El sisè triomf seguit dispara les il·lusions del Girona (0-1)

GIRONAEl final de curs del Girona 2020-21 s’estudiarà en totes les universitats. S’acaben els qualificatius per descriure una nova victòria, aquest cop a Màlaga (0-1), la sisena consecutiva, que col·loca un triple empat amb l’Almeria i el Leganés a la tercera posició quan només falten dues jornades. L’equip, que ha sumat 28 dels últims 33 punts en joc, és cinquè i continua depenent d’ell mateix. Haurà de jugar contra l’Alcorcón i el Cartagena.

Qui semblava que es jugava el play-off era el Màlaga, que en realitat no tenia res en joc. Ple de futbolistes poc habituals, va sortir molt més endollat que el conjunt gironí, fidel al seu onze i que es va limitar a protegir-se fins a agafar el comandament. Jairo i Rahmani van intentar-ho pels locals i Bárcenas pels visitants, en un control que se li va fer llarg. Francisco, des de la banda, posava cara de mala llet; senyal que l’inici no li agradava gens. L’equip arribava tard a la pressió, deixava molts espais, no tenia el control, perdia la pilota ràpid i a Juan Carlos les càmeres l’enfocaven massa, especialment en una doble aturada. Gaire estimulant no era, la veritat.

L’escenari va canviar després d’una agressió a Stuani de Mejías, que va acabar expulsat. Com per art de màgia, el Girona disposava de 75 minuts en superioritat numèrica i el Màlaga també es quedava sense entrenador, segurament per maleir en veu alta. Faltava aprofitar-ho, que la teoria i la pràctica no sempre van de bracet. La primera conseqüència va ser que els catalans van passar de ser dominats a dominar. Van fregar el gol en intents de Gumbau, Bárcenas i Couto i en van anul·lar un a Stuani.

Aliat amb el destí

Francisco va ampliar l’atac amb l’entrada de Sylla per Gumbau al descans. Si pretenia fer un pas de gegant, només valia guanyar. El Girona va inclinar el camp, sentint que era l’amo del partit i que n’acabaria tenint una de prou clara per ficar-la a dins. 40 jornades després de començar la Lliga, el paradís era al seu davant. Quan va marcar Santi Bueno, aprofitant l’estratègia, no va haver-hi res més bonic que el gol.

Encara faltava patir, que això és el Girona, aliat també amb el destí: Cristian va rematar al pal en la jugada següent, Sylla va perdonar tot el que va poder i una pilota que va impactar a la mà de Couto al descompte va provocar un petit mal de panxa. Del que va sobrat és de confiança. Aquesta podria ser la diferència entre jugar a Primera o fer-ho a Segona la temporada que ve.