El darrer acte de servei de Pedro dóna la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)

Tbilissi (Geòrgia)Abans del partit, Pedro li ha dit al Barça que vol marxar. I ha acabat a la banqueta, pensant en l'United. Però en els darrers minuts d'una pròrroga agònica, el canari ha marcat el gol del triomf, donant la Supercopa d'Europa al Barça després d'una final preciosa, amb un rival increïble i dues cares. De la festa s'ha passat al patiment. Del 4-1,al 4-4.

Messi juga i el Barça, guanya títols. Ara, ningú podia imaginar que tocaria patir tant. L'equip de Luis Enrique ha guanyat el seu quart títol consecutiu, enduent-se la Supercopa d'Europa contra el Sevilla després d'una final històrica en que el Sevilla ha tornat a la vida quan semblava mort. Però malgrat el gol sevillà als tres minuts de partit i la reacció a la segona part, el Barça ha imposat la seva llei gràcies al caràcter d'un Messi tant concentrat, que tot ha canviat un cop ha entrat en acció. L'argentí de fet, cansat, ha forçat la falta del gol de Pedro. I l'ha xutat ell. Pedro, sempre el més llest, ha rematat el rebuig.

Sense Neymar, Luis Enrique ha decidit fer jugar en atac Rafinha, decisió que acabava de tancar l'expedient de Pedro, qui ha admès que vol marxar. En defensa, Mathieu, com era normal, ha defensat el seu lateral protagonitzant la jugada del penal que ha significat el 4-3. Amb molta calor i poc ritme, els equips han jugat amb el cor, però el Barça de Berlín, amb quatre retocs, és encara superior a un Sevilla amb baixes i cares noves. El Sevilla, però, ha aprofitat una badada catalana per forçar una falta a la frontal ja als tres minuts de joc, que Banega ha transformat en el primer gol: 0-1.

L'espectacle de Messi

Messi però, sap com respondre. I al gol de falta del seu compatriota ha contestat amb dos gols de falta (7' i 16'). Enganxat primer a la dreta, per acte seguit jugar per on vol, l'argentí ha mortificat el Sevilla amb eslàloms on era impossible d'aturar. Les dues faltes, impossibles d'aturar, han donat la volta al marcador i fins el descans, el Barça ha buscat el tercer amb un Messi crescut. L'argentí li ha fet 24 gols a equips entrenats per Unai Emery i de fet, s'ha discutit amb el tècnic basc. El Sevilla només ha creat una ocasió clara abans del descans, patint en defensa contra un Barça que ha fet el tercer gol...en dues ocasions. Primer, s'ha xiulat un fora de joc inexistent. Després, Suárez s'ha quedat sol davant Beto, ha perdonat, però ha acabat entregat la pilota a Rafinha (3-2, 44'). Rafinha, llest, ha liderat la pressió i ha ocupat amb encert els espais que obria Suárez, firmant una bona actuació.

Un Sevilla heroic

El primer temps ha estat una festa blaugrana. I durant els primers minuts de la segona, una greu errada sevillana ha acabat amb Busquets pispant una pilota i regalant a Suárez l'honor de marcar el 4-1 (52'). La final sembla llesta per sentència, però el Sevilla s'ha rebel·lat al destí amb una reacció admirable. Primer, Reyes ha aprofitat una badada defensiva blaugrana per marcar el 4-2 i poc després, Gameiro, de penal, ha marcat el 4-3. Mathieu, de sobte, ha començat a patir molt, perdent la posició i pilotes. La lesió d'Iniesta no ha ajudat gens, amb Sergi Roberto intentant mantenir la calma al mig del camp.

El Sevilla, crescut, ha mossegat amb força i el Barça, incòmode, ha intentat marcar el cinquè en un final de partit en que la manca de rodatge i la calor, s'ha notat. Del monòleg blaugrana, s'ha passat a un escenari on el Sevilla, amb canvis encertats, s'ha sentit còmode. La reacció de Luis Enrique ha estat treure Rafinha, donar entrada a Bartra i intentar tapar les vies d'aigua. Però Mathieu ja estava fora del partit, Bartra ha entrat fred i per la seva banda ha arribat la jugada del 4-4, obra de Konoplyanka. El Sevilla, heroic, ha aconseguit una remuntada històrica. I ha posat contra les cordes un Barça desconegut. Per moments, la final s'ha convertit en una ruleta russa, amb ocasions a les dues porteries. Així s'ha arribat al final de la pròrroga.

Pedro, sempre Pedro

Luis Enrique ha apostat per donar minuts a Pedro, segurament els darrers al club, per Mascherano. Així ha recuperat el sistema tàctic de sempre, aquell trencat amb el canvi de Bartra. I amb un equip més ordenat, el Barça ha entès que no podia seguir entregat a un intercanvi de cops, ja que Messi no tenia energia. I el Sevilla hi creia més. El resum és que més enllà de les curses de Pedro i un cop al nas de Piqué no l'àrbitre no ha vist, no han passat moltes coses a la primera part de la pròrroga.

A la segona part,el Barça ha buscat el gol però ha anat topant un i altre cop contra la defensa d'Emery. Fins que en els darrers minuts, Messi s'ha inventat una jugada, ha rebut la falta, l'ha xutada i en el rebuig, ha forçat l'aturada de Beto. Pedro,l'home dels gols contra Estudiantes o el Xakhtar, ha aparegut llest per acomiadar-se del Barça com cal, marcant el gol de llest, de pillo, d'entremaliat. El gol que ha decidit una final preciosa, amb mal arbitratge,un rival digne i un Barça amb talent, però amb peus de fang.

El Barça ja té cinc Supercopes. Quatre títols consecutius. Però perd a Pedro i la seguretat defensiva. Rami de fet, en el darrer segon, ha perdonat el 5-5 tot sol. El campió encara té feina per fer.