Les tenistes alcen la veu per deixar de jugar el US Open amb unes pilotes menys pesants que les dels homes

BarcelonaMentre a les pistes secundàries alguns dels favorits del quadre masculí debutaven a l'Open dels Estats Units –i un d'ells, el grec Stefanos Tsitsipas, perdia sorprenentment contra el colombià Daniel Galán–, a la pista central Arthur Ashe tots els honors eren per a Serena Williams. Amb 40 anys, la jugadora que ha guanyat més títols del Grand Slam en l'era professional juga per últim cop el torneig. Cada partit que jugui podria ser l'últim, així que la pista central era plena de personalitats: Bill Clinton, Queen Latifah, Martina Navratilova, Mike Tyson, Matt Damon, Lindsey Vonn i, naturalment, qui mai es perd un esdeveniment esportiu a la ciutat, el director de cine Spike Lee. Tots, si volen i poden, tornaran dimecres per veure el partit de segona ronda de Williams, ja que la veterana campiona ha derrotat la montenegrina Danka Kovinic en dos sets (6-3 i 6-3). Ara li tocarà veure's les cares amb l'estoniana Anett Kontaveit, número dos del quadre. Un duel exigent per a la Queen of Queens, com ha estat presentada per ser la reina del torneig amb seu al barri de Queens.

Williams, amb la seva filla a la graderia copiant el pentinat que portava ella fa 25 anys quan va debutar al circuit, amb trenes, ha aconseguit allargar el somni en un partit on poca gent s'ha fixat en l'altre gran protagonista del torneig femení: les pilotes. L'Open dels Estats Units segueix sent l'últim torneig gran on les dones juguen amb unes pilotes diferents dels homes, una mica més lleugeres. "Ja tocaria canviar-ho, és una mica insultant. Sembla com si encara hi hagués gent que pensa que no podem fer passar la pilota a l'altra banda de la xarxa", s'ha queixat la jugadora sèrbia Aleksandra Krunić.

Hi ha un segon motiu, però, per canviar-les, més enllà del pes: costen de controlar. La número 1 mundial, la polonesa Iga Swiatek, lidera la campanya per passar a jugar amb les mateixes pilotes que els homes, amb el suport de companyes del circuit com la catalana Paula Badosa. "Són impossibles de controlar. Són pilotes pensades per a partits sobre terra batuda i aquí es juga sobre pista dura", explica la jugadora de Begur. "Tenim pistes ràpides amb pilotes molt difícils de controlar. Així que tenim més errades. I llavors la gent es queixa si hi ha menys tàctica i intel·ligència als punts", afegia en un missatge a les xarxes socials.

Mateixa mida, diferent pes

"No hi veig el sentit. Ens posen unes pilotes que volen d'una manera absurda. Són molt més difícils de controlar. A més, ens passem la temporada jugant amb altres pilotes, costa adaptar-s'hi. El tenis ha canviat, no és com fa 10 anys, que només alguna jugadora com Serena Williams tenia un joc molt ràpid. Ja no és un tenis lent; ara estem més preparades físicament, podem jugar amb pilotes més pesants", argumenta Swiatek, que es queixa perquè ara fa un any ja va reclamar un canvi de pilotes als organitzadors del torneig. No li van fer cas. "Ens provoca que cometem més errades. No sé quina gràcia té veure més errades. Diuen que fa 15 anys les dones tenien problemes amb lesions al colze si jugaven amb les mateixes pilotes, que hi va haver lesions i per això es va canviar. Però tal com estem preparades físicament ara...", afegeix la polonesa, que recorda que, tractant-se d'unes pilotes que es fan servir poc i sempre als Estats Units, costa molt aconseguir-ne per entrenar-s'hi a Europa els dies anteriors al torneig.

El costum de diferenciar les pilotes va néixer a inicis dels anys 80, quan algunes jugadores van queixar-se perquè patien lesions al braç, espatlla o colze. Va ser llavors que la major part de tornejos van començar a fer servir unes pilotes menys pesants per a les dones, pràctica que ha estat sent gradualment abandonada per tots els tornejos importants els últims anys, amb l'excepció de l'Open dels Estats Units. Les pilotes, de la marca Wilson, tenen exactament la mateixa mida en homes i dones. L'única diferència és la coberta de pell, més gruixuda en el cas del torneig masculí, fet que provoca que les de les dones siguin més lleugeres, però també "més toves": "Són com una joguina, costen de controlar", es queixa la nord-americana Madison Keys. La sociòloga Laura Hills, de la Universitat Brunel, explicava aquests dies a la premsa dels Estats Units: "No és només una qüestió del joc. Cada element que reforça la idea que el tenis femení és menystingut afecta. Les jugadores fa anys que conviuen amb un sistema on hi ha una diferència abismal de sous i patrocinis, entre homes i dones. Amb comentaris despectius, amb burles. Que encara es permeti jugar amb aquestes pilotes implica que hi ha gent amb poder de decisió que encara creu que les dones no tenen prou força".