Suárez també marca diferències sense Messi i Neymar (3-0)
Tres gols de l'uruguaià permeten obrir la defensa d'un Guanzhou ordenat i citar-se amb el River diumenge
Yokohama (enviat especial)El Barça perd un llençol a cada bugada, però no s’atura. L’equip de Luis Enrique ha derrotat el Guanzghou Evergrande xinès a les semifinals del Mundial de clubs (3-0) malgrat perdre Leo Messi per culpa d’uncòlic nefrític que l’ha deixat lligat de mans i peus a l’hotel de Yokohama. Sense Messi i Neymar, qui si era a l’estadi però sense rebre l’alta mèdica, l’equip es jugarà ser campió el diumenge contra el River Plate gràcies als gols de Suárez i els detalls imaginatius d’Iniesta.
I tot, patint per la salut del seu millor jugador. Si Neymar sembla en condicions de poder arribar, Messi és un misteri, doncs el còlic li ha provocat forts dolors. Suárez però, és prou gran i camina sol. Sempre lluita, mai dosifica. I s'ha dedicat a treure de polleguera al Guangzhou amb una nova exhibició de caràcter.
Un equip fred
Messi però, ho altera tot. També quan no juga. De fet, la semifinal ha començat de bon matí, quan Luis Enrique s’ha adonat que seria baixa. Els nens presents a les graderies s’han quedats moixos en adonar-se que el podrien veure’l, els aficionats xinesos s’han il·lusionat amb la possibilitat de donar la sorpresa i Luis Enrique ha situat Sergi Roberto i Munir en atac, acompanyant un Suárez sol, sense els seus amics. La única pota del trident però, s’ha encarregat d’esquerdar la muralla xinesa aixecada per Scolari, obrint el camí per guanyar un partit desagradable, fred, incòmode. Sense Messi i Neymar, el Barça és més terrenals, més planer.Ni el Barça ni el River arriben en el millor estat de forma a la final. Però hi són.
El Barça, encisador i alegre no fa tant, ara es troba recuperant el discurs del pragmatisme. Contra el Guangzhou ha costat tot. Mica en mica, el futbol asiàtic millora, i la disciplina defensiva xinesa, malgrat una esfereïdora lesió de Zheng, ha provocat un tall de digestió al campió europeu. Ha faltat la imaginació de Messi i Neymar, la seva capacitat de trencar la defensa adversària. I han faltat cames. El Barça porta tot just tres dies i mig al Japó, i els jugadors encara noten el canvi horari. Durant el matx de fet, s’han hidratat més del normal per poder aguantar el ritme contra un adversari en plena forma.
Al Barça li interessava jugar ràpid per treure de posició als disciplinats xinesos. Però ha faltat cap fresc i idees calres. Només Iniesta, sempre genial, ha repartit assistències. Una ha acabat als peus de Munir, qui segueix sense sort i no ha pogut batre Li Shuai. El porter xinès però, ha comès una greu errada en la jugada del primer gol, en deixar la pilota morta als peus de Suárez després d'un xut de Rakitic.
Bravo no falla
El primer temps ha estat com mastegar sorra, incòmode. El fred, poc ambient a les graderies i disciplina defensiva xinesa no han permès deixar espais a un Barça lent. Piqué s'ha encarregat de dividir la primera línia de pressió, Mascherano ha tallar les contres dels brasilers del Guangzhou i Rakitic ha entès que calia xutar des de la distància. El control del partit ha estat total, malgrat que després del primer gol, el Guangzhou ha gaudit de tres ocasions clares en rematades de serveis de cantonades i un cop de cap d'Elkeson salvat per Bravo. El xilè, titular per davant de Ter Stegen, ha estat clau amb aquest vol sense motor.
A la segona part el Barça, més despert, ha pujat el seu nivell de joc. Iniesta ràpidament li ha ofert a Suárez una gran assistència i aquest ha superat Li Shuai amb una rematada acrobàtica. Poc després, Munir ha forçat un penal i l'uruguaià s'ha convertit en el primer jugador capaç de marcar un hat trick al Mundial de clubs. La semifinal ja era un tràmit, malgrat els patiments de la primera part.
Rotacions
Luis Enrique doncs, ha pogut fer canvis per donar descans a jugadors com Jordi Alba, Sergi Roberto i Iniesta, pensant ja en el River. Munir ho ha intentat de totes les maneres, però sense sort, malgrat jugar un partit òptim contra un rival que ha acabat treient la bandera blanca.
I tot, amb Suárez perseguint encara cada pilota, amb el caràcter de sempre. Messi s'ho ha mirat per televisió i Neymar, somrient, a la banqueta. El Barça ja és a la quarta final d'un Mundial de clubs, malgrat jugar sense els seus dos millors futbolistes. Potser Scolari tenia part de raó quan va dir que el Barça tenia 25 o 26 jugadors com Neymar. Tants no, però uns quants, si.