els gals també presenten un equip insolentment jove però ple de talent, cridats a liderar un futur brillant per al Quinze del Gall, que acollirà la Copa del Món de rugbi d’aquí dos anys.

Itàlia i Escòcia, a evitar la Cullera de Fusta

Irlanda i Gal·les tanquen el grup de favorits amb equips que mantenen la columna vertebral de dues seleccions que van guanyar les edicions de 2018 (Irlanda) i 2019 (Gal·les) completant un Grand Slam o ple de victòries sobre els seus rivals. Amb tot, Irlanda sembla patir alguns problemes de transició entre la potent davantera i la zona de creació i finalització, mentre que els gal·lesos confien en la velocitat i el talent dels seus tres quarts, capitanejats pels veterans Gareth Davies, North, Halfpenny i Williams, per mirar d’acabar d’esprémer les possibilitats de la generació d’or del rugbi gal·lès.

Molt més difícil ho tindran Escòcia i Itàlia, dues seleccions cridades a evitar la Cullera de Fusta, el premi de dubtós honor que s’entrega a l’equip que perd tots els partits del campionat. Els escocesos han de visitar Londres i París, intentaran sumar com a locals contra Irlanda i Gal·les i confien en derrotar amb comoditat Itàlia, la ventafocs del torneig, a Edimburg.