Tensió entre la junta del Barça i els constructors pels terminis del Camp Nou

Barcelona"D'aquí unes setmanes començareu a creure que és possible tornar al Camp Nou al novembre". La frase la diu amb un somriure d'orella a orella una persona vinculada a l'Espai Barça per combatre l’escepticisme al voltant dels terminis de construcció de l’estadi. Ja han passat deu mesos de l'inici de les obres i de moment només ha desaparegut la tercera graderia i s'han construït les plantes soterrades on hi haurà els aparcaments. Tan sols es veu l'esquelet del vell estadi que va projectar Francesc Mitjans el 1957. Però ben aviat, expliquen els tècnics, s'erigirà l'estructura de la nova tercera graderia. Abans de l'estiu tot s'haurà girat com un mitjó.

Les presses per acabar el projecte a temps han estat constants des del primer dia i han provocat friccions entre la junta, els arquitectes i els enginyers. "Jugar a Montjuïc és una ruïna", repeteixen una vegada i una altra al Barça, recordant que no només paguen un lloguer per estar al Lluís Companys sinó que les opcions de fer negoci es redueixen notablement. Davant aquesta situació, l'àrea tècnica de l'Espai Barça, dirigida per Lluís Moya, va haver d’esbossar un pla per accelerar les obres. La solució passava per modificar l'estructura de la tercera graderia, que finalment es construirà a partir d’un nucli d’acer prefabricat. Les peces arribaran al Camp Nou, on es muntaran i, posteriorment, es recobriran de formigó. Canviaran la cara de les obres en un temps rècord i, com a conseqüència, els operaris podran avançar en els treballs d'adequació de la primera i segona graderies, que estaran totalment acabades quan l'equip doni per acabat l'exili a Montjuïc.

Un projecte amb retocs respecte al que va guanyar el concurs d'arquitectura el 2017

El projecte que finalment tira endavant no és exactament el que Joan Pascual i Ramon Ausió tenien al cap quan van guanyar el concurs d'arquitectura, el 2017. La necessitat d'ajustar-se al pressupost, primer, i les presses per fer les obres en un temps rècord, després, han obligat a fer retocs. Alguns ja els havia fet l'anterior directiva de Josep Maria Bartomeu, com per exemple les terrasses que tenien la funció de mirador, que passaven a ser menys amples. O en la doble anella de llotges vip entre la segona i tercera graderies, afegida per l'actual junta de Joan Laporta. "Hi ha hagut canvis, però mantenim l'essència inicial", explicava Moya en una conferència al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

De fet, el projecte no està tancat del tot i encara tindrà algunes modificacions d'aquí fins que s'acabi. "És molt habitual en obres d'aquesta magnitud. Es fa per trams per guanyar temps i anar corregint els imprevistos sobre la marxa", apunta una de les fonts consultades, que fa servir el concepte fast track per definir aquest tipus d’execucions. L'skywalk que es construirà a la coberta, del qual de moment només hi ha un esbós a l'espera de fer el càlcul d'estructures corresponent, és un exemple dels elements que es poden afegir amb l'obra ja en marxa.

"Possible però difícil"

El gran dubte continua sent si s’arribarà a temps; si el novembre d’aquest any estarà acabada la primera fase de les obres, que era la data marcada per la directiva per tornar al Camp Nou i celebrar el 125è aniversari de l’entitat a casa. Les respostes varien en funció de les fonts consultades. Els treballadors són més pessimistes que no pas els gestors del club. Però totes dues parts coincideixen en admetre que "és difícil" i que "no hauria de fallar absolutament res". Moya, en la xerrada al COAC, no es va aventurar a marcar terminis.

Es parteix de la base que, a l’inici de les obres, el Barça va fer unes previsions molt optimistes del ritme de construcció. També pensava que podria obtenir sense cap mena de dificultat el permís per treballar en horari nocturn i en cap de setmana per així poder anar més ràpid. Però aquesta opció va topar amb l’oposició veïnal a les Corts. Tot i així, el club ha aconseguit algunes concessions, com un preacord per poder treballar fins a mitjanit de dilluns a divendres, amb el compromís de no fer tasques sorolloses a partir de les 8 del vespre; o, aquest març, treballar els dissabtes fins a mitja tarda. "Som conscients que les obres generen malestar, però com més aviat acabem, més aviat s’acabaran els inconvenients", defensen a les oficines, que reben constantment queixes dels ciutadans que viuen a tocar de l'estadi i que, en general, es queixen de la pols. "No plou ni a tiros i ens costa controlar-la", lamenta Moya. La pedrera situada a l'antic Miniestadi i l'entrada i sortida de camions han estat altres punts calents entre el club, els veïns i l'Ajuntament.

Les raons de la discussió entre club i constructors

Amb tot això, a vuit mesos de la data fixada per al retorn al Camp Nou, ha aparegut una última discussió entre club i constructors. L’entitat té pressa per començar a explotar econòmicament el Camp Nou. En canvi, els operaris defensen que l’opció més lògica passa per allargar un segon any complet l’estada a Montjuïc. Així podran treballar amb menys pressió i podran avançar més ràpid sense el hàndicap d’haver d’aturar-ho tot els dies de partit. De moment s’imposa la voluntat de la junta, tot i que, com va explicar l’ARA, el club ja està en converses amb l’Ajuntament per si al final cal estar uns mesos més a l’exili.

Perquè, amb un pressupost màxim de 1.450 milions d’euros, Laporta i els seus han deixat clar als treballadors que faran tot el que estigui a les seves mans per complir amb els terminis. La junta no escatima en recursos i ha repartit les tasques de construcció entre quatre equips d’enginyeria, cadascun dels quals s’encarrega d’una zona de l’estadi. "És l'única manera de poder anar prou ràpid", justifica Moya. Al club, i a les constructores, molts han fet apostes. Però, com admeten els experts: "Ara mateix, ningú ho sap del cert. Ni tan sols els que hi treballen de sol a sol".