Què t'ha passat, Riqui Puig?
BarcelonaEl jove de Matadepera ha passat de gran esperança per perpetuar la sagrada tradició de migcampistes de La Masia a ase dels cops. Va debutar entre paraules d'elogi i grans somnis, i marxarà per la porta de darrere, com aquells alumnes que sembla que s'han de menjar el món i han de fer via mentre tothom els critica per l'esquena. Durant una època tenia més admiradors que crítics. I era ben just, ja que el talent hi era. Després, ha passat a tenir més crítics que admiradors. També és just.
Ara que Puig marxa, ningú podrà criticar el seu talent. La classe hi és. Competir al Barça costa, no tothom aconsegueix fer-s'hi un lloc. Seria massa simple centrar les crítiques en la imatge que projecta el jove a les xarxes. Com tants joves, mostra la imatge que vol que la gent tingui d'ell, aquella d'algú a qui no li falta de res. No seria res greu si no fos perquè el barcelonisme esperava tant del seu joc que un cop les expectatives no s'han complert s'ha girat la truita. Si estigués jugant de titular a un nivell molt alt, molta gent que ara el critica per fer un ball o mostrar un cotxe car li riuria les gràcies. Ha passat amb Piqué. Com que ha jugat bé, durant anys s'ha donat per vàlid un estil de vida que en cas d'haver jugat malament s'hauria criticat.
La clau no és el que fas quan marxes de vacances. La clau no és si tens mantes amb el teu nom gravat en un joc de tovalloles. La clau és si aprofites la gran oportunitat de la teva vida. I Riqui Puig no ho ha fet. Alguna cosa no rutlla, quan van desfilant els entrenadors i tots fan el mateix: de mica en mica t'arraconen. Ni tan sols Xavi, que el coneix de fa temps, ha decidit defensar la seva causa. Riqui Puig ha anat desaprofitant l'oportunitat de triomfar al Barça en els entrenaments, en la broma, en els ulls de son de bon matí a l'entrenament. I és una llàstima, perquè de talent en té. Quan ha jugat bé, tothom s'ha engrescat. El seu cas demostra que al futbol cal capacitat de sacrifici i saber encertar en les decisions. Potser hauria estat millor acceptar una cessió abans, qui sap. Potser confiava tant en el seu toc que s'ha oblidat de treballar tan dur com ho han fet jugadors més limitats com Braithwaite o Luuk de Jong, que han arribat al mateix lloc que ell.
Ara marxarà als Estats Units. Seria una errada dir que la seva carrera ha acabat. Es tracta d'una lliga que va millorant i que cada cop atreu europeus més joves. Amb un estil de joc que li pot anar bé. Si sap aprendre de les errades, tornarem a parlar de Riqui Puig. Ja no com el futur Xavi o Iniesta, però sí com un gran futbolista. Dependrà de com entengui ell l'aventura americana.