Quatre candidats en una de les semifinals de Champions més competides

BarcelonaLa Lliga de Campions comptarà amb unes de les semifinals més potents dels últims anys. Els quatre clubs presents en el sorteig que se celebra aquest divendres (12 hores, TV3, Esport3, Teledeporte i Canal + Liga de Campeones) sumen 21 Champions. La història, però, val poc quan l'arbitre xiula l'inici del partit. Les dinàmiques dels conjunts, les baixes, l'estat de forma de les estrelles de cadascun dels equips, etc. Ja no hi ha rival que no sigui extremament difícil. La qualitat no diferencia, el detall defineix.

De fet, quan els mitjans de comunicació han preguntat el tòpic de "qui prefereix a semifinals?", la resposta dels protagonistes dels quatre equips classificats ha estat exactament la mateixa: "Arribats a aquest punt ja és igual qui et toqui, per guanyar la Lliga de Campions has de guanyar tothom". Cadascú amb les seves paraules, cadascú a la seva manera, però compartint el concepte: els quatre equips que queden tenen armes suficients per vèncer qualsevol dels altres. I és que el futbol s'anomena el joc de l'error per cites com aquestes. Quan no hi ha favorit clar, cau el que més penalitzi.

Barça

Vuit semifinals en els últims nou anys. Aquesta dada reflecteix la presència del club blaugrana a Europa durant l'última dècada. És un conjunt acostumat a aquestes cites. Tot i això, hi arriba aquest any com a novetat respecte al passat, en el qual va caure eliminat a quarts a mans de l'Atlètic de Madrid.

Semblava un equip destinat a la mort esportiva. Els jugadors 'franquícia' feia la sensació que havien abdicat, però l'arribada de Luis Enrique, juntament amb la de peces com Rakitic, Suárez o els dos porters, han revitalitzat l'ànima del Barça. Els blaugranes segueixen sent un conjunt que té la pilota com a principal paradigma, però que és capaç també de, quan la situació ho requereix, dominar amb mà de ferro l'intercanvi a les àrees. A més a més, sembla que és l'equip més en forma a nivell físic.

Madrid

Manté un frec a frec constant amb el Barça des de fa gairebé una dècada, tant a la Lliga espanyola com a Europa. Els d'Ancelotti són l''alter ego' dels de Luis Enrique. Les desgràcies d'un són la felicitat de l'altre. Un equip fet per massacrar, amb novetats que li permeten, també, controlar.

La seva principal estrella és un devorador, un home que necessita ben poc per etzibar una fuetada al rival. En això s'ha basat el Madrid dels últims anys, velocitat i determinació. Amb Ancelotti, però, ha evolucionat cap a un equilibri que també li permet controlar els partits. Ara bé, una de les claus de tot això és Modric, que no podrà jugar les semifinals. Al croat s'hi sumen Bale i Benzema. El Madrid és un equip complert, però pateix baixes que poden ser determinants en les semifinals de la Champions.

Bayern

El club bavarès ha dominat Alemanya i Europa durant els últims anys. El Madrid va ser capaç de dinamitar l'hegemonia que es pressuposava als de Guardiola en les semifinals de l'any passat, però el joc del Bayern no deixa de meravellar i infligeix cert respecte a qui se l'hagi de trobar. Tot i això, acumula diverses baixes importants, que a punt han estat de deixar-lo fora del sorteig de divendres. L'exhibició de Munich davant el Porto (6-1), no amaga les angúnies que l'equip va patir a Portugal.

Domini, control, determinació i rigorositat germana. Aquestes són les característiques d'un equip que ha heretat les condicions del millor Barça de la història. És una autèntica piconadora de mig camp cap endavant. Ara bé, pateix en defensa. no compta amb una línia defensiva fiable. En els últims partits, errors individuals dels central han costat algun ensurt a Guardiola.

Juventus

Si bé és cert que feia més d'una dècada que l'equip de Torí no arribava a les semifinals de la Lliga de Campions (2003), la 'vecchia signora' ha pres l'hegemonia de la lliga italiana durant l'últim lustre, i és la base de la selecció 'azzurra' els últims anys. Sense fer soroll, sense practicar un futbol alegre o vistós s'ha presentat al bombo de semifinals.

Ofici, simplicitat i treball col·lectiu: aquestes són les armes de la Juve. Una rereguarda de veterans de guerra: Buffon a la porteria, Chiellini, Bonucci o Evra; un mig del camp rocós que allibera Pirlo: el cervell pensa sense angúnies gràcies al treball de Pogba i Vidal; i una davantera formada per futbolistes d'àrea, clàssics: Morata, Llorente o Tévez, s'encarrega de bregar fins a l'extenuació amb les defenses contràries. Un equip incòmode, fangós. Un conjunt que alberga la força en el col·lectiu i pot complicar molt la vida a qualsevol que es trobi al davant.