Un tanc aparcat a la porta de l'estadi del rival del Barça

Enviat especial a BelgradVa passar el 2019. Just abans del partit de la fase prèvia de la Champions entre l'Estrella Roja de Belgrad i el Young Boys suís, va aparèixer un tanc a la porta de l'estadi Rajko Mitic dels serbis. Es tractava d'un vell T-55 de fabricació soviètica que havia entrat en combat durant la guerra dels Balcans a Croàcia. El tanc el van portar els aficionats radicals del club, amb el vistiplau de les autoritats i la directiva. El govern croat i el bosnià van arribar a queixar-se, ja que entenien que servia per glorificar els crims de guerra comesos per forces militars sèrbies. Al club de Belgrad es va viure tot plegat d'una forma diferent i, de fet, els jugadors van celebrar el triomf aquell dia sortint fora del camp i enfilant-se dalt del tanc. Aquest dimecres el Barça juga al Rajko Mitic, també conegut com el petit Maracana, el seu quart partit de la fase lliga de la Champions (21 hores, Movistar).

El tanc es va situar a prop de la porta per on entren els radicals del club, els coneguts com a Delije, que significaria herois en serbi. Els Delije s'han convertit en un dels grups radicals més perillosos del Vell Continent per la seva relació amb grups paramilitars i el crim organitzat a Sèrbia. Ja els anys setanta a l'estadi de l'Estrella Roja es van anar formant grups de joves que aprofitaven el futbol per buscar brega. La Iugoslàvia de Tito, a diferència de la Unió Soviètica, permetia rebre turisme estranger i donava certa llibertat de moviments als ciutadans, motiu pel qual molts joves van enamorar-se de la moda que naixia a Itàlia: els ultres. La combinació seria explosiva, ja que amb la mort del Mariscal Tito, Iugoslàvia es trencaria amb el retorn de polítiques nacionalistes. L'estat on convivien diferents ètnies, idiomes i religions s'anava esquerdant. I els joves anaven al futbol a barallar-se amb la policia i enfrontar-se amb aficionats rivals recuperant càntics i consignes de la Segona Guerra Mundial. L'Estrella Roja esdevindria el gran club nacionalista serbi, amb el professor d'escola Zoran Timic, que esdevindria un dels primers líders dels Delije.

Els Delije es farien famosos per primer cop la primavera de l'any 1990, quan almenys 59 aficionats i 79 policies van resultar ferits durant els incidents a l'estadi Maksimir de Zagreb. Aquell dia l'Estrella Roja visitava el Dinamo de Zagreb. Malgrat que llavors la tensió ja era evident a un estat, Iugoslàvia, al qual quedaven pocs mesos de vida, les autoritats van permetre el desplaçament de milers d'aficionats serbis. Abans del partit, retransmès en directe per la televisió iugoslava, es van entrevistar aficionats dels dos equips. Aquests, sense amagar-se, anunciaven la intenció d'atacar els rivals. A banda i banda de l'estadi els radicals croats i serbis recuperaven vells càntics dels anys trenta i quaranta. Velles banderes nacionalistes. Els croats, amb símbols ústaixes, reivindicant l'estat croat independent titella d'Adolf Hitler. Els serbis, amb símbols txètniks, del moviment nacionalista serbi. Uns moviments, un i l'altre, que van cometre crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial. Uns moviments, tots dos, reprimits per Tito durant els anys de comunisme.

Les velles banderes tornaven als estadis i Iugoslàvia es trencava. Aquell dia els Delije van trencar les tanques de seguretat i van envair una graderia amb croats als quals van agredir. Les baralles es van estendre a la gespa, on tothom recordaria la puntada de peu que Zvonimir Boban, jugador del Dinamo, donaria a un policia que agredia aficionats locals. Amb aquella puntada, molts aficionats que miraven el partit van entendre que el seu estat es trencava i arribaven vents de guerra. Irònicament el policia agredit no era serbi. Era un bosnià musulmà que seguia ordres.

Ja llavors, a la graderia havia aparegut Željko Ražnatović, conegut com a Arkan. Fill d'un policia i una militant comunista, era un jove que havia començat a rebel·lar-se contra els seus pares i les autoritats, fugint a Alemanya, on esdevindria un criminal, que robaria cotxes i traficaria. Els anys setanta voltava per tota Europa robant, tot i que també començaria a col·laborar amb els serveis secrets iugoslaus rebent encàrrecs com ara espantar i agredir opositors a l'exili. Els anys vuitanta torna a Belgrad, i pren el poder a la graderia dels Delije. Veient que el país s'encaminava cap a una guerra, va decidir formar un grup paramilitar amb el suport de polítics serbis, i va reclutar joves entre els aficionats de l'Estrella Roja: batejaria el grup com la Srpska Dobrovoljačka Gard, la Guàrdia Sèrbia Voluntària.

Arkan, que tenia contactes directes amb el president serbi Slobodan Milošević a través del cap del Servei de Seguretat Estatal, Jovica Stanišić, feia negocis a l'estadi i anava entrenant aquell grup paramilitar que entraria en acció el 1991 a Eslavònia, una zona croata llavors amb molts serbis vivint-hi. Quan aquell any Croàcia es va declarar independent, en algunes zones croates amb majoria de població sèrbia es van autoproclamar independents del nou estat croat. Serien les zones on entrarien en acció els paramilitars d'Arkan, molts d'ells seguidors de l'Estrella Roja.

Un estadi amb ultres antiimmigració i homòfobs

La Guàrdia Sèrbia Voluntària seria coneguda popularment com els Tigres d'Arkan, que cometrien crims a Croàcia, Bòsnia i després Kosovo. El jugador de futbol Sinisa Mihajlovic, fill de serbi i de croata, aportaria testimoni sobre com actuava el grup, ja que va ser amic d'Arkan. Provinent de la zona de Vukovar, a Eslavònia, Mihajlovic esdevindria un gran nacionalista serbi i gran heroi de l'Estrella Roja, tot i tenir sang croata. Ell recordaria com durant l'inici de la guerra dels Balcans, quan patia pels seus familiars a Vukovar, va rebre una trucada d'Arkan. El paramilitar havia ocupat un barri i es dedicava a matar els homes croats que hi trobava. Un, però, va suplicar per la seva vida i va afirmar ser tiet de Mihajlovic. "El puc enviar a casa teva a Belgrad o el mato", va deixar anar Arkan. El futbolista va demanar que li salvés la vida. Desenes de croats no van tenir tanta sort, aquells dies.

Tot i els crims, Mihajlovic sempre va definir Arkan com un heroi. Arkan, cada cop amb més poder i sempre protegit per les autoritats, seria acusat de crims contra la humanitat, però mai seria entregat per les autoritats sèrbies. Tot al contrari, vivia com un rei a Belgrad, portant una vida luxosa, casant-se amb la cantant de moda Svetlana Ceca Ražnatović, i fent negocis. De fet, més tard intentaria comprar l'Estrella Roja. Al no poder fer-ho, va adquirir un equip modest de quarta divisió, l'Obilic, i el va pujar a Primera fins a guanyar la lliga, comprant i amenaçant rivals. Alguns àrbitres el recordarien entrant amb una pistola al vestidor. Alguns oponents admetrien deixar-se fer gols, ja que li tenien por. L'any 2000, Arkan seria assassinat, segurament pel crim organitzat.

Els Delije han seguit vinculats al nacionalisme radical serbi i membres del grup van arribar a ser investigats per l'assassinat del primer ministre serbi Zoran Djindjic el 2003. Curiosament, els seus rivals del Partizan comparteixen ideologia, i a vegades s'han aliat en manifestacions contra els immigrants, en contra del fet que Kosovo sigui independent i no formi part de Sèrbia o per agredir els participants en el dia de l'orgull LGBTI a Belgrad. Quan els Delije van portar el tanc, el portaveu del ministeri de Defensa, Milan Gujanica, va defensar-se afirmant que no tenia motor, no tenia transmissió, l'arma del tanc s'havia soldat i que s'havien retirat tots els dispositius de tir i òptics. També afegiria que els semblava bé, veure el tanc, ja que connectava amb el passat de la institució. Tothom va recordar la foto d'Arkan i els seus paramilitars davant d'un tanc quan cometien crims de guerra els anys noranta.