Per què els suplents del Girona tenen tan poca incidència?
La diferència de rols en el vestidor blanc-i-vermell crida l'atenció, amb els casos d'Arnau i Valery com els més significatius
GIRONAÉs innegable que la temporada del Girona està sent espectacular. Tercer en la classificació de la Lliga, en llocs de Champions League i amb un marge de set punts respecte a la zona d'Europa League, la gestió de Míchel i el rendiment del vestidor no permeten cap mena de retret perquè han superat fins i tot expectatives que no existien. Ara bé, si es vol fer punta al llapis, la diferència entre el pes dels titulars i els suplents és bastant grossa. De fet, sorprenen casos com els d'Arnau Martínez i Valery Fernández, que amb prou feines han tingut la participació prevista. I això que en les últimes setmanes la infermeria s'ha omplert de baixes.
Quan el tècnic madrileny ha hagut de recórrer a futbolistes menys habituals, gairebé sempre ho ha fet per obligació i no per convicció. A Montilivi, l'onze tipus del Girona quan tothom està disponible se sap de memòria: Gazzaniga, Èric Garcia, David López, Daley Blind, Miguel Gutiérrez, Aleix Garcia, Yangel Herrera, Iván Martín, Tsygankov, Savinho i Dovbyk. Tan sols les lesions han impedit que David López (1.353 minuts), Yangel Herrera (1.522), Tsygankov (1.621) o Èric Garcia (1.853) juguessin més. El mateix que Dovbyk (1.838). La resta supera els 2.000 minuts, amb casos extrems com els d'Aleix Garcia (2.464), Miguel (2.402) o Savinho (2.366), el porter Gazzaniga a banda (2.610, ho ha jugat tot).
Aquells que s'han colat, per mèrits propis, en la categoria de titulars són Yan Couto (1.813) i Portu (866). Veure'ls a ells en l'alineació no és estrany.
Arnau està empipat amb Míchel
En canvi, sí que és estrany veure Arnau Martínez, encara que les estadístiques diguin que acumula més minuts que el davanter murcià (997), Valery (436), Pablo Torre (576), Stuani (722), Juanpe (684) o Jhon Solís (280). Arnau i Valery no participen des de fa cinc jornades, en la derrota a San Mamés. Si ampliem la mirada, el defensa maresmenc tan sols ha jugat quatre partits, aquest 2024, després de ser important el curs passat, l'any de la seva estrena a Primera, i fonamental en les últimes temporades a Segona, on tot i debutar amb disset anys, era insubstituïble. Míchel ha reconegut obertament que el jugador està empipat amb ell, perquè entrena bé, però no juga. I mentrestant, negocia una renovació que no acaba d'arribar. Són temps complicats.
També per Valery, oblidat del tot per l'entrenador després d'un final de 2023 i un principi de 2024 esperançador, amb gols contra el Barça i l'Atlètic inclosos. El de l'Escala, l'únic gironí amb fitxa del primer equip a la plantilla, només ha sigut titular dues vegades. I ni les lesions dels seus companys li han permès aspirar als minuts que les dues últimes jornades ha tingut Jastin, la sensació de la pretemporada. Quan les lesions han sigut al darrere, Míchel ha optat per Juanpe i, fins i tot, per l'hongarès del filial Antal.
Sis jugadors sense debutar
A l'hivern el central Bernardo Espinosa, de llarga trajectòria a l'entitat, ja va demanar sortir perquè les possibilitats de jugar eren escasses. I el club, en la finestra de fitxatges, no va moure un dit, posats els pros i els contres en una balança. L'onze de Míchel, amb arguments infinits per gaudir de continuïtat perquè els resultats són immillorables, ha provocat que la distància entre uns i altres s'hagi convertit en abismal. I això que no es compten els jugadors que, lesionats pràcticament tot el curs, encara no han debutat a la Lliga: Borja García, Toni Villa, Ricard Artero i Joel Roca; els porters Juan Carlos i Fuidias, casos a part.
Míchel sempre ha defensat el valor de la feina diària als entrenaments de tots els implicats. El fons d'armari posa les coses difícils perquè els inamovibles no abaixin la guàrdia. Però juguen poc i quan se'ls necessita, la falta de rodatge s'acusa. En les últimes jornades, el Girona, que està molt ben acostumat després d'una primera volta i inici de la segona fantàstica, ha patit una petita crisi de resultats. Casualitat o no, porta quatre desplaçaments consecutius perdent, coincidint amb les lesions o sancions de diverses peces.
Sense anar més lluny, en l'últim partit abans de l'aturada per seleccions, no tenia ni Miguel ni David López ni Yangel ni Tsygankov. Quatre titulars que recupera per a la visita del Betis d'aquest diumenge a Montilivi (16.15 hores, DAZN), tot i que en perd un altre, i rellevant: Savinho, baixa per sanció. Qui serà l'encarregat de substituir-lo? Serà el moment d'algun futbolista amb pocs minuts? "És fotut trobar-li relleu, perquè és diferencial. Però hem fet proves, és clar. L'equip ja sap què ha de fer i som capaços de guanyar els nou partits que queden", assegura Míchel Sánchez.