"La meva vida està per sobre de l'esport"
Les mesures contra la pandèmia podrien fer que molts jugadors amb projecció professional pleguin
BarcelonaPistes amb la persiana abaixada, pressions per imposició i un trencaclosques que jerarquitza el valor de cada persona segons la seva categoria competitiva. El paquet de mesures que ha anunciat aquest dijous la Generalitat de Catalunya, mantenint el veto a les categories locals fins al 13 de novembre i la normalització del toc de queda, escanyen definitivament l’esport català mesos després de l’esclat de la pandèmia per coronavirus. El sector demana en veu de la UFEC i la secretaria general de l'Esport una concessió gairebé paternal per evitar el col·lapse econòmic sense opció de reprendre la normalitat. La lluita d’interessos entre despatxos posa distància amb el jugador no professional tipus que sosté el sistema, des de les disciplines individuals fins a la Tercera Divisió i la Segona B, que són de les úniques categories que, per ser estatals, encara mantindran aquest cap de setmana la seva rutina.
Aquest esportista de segona fila és alhora peó i element imprescindible en un marc que encara no ha fixat controls de PCRs de forma protocol·lària per garantir la seva seguretat. L’escac als esportistes obre una segona escletxa en el conflicte institucional. "M’estic plantejant deixar la pràctica en actiu perquè això és insostenible. No és una decisió fàcil, però crec que ens estan obligant a prendre-la", explica un esportista català de primer nivell. L’ARA s’ha posat en contacte amb diferents atletes d’elit que mediten la retirada perquè creuen que els esforços per garantir la seva protecció són insuficients. Destaquen que el covid-19 els obliga a reordenar prioritats i valorar el risc de viure en primera persona la segona onada de la pandèmia.
"Porto des dels 8 anys formant part de competicions oficials. L’esport sempre ha sigut el motor de la meva vida, però la meva salut està per sobre. La valoro més que seguir lluitant per títols. Crec que els tornejos es podrien organitzar a partir d’unes mesures sanitàries i no és el cas. Em fa la sensació que els màxims dirigents no prioritzen la nostra seguretat", insisteixen des del gremi d’esportistes. És un raonament responsable que té una segona lectura. La normativa central de tancar les instal·lacions a les nou de la nit fa que els entrenaments de divisions estatals no siguin compatibles amb una jornada laboral estàndard. Amb els salaris simbòlics de les pistes no hi ha debat possible. La pilota supedita en part el món empresarial.
Els jugadors que no poden adherir-se al sistema de teletreball conviuen amb l’amenaça d’un confinament i de demanar la consegüent baixa mèdica pel positiu d’un company de vestidor. "Si plegues de la feina a les vuit del vespre és físicament impossible que arribis a fer alguna cosa abans de l’hora de tancament. Tinc jugadors per als quals aquesta és la primera setmana de tot l’octubre que poden entrenar al 100%. D’altres ja han dit que no es poden arriscar a seguir en dinàmica de possibles confinaments perquè els afecta la carrera. Una vegada bé, vas trampejant, però no poden dir-li al cap: «Ep, miri, que per això de l’handbol tornaré a quedar-me a casa dues setmanes». Acabaran deixant l’equip. Això ens afecta a tots els nivells", diu l’entrenador del Club Handbol Bordils, de Divisió d’Honor Plata, Pau Campos.
Invertir en esport base
La situació té una repercussió directa en l’etapa formativa. La falta de recursos en els primers equips i el paquet de lleis que entraran en vigor aquest cap de setmana de mantenir paralitzades totes les competicions catalanes debilita l’estructura de la base. No sentir-se prioritari pot iniciar a la llarga una fuga de talent que castigui els pressupostos i part important dels beneficis de les federacions en concepte de fitxes oficials, assegurances mèdiques i la quota de participants per assegurar un campionat domèstic rendible. "L’assistència als entrenaments aquí estava baixant entre la falta de motivació perquè no hi ha partits i especialment per precaució sanitària. Hi ha famílies que es preocupen molt, que no ho veuen clar i que quan la situació empitjora prefereixen que el nen no vagi a entrenar. Ens avisen que aquella setmana no vindrà al pavelló. A cada categoria ens ho estem trobant. La seguretat és fictícia, perquè el poble és molt petit, però tenim nens de municipis del voltant que van a altres escoles i tenen un altre nucli. No hi ha grups bombolla. No pots dir res. La salut és prioritària. Cadascú decideix què fa amb els seus fills", assegura Campos, fent la fotografia dels problemes logístics que té el club d’un poble de gairebé 2.000 habitants.
El paral·lelisme amb els grans escuts és lapidari. Mantenir l’agenda de les activitats a mig termini depèn exclusivament del col·loqui fictici entre nens i pares. Els dirigents necessiten vendre seguretat per retenir el rèdit de tenir massa social (carnets de soci, preu de les equipacions, les rifes de Nadal, etc.) a l’espera d’ajudes externes. La fórmula dels encerts pot començar des de sota. "La clau és la inversió en els protocols de seguretat. A Badalona hem creat una situació que ens fa estar tranquils i que de retruc dona confiança a les famílies. Estem contents perquè de moment no s’ha donat un ambient de pànic. Sí que tenim algun cas d’un jugador que s’ha donat de baixa, però podem dir que és molt puntual. En la comparativa amb altres clubs podem estar contents", comenta David Jimeno, responsable de les categories base de la Penya.
Els verd-i-negres han decidit replicar les mesures professionals de la Lliga Endesa en tots els seus equips per minimitzar i monitoritzar els possibles contagis durant les hores d’exercici actiu. És una inversió tan responsable com estratègica per valorar els esportistes de la casa amb unes pautes més concretes que les que marca la Generalitat de Catalunya en uns 'timings' de pseudonormalitat. "Desinfectem pistes després de cada entrenament, una per una; deixem marge perquè ningú coincideixi amb ningú, fem que els jugadors entrin per l'aparcament i no per la porta principal, prenem temperatures, saturació de sang i un pla de seguretat per confinar un equip en cas que algun nano hagi estat en contacte amb un positiu per covid-19. Esperem fins al resultat de la PCR i si és negatiu, l’equip torna a entrenar i l’afectat segueix fent la quarantena. D’aquesta manera erradiquem la propagació del virus. Estaríem per sobre del protocol que mana la Generalitat. Hem de cuidar els nostres actius", insisteix Jimeno.