Terrassa: un olímpic per cada 2.050 habitants

BarcelonaA Terrassa, al cor del Vallès Occidental, s’hi respira una inconfusible aroma d’hoquei herba. N’és la ciutat bressol a Espanya, però l’esport que s’hi practica va molt més enllà d’aquest clàssic gairebé exclusiu del municipi egarenc, que manté una dilatada i peculiar relació amb l’olimpisme. Fins ara, un total de 104 esportistes nascuts a Terrassa han participat en uns Jocs. Gairebé tots ells, 98, encara són vius. A Rio, se n’hi sumaran set més. Tenint en compte que té una població de 215.214 habitants, la ràtio dels que encara sobreviuen -105- és d’un olímpic per cada 2.050 habitants. A més, cal sumar-los fins a set paralímpics. La xifra, gens menyspreable, converteix la ciutat vallesana en una de les més olímpiques del món.

L’hoquei herba, dominador

Amb 80 dels 104 esportistes que han participat fins ara en uns Jocs, l’hoquei herba, històricament arrelat a Terrassa, és el gran dominador. Francesc Roig i Francesc Argemí, el 1928, van ser els primers. Vint anys després, a Londres 1948, els seguiria Pere Gasset. Des de Roma 1960, Terrassa no ha fallat en la cita olímpica en aquest esport.

“És una ciutat que no està gens reconeguda”, explica el fins aquest any jugador de l’Egara i quatre cops olímpic Edi Tubau, que lamenta que Terrassa no hagi explotat prou la seva marca. “El que ha passat aquí és digne d’estudi”, afegeix l’egarenc, que fa poques setmanes, a través del Moviment Olímpic Solidari, un projecte que coordina en col·laboració amb l’escola Vedruna i que pretén acostar els valors de l’olimpisme als joves, va organitzar un sopar benèfic per homenatjar els olímpics de la ciutat. El municipi vallesà aplega tres dels grans clubs de l’hoquei herba català i espanyol, el CD Terrassa, l’Egara i l’Atlètic. “Aquests clubs viuen en un entorn privilegiat, es treballa molt bé la part social i els valors vinculats a l’esport”, comenta Roc Oliva, jugador de l’Atlètic que disputarà a Rio els seus tercers Jocs.

Al Brasil, la delegació terrassenca constarà de 20 esportistes, a dos del rècord, 22, que es va assolir a Pequín el 2008. 16 representaran l’hoquei herba, i també hi haurà tres waterpolistes i un nedador. A més, set d’ells seran debutants en uns Jocs, cosa que demostra el futur i la continuïtat d’una ciutat que encara té molt camí per recórrer en l’esport i l’olimpisme. “Potser és per genètica”, bromeja Tubau, un dels referents de la millor generació espanyola d’hoquei, la que va assolir una medalla de plata el 2008 a la Xina.

L’aigua, l’altre protagonista

Però Terrassa no només viu de l’hoquei herba, ja que històricament ha criat referents d’altres disciplines. “És un bressol d’olímpics”, la defineix Laura Roca, nedadora del CN Terrassa que va participar en els Jocs de Sydney i Atenes. “Encara que hi ha molt ambient d’hoquei, Terrassa ha apostat molt per l’esport”, aporta la Sarai Gascón, nedadora paralímpica que també viurà al Brasil els seus tercers Jocs. “Les instal·lacions que hi ha són molt bones per entrenar, i també hi ha molts entrenadors bons i professionals, i això ajuda”, afegeix Gascón. Com Roca, totes dues pertanyen a un dels clubs més potents pel que fa als esports aquàtics. “El CN Terrassa està entre els cinc millors d’Espanya, és una fàbrica d’olímpics amb instal·lacions que permeten que n’hi hagi cada quatre anys”, prossegueix Roca, que assegura que la preparació del club “ha millorat molt”, i celebra que Albert Puig, debutant, competeixi als relleus 4 x 200 m. Serà el primer nedador egarenc olímpic des del 2004, quan precisament Roca ho va ser per últim cop.

“Estem en una línia d’innovació, amb canvis en els entrenaments i tècniques biomecàniques. Si el CN Terrassa segueix així, en el futur es pot assegurar tenir olímpics sempre”, conclou. També són d’aquest club els jugadors de waterpolo Iñaki Aguilar, Ricard Alarcón i la jove Paula Leitón, que debutarà en una cita olímpica amb 16 anys. “El club aposta molt per la gent de la casa, té una filosofia, i els que arribem després ens hi hem d’adaptar”, afirma Ana Copado, jugadora de waterpolo i olímpica a Londres, on va fer plata.

Del frontenis a l’‘skeleton’

A part de l’hoquei, hi ha deu esports més que han tingut presència terrassenca en uns Jocs. El waterpolo i la natació, amb nou i quatre representants cadascun, són els més potents, però no els únics. N’hi ha de populars com el futbol, en què destaquen dos talents com Xavi Hernández o Albert Luque, que van compartir la plata dels Jocs de Sydney. O més peculiars, com els jugadors de frontenis Pere Fité i Ferran Velasco, els esquiadors Margarita Molés i Miquel Prat, la gimnasta Marta Cusidó i el pilot de skeleton Ander Mirambell.