El soci posa punt final a la interinitat al Barça

BarcelonaEl 7 de març del 2020 els aficionats van poder entrar per última vegada al Camp Nou per veure un partit del Barça. Avui, just un any després, torna a obrir les portes al públic. Però no per al futbol, sinó per escollir el nou president de l’entitat entre mascaretes, gel i cues amb separació de seguretat. Malgrat les restriccions de la pandèmia, la cita supera per ara les expectatives de participació. Segons ha anunciat el club, 42.052 socis i sòcies ja han exercit el seu dret a vot abans de les 14 h (38,13% del cens). Es comptabilitzen els més de 20.000 vots per correu, però la xifra és a tot just 5.000 electors de la participació que es va registrar el 2015.

Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa busquen avui l’aval dels més de 110.000 socis amb dret a vot. Unes eleccions diferents, marcades per la pandèmia, en què la participació final serà imprevisible, amb múltiples seus i amb al voltant de 20.000 socis que ja han exercit el seu vot a través del sufragi postal, novetat en aquests comicis. Les meses obren les portes a les 9 del matí i les tancaran a les 9 del vespre. Abans de mitjanit s’ha de publicar el resultat, que confirmarà si les enquestes tenien raó i Laporta torna a asseure’s a la cadira principal de la llotja, o bé si Font o Freixa donen la sorpresa. Serà el punt final d’una campanya extremadament llarga, amb propostes i retrets, i que ha estat marcada en l’última setmana pel registre dels Mossos a les oficines del club en relació amb el Barçagate.

Els operaris feien ahir els últims retocs al Camp Nou, l’epicentre d’aquestes eleccions, on podran votar 78.987 socis de manera presencial en les 111 meses habilitades. Però no serà l’únic. Girona (5 meses per a 3.707 votants), Tarragona (3 meses per a 2.200 socis), Lleida (2 meses amb 1.264 possibles votants), Tortosa (una mesa per a 616 electors) i Andorra (2 meses i 705 socis) també tindran una seu electoral. En total, 87.479 socis amb dret a vot presencial, ja que 22.811 (el 20,7% del cens) van sol·licitar participar en els comicis per via postal. Socis que, per facilitar la logística, ja han sigut exclosos del cens a les meses per evitar duplicitats, independentment que hagin fet ús o no d’aquest servei.

Precisament, els vots per correu, que finalment van ser 20.663 (el 90,7% dels que es van sol·licitar), arribaven divendres a l’estadi. Correus va acabar el termini de votació la setmana passada i va dipositar els sobres davant notari. Un cop al Camp Nou, es custodien a la Sala Roma fins al final de la jornada electoral. A l’hora del recompte, del qual estaran pendents 120 empleats, s’escrutaran en un únic punt i el resultat se sumarà directament al vot presencial. El cub explicava a l’ARA que no es desglossaria el vot per correu del vot presencial “per evitar especulacions” sobre el resultat.

La pandèmia ha revolucionat unes eleccions que estaran marcades pel protocol de seguretat i que comptaran amb un dispositiu de gairebé 2.000 persones. No serà una jornada festiva ni coincidirà en dia de partit. Aquest cop serà imprescindible el carnet de soci per poder accedir al recinte de votació, no es permetrà l’accés dels acompanyants -només grups familiars en què tots siguin socis-. Les restriccions de mobilitat també impedeixen, a priori, que els residents en comarques no puguin desplaçar-se i es quedin sense poder votar -tot i que alguns candidats han assegurat que votar està inclòs en les excepcions.

Tot plegat pot incidir en la participació final, que els últims anys havia sigut entre el 43% i el 53% del cens. Hi ha teories per a tots els gustos, des dels que asseguren que amb el covid molta gent tindrà por i es quedarà a casa, als que defensen que, per les poques opcions d’oci, es dispararà l’afluència de votants. De retruc, aquest fet també pot fer que les enquestes realitzades durant la campanya acabin sent paper mullat.

Cinc mesos sense president

Les eleccions van començar a gestar-se a finals d’agost quan el soci Jordi Farré va impulsar el vot de censura contra la directiva de Josep Maria Bartomeu, iniciativa a la qual s’afegirien altres aspirants a la presidència i entitats barcelonistes opositores. La junta havia anunciat les eleccions per a la segona quinzena de març, seguint escrupolosament el que dicten els Estatuts en el cas de finalització de mandat, però més de 20.000 socis van fer evident que tenien pressa. Tot i recollir més suports dels necessaris, la votació no va arribar a produir-se per la dimissió en bloc del president, el 27 d’octubre. Carles Tusquets passava a dirigir el club de manera interina a través de la junta gestora. Ara bé, no convocava els comicis de manera immediata sinó que esperava un parell de mesos a iniciar el procés. La primera data de les eleccions era el 24 de gener, però una setmana abans, quan només tres dels nou precandidats havien passat el tall de firmes, es va ajornar per la situació epidemiològica. Aleshores ja estava prevista la votació descentralitzada però s’hi va afegir la votació per correu. Set setmanes després, se sabrà el nom del nou president del Barça.