L'arbitratge del futbol modest, un luxe en plena crisi
La crisi ha afectat a l'assistència de públic als camps, a la recaptació de taquilla dels clubs i als pressupostos. No obstant, el rebut arbitral segueix igual de car
BarcelonaTots els aspectes econòmics del futbol no professional viuen actualment una constant adaptació a la crisi global. Els clubs de qualsevol de les principals divisions amateurs de casa nostra (Segona B, Tercera i Primera Catalana com a més destacades) sobreviuen amb molt menys capital que anys enrere. Jugadors de nivell i referència en aquestes divisions han arribat a rebaixar-se el sou més del 50% per seguir jugant. L'assistència de públic al camp -ja escassa sense crisi- ha seguit baixant i els diners fets a les guixetes dels camps no dóna, com passava abans, per pagar l'arbitratge del dia.
De fet, l'aspecte arbitral és l'únic que no ha notat la crisi. Tot i l'ajustament de xifres les tarifes que les federacions imposen per xiular a les diferents divisions no ha variat, convertint-se, per desproporció a la resta de rebaixes pressupostàries, en un petit luxe. La part crítica del tema no està centrada en la retribució neta de l'àrbitre i de cada assistent (força ajustada) sinó la quantitat de diners del total que va destinada a organització, logística o benefici del respectiu estament federatiu.
La Tercera és molt cara i la Segona B, un luxe mal organitzat
Una tripleta arbitral en una jornada ordinària de Tercera Divisió costa 540€. D'aquests, 138€ són per l'àrbitre principal i uns altres 138 a repartir entre els assistents (69 per cap). 90€ més se sumen al concepte d'organització, que inclou administració (65€) i informes (25€). La Federació acaba obtenint, al marge, 194€ més nets de cada arbitratge de lliga. Sovint, els diners fets a taquilla pels clubs de la més baixa categoria estatal del futbol modest no arriben a cobrir aquests 540€.
La situació es torna crítica a Segona B, una categoria deficitària en tots els seus aspectes. Si en divisions modestes els honoraris arbitrals mantenen un cost elevat proporcionat (300€ a Segona Catalana, 430€ a Primera Catalana i els citats 540€ a Tercera), a la categoria de bronze el salt es multiplica gairebé per tres. Una tripleta, vingui del territori que vingui, costa 1.397€ per cada partit dels 19 de lliga com a local que té cada club. És a dir, tots els equips de Segona B gasten al cap de l'any un mínim -si no hi ha ajornaments o promocions pel mig- de 26.543€ en àrbitres.
El principal aspecte discutible en època de crisi és el diferencial de diners destinats a conceptes d'organització i logística. Molts clubs es queixen que el marge de benefici net federatiu és massa gran actualment i que les designacions arbitrals no es fan seguin criteris lògics de proximitat, mantenint la suposada neutralitat. És el cas, a Segona B, dels duels catalans. Si agafem d'exemple un partit entre el Reus (demarcació de Tarragona) i el Badalona (Barcelona), un àrbitre neutral podria venir de Girona i ajustar així la despesa. No obstant, aquests duels territorials locals sovint els xiulen àrbitres d'Aragó, País Basc o fins i tot de les dues illes, Balears i Canàries. La Federació Espanyola carrega així, per deixadesa, amb un cost extra innecessari.