“L’skate és com un art, ningú patina igual”

BarcelonaTé tan sols setze anys, però ja sap què és disputar uns World Roller Games. Fa dos anys, Marcel Cama va anar a Nanquín, a la Xina, per competir en la modalitat de skate. Després d’aquella experiència, ara hi torna, en els World Roller Games de casa.

Nascut a Sant Martí Sarroca l’agost del 2002, va començar a anar amb skate per diversió, com fan molts nens. “Vaig començar als quatre anys. El primer skate que vaig tenir me’l van regalar els meus pares. El van comprar en un basar i així vaig començar, patinant amb els meus cosins pels voltants de la ciutat”, recorda. Com passa en moltes cases, els Reis d’Orient van fer la resta de la feina i li van portar un skate més bo. “Vaig començar com a hobby i encara ho entenc així! Al final, l’skate és com un art, ningú patina igual”, explica.

Però, per poder millorar, Marcel Cama té un hàndicap important: la falta de rampes per entrenar-se. Ells llocs que hi ha a Catalunya ràpidament se li van quedar petits i ha de fer un esforç econòmic important per anar al País Basc, a França o a Califòrnia. “La federació em va ajudar a entrenar-me a Bordeus, perquè aquí no hi ha rampes. I és que això depèn dels diners, si tens suports, ho tens més fàcil, però costa molt! A mi els meus pares m’ajuden molt”, explica, i afegeix, sobre el seu dia a dia: “Aquí, a Martorell, tenim un pool de ciment, però és per a principiants”. I se li il·luminen els ulls quan recorda el seu viatge fins a Califòrnia. “Queda una mica lluny, però hi vaig anar l’any passat i és una passada!”.

Avui, a les 17 hores, Marcel Cama competirà en les semifinals de vertical a l’Esplanada de l’Anella Olímpica de Montjuïc. I serà l’únic català que hi participi. “Aquí costa que hi hagi gent de rampes, perquè no en tenim! Hi ha molt skate de carrer, però per fer rampes has d’anar fora”, insisteix, i reclama que les institucions en facin una: “Si no n’hi ha, és molt complicat que la gent s’hi iniciï”. Per millorar el seu nivell, el patinador català es fixa en “la gent que va començar abans” que ell, perquè una de les primeres modalitats era el vertical, que és en la que ell competeix. Tot i que els màxims exponents d’aquest esport els tenim als Estats Units, el seu referent és algú de la casa: “Aquí em va ensenyar a patinar José Manuel Roura, que és un referent per a mi, en sap un munt, d’skate”.

Tot i que són els seus segons WRG, Cama sap que és complicat aspirar a les medalles. “Venim a intentar fer un bon paper i passar-nos-ho bé. No penso en el podi”, avança, i afegeix: “És un esport que no és d’aquí i per tant costa que la gent l’entengui”. És per això que tampoc vol pensar gaire més enllà. Si es podrà guanyar la vida com a patinador, encara no ho sap. “Encara és d’hora”, diu, i riu. I és el consell que dona als nens que, com va passar amb ell, van demanar un skate als Reis: “Cal gaudir molt. No has de pensar en guanyar-te la vida, només patinar i passar-t’ho bé, res més”.

Objectiu olímpic

Cama espera que els WRG donin visibilitat al seu esport i a la resta de modalitats de roda petita que són desconegudes per la majoria de la societat catalana. I, en clau de futur, pensa una mica més enllà: “Veurem quin camí agafa l’skate, amb el tema d’aconseguir que el facin olímpic”. Aquest objectiu d’aconseguir ser esport olímpic és una de les reivindicacions compartides amb la majoria de les modalitats que es podran veure a Barcelona aquests dies.