Stuani reviu el desig del Girona de pujar (1-0)

GironaEls líders mai fallen. I Cristhian Stuani ho és. L’uruguaià ha tornat la fe al Girona, que necessitava la victòria per recordar-se que encara és capaç de fer grans coses. Amb el 25è gol del curs, de penal provocat per ell mateix, Stuani reviu el desig de pujar. S’ha quedat a Montilivi per curar una ferida: la de la pèrdua de la Primera Divisió. Gràcies al triomf contra el Saragossa (1-0), se situa a sis punts de l’ascens directe i talla la dinàmica negativa. Un bon regal per a Àlex Granell, que s’ha convertit en el futbolista que més vegades ha defensat la samarreta del club a la LFP, amb 223 partits.

Francisco, que s’ha estrenat amb nota, no ha fet cap experiment estrany: ha donat la responsabilitat als pesos pesants del vestidor, inclosos Maffeo, Gumbau i Mojica. Vestit amb un 4-2-3-1, l’únic canvi posicional l’ha produït Aday, escorat a la banda esquerra de l’atac. La dreta ha sigut per a Samu Sáiz, amb tendència a anar cap a l’interior i deixar via lliure per a Maffeo. Els blanc-i-vermells s’han tatuat l’obligació de sortir intensos i més directes. Borja García no ha trigat a fregar el gol amb un xut que ha marxat per sobre del travesser. Però la sobreexcitació també ha condicionat i, en set minuts, han vist dues targetes grogues.

El Saragossa ha entrat amb massa incerteses, perquè amb un triomf es posava líder i amb la derrota ha fugit de la zona d’ascens directe. Coses de Segona. Per al Girona, si fa no fa, la transcendència era gran: podia passar de retallar la diferència amb el segon classificat a perdre el lloc de play-off. Al final qui ha somrigut és Francisco. Ja els hi ha anat bé, als gironins, que els aragonesos comencessin dubtant. Borja i Aday han continuat posant el perill a la porteria de Cristian Álvarez.

Clara millora en competitivitat

Per moments, el ritme del partit, conduït pels locals, s’ha convertit en un intercanvi de cops decantat del costat visitant. Afortunadament, ha sigut ben controlat. Burgui ha posat a prova Riesgo, i Stuani, de vaselina, ha llançat fora. Els homes de Francisco, benintencionats, han triangulat amb velocitat, deixant que Samu mostrés un repertori de trucs individuals que sembla inacabable. Llàstima que no es repeteixin més sovint, perquè és un futbolista que marca les diferències. Els aragonesos han creat espais, sobretot a la primera part, però el Girona no ha donat cap mostra de fragilitat més enllà d’un parell d’ensurts.

És més, després del descans ha fet un pas endavant i ha sigut infinitament superior a un rival que s’ha vist totalment atropellat. Stuani, amb el penal, ha decantat una allau que ha pogut ser més gran perquè l’àrbitre ha tornat a assenyalar un segon penal, rebutjat pel VAR. Gumbau i Borja també han intentat marcar, sense encert. Competint així, el Girona, si certifica la seva classificació per a les eliminatòries finals, no ha de tenir por de ningú. La incògnita, però, és si serà capaç de donar-hi continuïtat o passarà com sempre, que la felicitat, a Montilivi, dura massa poc.