Son Mascord, el misteri d’un oratori al nord de sa Pobla

PalmaDescrita com a possessió de muntanya, Son Mascord s’ubica al nord del municipi de sa Pobla. Fins al segle XVII va dependre de l’Obac. Té unes 100 quarterades amb alzinars, pinars, zones de garriga, olivars, garrovers, ametllerars i fruiters. La nostra ruta té per objectiu recórrer la muntanya d’aquesta possessió poblera, des de l’històric oratori de Crestatx fins a l’ermita de Son Marcord. “Ubicat entre les possessions de l’Obac, Son Cladera, el Fangar i Gaieta, entre d’altres, aquest petit oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme disposa d’una campana decorada amb nou cordons, on es pot llegir l’epigrafia ‘Alabat sian los sagraments’”. L’investigador i escriptor Josep Lluís Riera Moll (Palma, 1958) ho explica així a una comunicació presentada a les VI Jornades d’Estudis Locals de sa Pobla, publicades l’any 2020.

L’origen d’aquest oratori és tot un misteri, com també els seus usos com a ermita. No se sap ni la data de construcció ni si tan sols hi residiren ermitans. De tot plegat, l’única data certa és la de 1641, l’any que Son Mascord fou segregada de l’Obac. Aquesta informació, explica Riera, la va extreure de la revista Sa Marjal, publicació mensual literària en català i en castellà editada a sa Pobla (Mallorca) del 1909 al 1924 i dirigida pel sacerdot Joan Parera; perquè ni en el Bisbat de Mallorca consta cap registre relatiu a l’ermita de Son Mascord ni en el Catàleg de Patrimoni Històric de sa Pobla se’n facilita cap informació addicional.

A final del segle XIII, Crestatx concentrava la major part de la població de la contrada. Hi havia un oratori dedicat a santa Margalida, església de repoblament que depenia de la parròquia de Sant Miquel del Pla de Tel (Campanet). No va ser fins a l’any 1300 que Jaume II va fundar la vila de la Pobla de Huialfàs allà on és ara sa Pobla i, mig segle després, el bisbe Colell l’any 1357 erigí la parròquia de Sant Antoni. Precisament, és en aquesta antiga alqueria on iniciam la caminada. La L-301, que uneix el Port de Pollença i Palma, fa parada just davant l’oratori. (Podeu consultar-ne horaris al web tib.org).

La ruta

[00 min] De la parada de bus de Crestatx, travessam la carretera (Ma-2200) i ens dirigim cap al vial d’accés de les urbanitzacions de Crestatx i l’Obac. Hi entram pel carrer del Llorer fins que un cop superat el centre escolar MySchool –Mallorca International School–, giram a l’esquerra pel carrer de la Vaumera. [10 min] Allà on acaba el carrer, a l’entrada del centre recreatiu Paintball Fantasy Mallorca, ara tancat, voltam a la dreta. Seguim un senderó entre la tanca de l’esquerra i els darreres de les cases de la urbanització, a la dreta.

Entram dins l’àrea recreativa de l’Obac, on voltam a l’esquerra, seguint la tanca, entre taules i torradores. Així, fins que el caminoi ens treu damunt un camí ample, que prenem cap a la dreta. Arribam a un important creuer de camins [20 min], aquí voltam a l’esquerra, cap a ponent. Topam amb una barrera que podem passar per una obertura a la banda esquerra del camí. Ara som dins la possessió de Son Cladera. El camí és ample i de bon ferm. A poc a poc, ens endinsam en un comellar marcat, a banda dreta, pels pendissos de la muntanya de Son Mascord i, a banda esquerra, pel puig de la Casa, on actualment es desenvolupen tasques d’excavació en el jaciment arqueològic –un túmul d’època talaiòtica– que es troba dalt del puig. Una feina que duu a terme el grup sa Pobla Arqueològica, liderat per Raquel Barceló. [40 min] El camí es bifurca: cap a l’esquerra, el camí s’enfila en direcció a la cova d’en Baldritja i el puig de la Casa; cap a la dreta, el camí continua comellar amunt. Aquesta darrera és la nostra opció.

El camí s’acaba a mitjan coster [55 min]. La continuació és a l’esquerra, ens l’assenyala una fita (sud-est/est), al costat d’un indicador (sitja carboner) de la finca de Son Cladera. Es tracta d’una drecera que connecta coster amunt amb un vell camí de ferradura. Continuam pujant i, aviat, el camí gira a la dreta, travessa el comellar i ens acosta a la paret que marca la partió amb Son Mascord [1 h 10 min]. Sortim a una pista que puja des de l’Obac, ben davant les cases de la possessió. A uns dos-cents metres a l’esquerra tenim l’oratori de Son Mascord [1 h 30 min]. D’aquí podem gaudir d’una bona vista de les badies de Pollença i d’Alcúdia. Tornam enrere fins a les cases i continuam baixant per la pista de terra. Després d’una tirada llarga, el camí gira a l’esquerra i poc després a la dreta. Sortim de la pista per l’esquerra, entre un forn de calç i un cotxe abandonat, i continuam tot dret per un senderó que avança cap a ponent fins a topar amb una paret [1 h 40 min].

El punt més alt de la ruta

Passam la paret i mantenim la direcció de les nostres passes, vorejant una tanca a la dreta. El senderó desemboca sobre un camí ample de carro que baixa cap a l’Ullastrar, possessió dependent de Fangar. [1 h 55 min] Assolim una bifurcació, on voltam a l’esquerra i iniciam un nou tram ascendent, per un camí ample i bell. La qualitat de les marjades que l’envolten delaten la important activitat agrícola que concentrava aquest entorn en el passat. [2 h 20 min] El camí passa per davant les cases de l’Ullastrar, terres de muntanya que pertanyen a la possessió de Fangar. Des del segle XVI al XIX varen pertànyer als Socies de Fangar, fins que se n’extingí la línia masculina i passaren a la família Muntaner. Aquestes terres agafen el nom del puig de l’Ullastrar, anomenat també puig Blanc. Gairebé hem assolit el punt més alt de la ruta. El camí no deixa i volta el puig, que ens queda a mà esquerra, fins a arribar a la partió entre l’Ullastrar i Son Ferragut [2 h 35 min]. Passam unes barreres i després d’un breu tram enterbolit per la caiguda d’arbres enganxam novament la pista i iniciam el descens pels pendissos poblers del puig del Fangar.

La baixada no planteja cap problema, el camí és ample i còmode, i a trams, cimentat. [3 h 20 min] Passam per les pedreres de Son Ferragut, inactives des de 1989, i poc després arribam a les cases de possessió, a l’esquerra. Son Ferragut és una de les principals i més antigues possessions de muntanya de sa Pobla, documentada en el segle XIV com a alqueria de Bernat Ferragut. [3 h 45 min] El camí desemboca sobre la via de servei de l’autopista Palma-Alcúdia (Ma-13), que prenem cap a l’esquerra. En ser a l’altura del camí de So n’Alegre, giram a l’esquerra i prenem aquest vial que desemboca sobre un camí de terra que ens situa dins la urbanització de Crestatx. Voltam a la dreta i pel carrer dels Tarongers continuam tot dret fins a un tram sense sortida, rere el centre escolar MySchool. A l’esquerra d’una caseta d’electricitat trobam un senderó que ens conduirà fins a la carretera i l’oratori de Crestatx, on acaba la caminada, llarga i agradosa [4 h 30 min].

@Fita_a_Fita