Stuani fa callar el subconscient del Girona (1-1)

GIRONAAmb els maldecaps que ha donat trobar l’onze ideal, Míchel s’hi aferra amb convicció. Un punt contra el Saragossa (1-1) no és gran cosa, però l’entrenador ha sumat molt més que això: comença a tenir proves palpables que el relat que vol imposar existeix. El Girona té en els seus mitjapuntes una font d’abundància inesgotable, quan estan bé. Ja fa tres partits que la societat formada per Samu-Baena-Borja funciona, elaborant triangulacions que combinen la velocitat i la precisió. L’equip respira més segur, també al darrere, sabent que ara com ara ells són el coixí que ho aguanta tot. Qualsevol ho sap i els busca. Vindria a ser el mateix que hem fet qualsevol de nosaltres al pati de l’escola: passar la pilota als bons.

Però no es guanya, i això pesa. Una setmana més, el Girona, que va descobrir l’escut que tindrà a partir de la temporada vinent, va arribar al descans amb dos gols anul·lats que haurien aplanat el camí. Ja en van cinc en tres jornades; es diu aviat. Bustos i Aleix van veure com ho havien de seguir intentant, perquè el VAR els havia negat de manera justa l’avantatge. Si mai ningú no li ha posat una catifa vermella, no serà avui el primer dia.

Producte de la bona feina feta pels de Míchel, com si fos un catàleg, recorrien a diferents varietats de recursos. Al gust del consumidor, perquè ningú no es queixi. Falta donar-li continuïtat, i hi estava posat, negant que l’empat fos bo i anant a buscar el triomf, sense pensar si tirar-se al buit podria tenir conseqüències, sense rumiar que emocionalment encara no té la força que tenia. En una jugada rapidíssima, problemes: Vada va foradar la xarxa. Hi respondria Stuani fent callar el subconscient, que temia el pitjor. Un cop de cap de l’uruguaià va fer justícia a Montilivi.