Targeta blava: el remei per acabar amb la picaresca al futbol

BarcelonaEl futbol sempre ha estat un esport en el qual la picaresca ha jugat un paper important, però la FIFA es mostra cada cop més preocupada per la seva evolució. La implementació del VAR ha reduït a la mínima expressió les simulacions dins de l’àrea de penal i ha permès que totes les conductes violentes siguin castigades amb severitat. De totes maneres, el reglament encara té fuites que perjudiquen considerablement l’espectacle o que embruten la imatge del futbol.

És per això que la International Board, l’organisme que s’encarrega de l’elaboració de les regles del joc, ha decidit donar-li una nova volta i ha posat sobre la taula la targeta blava. Una eina que podria servir als àrbitres per afrontar amb més garanties algunes accions del joc.

Quines situacions preocupen a la FIFA?

Les faltes tàctiques i les protestes. Precisament seria en aquests dos supòsits en els quals s’aplicaria la targeta blava. D'una banda, l’espectacle futbolístic es veu ressentit cada cop que un equip decideix tallar un contraatac amb una falta que implica targeta groga i que malbarata una acció clara de perill. Una acció ben vista pels entrenadors perquè consideren que aquella amonestació és rendible i que, per tant, beneficia més l’equip infractor que el que rep la falta.

D'altra banda, la FIFA està farta de veure com els jugadors mostren una actitud de menyspreu cap als àrbitres perquè va en contra de la imatge que es vol transmetre d’esportivitat i joc net. Aquesta falta de respecte a l’autoritat no es pateix en altres esports i volen endurir el càstig perquè els jugadors s’ho pensin dues vegades abans d’aixecar la veu.

Què implica la targeta blava?

Una exclusió temporal de 10 minuts. Si un jugador qüestiona les decisions de l’àrbitre de manera excessiva, hauria d’abandonar el terreny de joc. De la mateixa manera, si un jugador comet una falta tàctica per tallar l’evolució de l’atac rival, també haurà de romandre 10 minuts fora del camp. En l'àmbit disciplinari, la blava tindria el mateix valor que la groga. És a dir, l’expulsió definitiva amb targeta vermella podria produir-se si un futbolista rep dues grogues (com succeeix actualment), una groga i una blava o dues blaves.

Quan s’aplicaria?

La targeta blava acaba de sortir del forn i ha de recórrer un llarg camí fins a ser acceptada. En primer lloc, es fan proves a les categories inferiors de Gal·les i Suècia. Allà s’hi desplacen treballadors de la FIFA per valorar l’èxit de la proposta i elaborar els informes pertinents. Si el resultat és convincent, es trasllada a la reunió anual que celebra la International Board un cop finalitzada la temporada i es debat sobre la seva implementació. Però els anglesos són una àmplia majoria a l’hora de votar aquests canvis i acostumen a protegir el futbol en el seu vessant més tradicional. Una nova targeta seria una revolució que no tothom estaria disposat a acceptar.

Com ho veuen els àrbitres?

Aquesta targeta blava podria complicar la presa de decisions perquè moltes infraccions estan al llindar entre la falta tàctica i la falta normal, pròpia de la lluita per la pilota. Els criteris per definir la diferència entre les unes i les altres serien caldo de cultiu per a la polèmica i s’allunyen de l’objectiu principal: simplificar les regles per intentar assolir una certa uniformitat en la presa de decisions. Amb relació a les protestes, els col·legiats creuen que no necessiten una nova targeta per fer-se respectar. Un àrbitre competent sap trobar l’equilibri entre el diàleg i l’autoritat i pot gestionar les consideracions dels jugadors. Una targeta blava seria més incòmoda de mostrar si implica l’expulsió temporal de 10 minuts.

Per què és de color blau?

Inicialment, el color de la targeta blava havia de ser taronja perquè es volia transmetre que estava entre la groga i la vermella, però es va decidir pintar-la de blau perquè es pogués diferenciar amb claredat de les altres dues.