Qui són els joves de la casa cridats a la revolució del Barça?

BarcelonaEn menys de dues temporades, el Barça ha passat de tenir un onze amb la mitjana d’edat més alta de la Lliga de Campions, la de la dolorosa escombrada del 2-8 a Lisboa, a veure com els joves de la casa seran imprescindibles aquest curs. La delicada situació econòmica de l’entitat, sumada a la convicció de Joan Laporta que s’ha de comptar amb els futbolistes del planter, dibuixa un escenari en què La Masia recuperarà el protagonisme que havia anat perdent els últims anys. Els debuts de Nico i Gavi, dos brots verds, en són l’exemple més recent. 

Amb Franc Artiga, que coneix de primera mà aquests dos talents del planter i que va treballar com a entrenador al futbol formatiu blaugrana durant onze anys, analitzem per on passa el present i el futur més immediat dels jugadors sorgits a la casa. El tècnic de Cambrils es va acomiadar del Barça al febrer per emprendre una nova etapa com a seleccionador sub-21 dels Emirats Àrabs Units, des d’on atén l’ARA. Una frase sintetitza les seves aportacions respecte als diferents jugadors de la casa que ha dirigit al llarg del seu pas per La Masia i que ara treuen el cap al primer equip: “Perquè puguin funcionar, el Barça necessita ser fidel al seu ADN”. 

Nico, Gavi i Balde

Els últims a picar a la porta del primer equip

Artiga obre foc parlant de Nico (19 anys), fill de l’exfutbolista Fran González, i en destaca la intel·ligència: “És un jugador que tenia molt clar que estava fet per jugar al Barça. És superintel·ligent i entén perfectament el nostre joc. Però no parlo només del futbol, és un noi que ja anava avançat de cursos a l’escola”. L’entrenador català resol que, tenint en compte els timings en què s’està produint el seu aterratge al primer equip, pot ser “perfectament” el substitut de futur de Busquets. “És el futbolista que més s’hi assembla. A més a més, el seu pas de cadet a juvenil va anar acompanyat d’un gran canvi físic. No és un jugador especialment ràpid, com tampoc ho és Busquets, però té un físic privilegiat”. 

Artiga enllaça la figura de Nico amb la de Gavi (17 anys) recordant que són futbolistes que porten molts anys al planter i que quan són “més vàlids” és quan el Barça es manté “fidel al seu ADN”. És a dir: “El joc posicional que ens va fer més grans al món del futbol i que, més enllà de guanyar, prioritzava la manera com guanyaves”. L’entrenador de Cambrils destaca que, si “s’aposta per mantenir el 4-3-3, amb les seves variants, i per voler tenir la pilota i atacar”, tant Nico com Gavi encaixaran al primer equip. 

L’interior andalús va ser l’últim a debutar en partit oficial estrenant-se contra el Getafe al Camp Nou. “És talent pur. Un futbolista de carrer: improvisa, té una execució rapidíssima, té un joc que fa goig de veure. Però, a més a més, té una competitivitat molt gran”, recorda l’actual seleccionador dels Emirats. “Els entrenadors del planter el vam ajudar a ordenar tot aquest talent propi del carrer. El vaig tenir uns mesos, quan va fer la transició del cadet al juvenil, però ràpidament va ser cridat pel Barça B. Considero que el vam ajudar, també mentalment, perquè és molt impulsiu. És un jugador amb moltes emocions i calia ajudar-lo a gestionar-les. No només en la victòria i en la derrota, sinó també en situacions dels partits quan, per exemple, perdia una pilota”. Amb tot, Artiga sintetitza que tant Nico com Gavi necessiten jugar: “No són futbolistes que arriben al primer equip amb 20 i 21 anys ja formats. Gavi fins no fa gaire jugava al cadet. Si són al primer equip és per tenir minuts; si no, que segueixin formant-se al filial perquè necessiten tenir minuts”. 

De la nova fornada a les ordres de Koeman qui encara no ha debutat en partit oficial és Alejandro Balde (17 anys). Renovat aquest estiu fins al 2024, Artiga considera que és “un lateral amb totes les característiques per ser al Barça: ràpid, ofensiu, potent i tècnicament dotat. Amb capacitat tant per pressionar amunt com per replegar-se ràpidament”. Això sí, l’extècnic del planter recorda: “És molt jove i també crec que mentalment encara no té la maduresa que poden tenir Nico o Gavi. Però s’haurien de fer les coses molt malament perquè no s’acabi convertint en el substitut d’Alba en els pròxims dos o tres anys”. 

Ansu, Riqui Puig i Mingueza

Són jugadors de ple dret del primer equip i busquen consolidar-se

Entre els jugadors del planter que ja són futbolistes del primer equip amb tots els ets i uts hi ha un nom que sobresurt, el d’Ansu Fati (18 anys). “Té una personalitat brutal i un talent diferencial. Que porti el 10 no vol dir que hagi de substituir Messi, perquè això és impossible, però sí que vol dir que accepta la responsabilitat de ser un jugador sorgit del planter que ha de ser referent. Que vol sortir al Camp Nou i dir: «Vull jugar molts anys al Barça»”, diu Artiga sobre el davanter, a qui va entrenar durant més de tres temporades. S’espera que Ansu pugui tornar a jugar contra el Granada un cop superada la lesió del novembre passat i després de quatre operacions al genoll. “Tant de bo estigui recuperat al 100%, físicament i mentalment. El que no s’ha de tenir és pressa. Que de mica en mica vagi entrant a l’equip i vagi agafant confiança”, valora el tècnic, que recorda que el davanter ha patit dues lesions molt greus, una quan era cadet i aquesta última. “No crec que en el primer partit ja vegem el millor Ansu, però tinc clar que veurem una millora ben aviat. Sé que ha treballat moltíssim per enfortir la seva condició física, i això, en el futbol actual, s’ha de tenir en compte”. 

Si bé Koeman espera amb els braços oberts el retorn d’Ansu, qui haurà de treballar de valent per aconseguir que el neerlandès li doni minuts és Riqui Puig (22 anys). “Tant ell com Collado són jugadors fets per jugar al Barça. Jo no sé què passa de portes endins al vestidor, però el que hem pogut veure del Riqui sempre que ha jugat, ja sigui més o menys estona, és que ha intentat donar el màxim. És un tipus de jugador que té intrínseca la idea de joc del Barça”, apunta Artiga. “No sé si quedar-se aquest curs és la millor opció sabent com sap que el míster no comptarà amb ell, però estic convençut que tard o d’hora serà important, perquè el Barça necessita jugadors que estimin la pilota com ell i que tinguin la seva capacitat en la passada”, afegeix l’entrenador. 

Artiga també lamenta la situació de Collado (22 anys), sense fitxa després que es frustrés a última hora la seva cessió al Sheffield United de la Segona Divisió anglesa, i recorda, per exemple, que “la temporada passada Collado hauria pogut fer deu vegades millor el que va fer Trincão, que va tenir les oportunitats que a ell no li van donar”.

L’últim dels jugadors de la casa a tenir fitxa del primer equip és Óscar Mingueza, que fins fa tot just uns dies jugava amb llicència del filial. Per parlar d’ell, Artiga recorda que va ser l’exentrenador del filial, García Pimienta, qui el va recomanar per al primer equip quan Koeman va tenir una plaga de lesions a la defensa. “Amb la seva feina, l’Óscar ha demostrat que pot ser jugador del primer equip. Ara bé, aquest any l’exigència serà més alta que la que tenia fins ara: quan un jove arriba al primer equip, per poquetes coses que faci bé la gent ja s’il·lusiona, però amb poc temps ja se’l considera com un jugador més de l’equip. I això vol dir que si comet errors se’l criticarà i començaran els dubtes. S’haurà d’esforçar molt, però confio que continuarà amb la seva progressió”.

Eric García

Passar-se gairebé un curs en blanc per poder tornar al Barça

Qui ja ha vist que la crítica que envolta el Barça pot ser ferotge és el retornat Eric García (20 anys). El central de Martorell, que va jugar contra l’Athletic Club poc després de saber que havia perdut el seu avi, no va fer un partit gaire bo a San Mamés -com bona part del conjunt blaugrana- i va ser el focus d’algunes crítiques contundents després d’acabar l’enfrontament expulsat. “Tot i ser un jugador fet a casa, va tenir un error individual i mira les crítiques que va rebre. És un jugador que hauria pogut tenir protagonisme amb Pep Guardiola al Manchester City, però va decidir perdre’s gairebé un any per poder tornar al Barça. Tot i així, a les primeres de canvi ja li cauen crítiques”, lamenta Artiga. 

“La meva opinió és que quan els centrals i el pivot pateixen, no és per errors individuals. Depèn molt del joc col·lectiu de l’equip: la pressió postpèrdua, el joc posicional, l’espai entre línies… En definitiva, el model de joc. Més enllà que un jugador, esclar, pot tenir algun error puntual”. En aquest sentit, el tècnic no dubta que el futbolista es refarà, i destaca la “intel·ligència” com una de les grans virtuts d’Eric.  

Ilaix Moriba

Malgrat els esforços del club durant la seva formació, ha decidit marxar

Aquest any també hauria pogut ser el d’Ilaix Moriba (18 anys) al primer equip del Barça, però el migcampista, condicionat en bona part pel seu entorn més directe, ha fet les maletes cap a l’RB Leipzig. “Que hagi marxat m’ha sorprès molt i, personalment, m’ha fet molta pena. El conec molt perquè el vaig entrenar durant uns quants anys. A La Masia destacava per la seva feina i la seva ambició. Tenia molt clar que el seu objectiu era arribar al Camp Nou i, tot i tenir la confiança de l’entrenador, ha decidit marxar”, afirma Artiga.

“Se’m fa molt difícil d’entendre que jugadors joves, que ja tenen un bon sou i que estan ben considerats pel club, decideixin marxar per un tema contractual. Ja tindran temps de guanyar més diners. Potser algun dia sabrem més raons de la seva marxa, però espero que li vagi bé perquè és un jugador que al planter va decidir molts partits i ens ho va fer passar molt bé”, conclou el tècnic català.