Un any de l’inici del final del Barça

BarcelonaLa nit del 13 al 14 de gener del 2020, mentre la major part dels catalans ignoraven les notícies que arribaven de Wuhan, Josep Maria Bartomeu va perdre els nervis. "Cal tancar el tema com sigui", va cridar als seus ajudants. Gairebé de matinada el president del Barça vivia penjat del telèfon, anant amunt i avall per l’hotel on estava reunit amb el representant d’Ernesto Valverde, amb qui havia de signar la liquidació del contracte, i a pocs metres de l’habitació on s'esperava Quique Setién. "No es va saber gestionar aquell relleu", admet un directiu pròxim a les negociacions. Valverde havia estat acomiadat després de caure a les semifinals de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. I com que no es va poder fitxar Xavi Hernández, va acabar arribant Setién al Barça. Era l’inici del final.

Un any després el Barça torna a la Supercopa amb la possibilitat de començar a tancar aquella ferida. Aconseguir el títol a la final de diumenge seria una manera de començar a mirar cap al futur. Recordar el passat recent fa mal. De fet, Ernesto Valverde gairebé no n'ha parlat, més enllà d’alguna conferència. El tècnic ha recuperat la vida privada que tant li agrada, entre fotografies i llargues caminades. I, de tant en tant, ha rebut missatges d’algun jugador del Barça. Valverde va deixar bon record a l'equip, de fet. I un futbolista del primer equip admet que "acomiadar-lo va ser una errada, especialment per les formes". Bartomeu ho va justificar per permetre al Barça agafar un nou impuls i aspirar a la Champions, perquè Valverde arrossegava la creu de Liverpool i de Roma. Però sense ell, en comptes de millorar, l’equip directament no va guanyar res. Un dels que pitjor ho va portar va ser Leo Messi, que va carregar contra Éric Abidal quan aquest va deixar entendre que els jugadors eren els responsables del comiat de l’entrenador perquè no s'entrenaven prou. L’argentí hauria preferit continuar amb Valverde. I, sobretot, no hauria volgut treballar amb Setién. Jon Aspiazu, el segon entrenador del Barça en l’època de Valverde, explicava a la SER: “Em faig un tip de riure quan diuen que no ens entrenàvem. També és cert que el Barça té una manera de treballar molt específica, i els jugadors competeixen cada tres dies i es posen en forma jugant”.

Un viatge mal planificat

Josep Maria Bartomeu, que com Valverde guarda silenci, va admetre al seu entorn que no va saber gestionar el canvi de tècnic. Una expedició formada pel director esportiu Éric Abidal i el CEO Òscar Grau va volar a Doha per reunir-se amb Xavi Hernández. Quan la premsa en va informar, el llavors adjunt de la presidència del club, Jaume Masferrer, va dir que era mentida. Després de la segona reunió amb Xavi, el club va publicar una foto d’Abidal i Grau amb Dembélé, que es recuperava d’una lesió a Qatar, fent veure que el viatge de tres dies era per veure com estava el francès. Després de la tercera reunió amb Xavi, que va decidir no acceptar la proposta, ni Masferrer va poder continuar amagant un viatge mal planificat.

I després de la negativa de Koeman, que llavors va preferir continuar a la selecció dels Països Baixos, l’escollit va ser Setién. L'última imatge de Valverde al Barça va ser deixant la Ciutat Esportiva amb una rialla mig irònica, mig de felicitat per abandonar una nau que s’enfonsava. Setién, de fet, ja va veure de seguida que Messi no es portava bé amb Eder Sarabia, el seu ajudant. El tècnic càntabre no va aconseguir mai crear el grau de complicitat de Valverde amb una plantilla cada cop més tipa de la mala gestió de la directiva. Messi, que parla poc però quan parla deixa titulars, va alçar la veu: "No hem donat prou per guanyar la Lliga, i per guanyar la Champions caldrà canviar moltíssim". I no, l’equip tampoc va poder guanyar la Champions. Al contrari: el Bayern va sentenciar Setién el Breu amb vuit gols a Lisboa.