Toni Bou: "Soc un malalt d'aquest esport, no m'agrada perdre ni als entrenaments"

BarcelonaToni Bou (Piera, 1986) afronta aquest diumenge el Trial Indoor de Barcelona. Després de perdre l'any passat al Sant Jordi i de tallar una ratxa de deu triomfs seguits a la prova de casa, hi torna amb ganes de tornar-se a enfilar al capdamunt del podi.

Tres triomfs en les tres primeres cites de l'any. La temporada ha començat bé.

Hem d'intentar seguir en aquesta línia. Quan les coses van bé, el més important és poder mantenir la bona línia, i és el que estem intentant fer. Cal disfrutar del que estem fent. Estem vivint un bon moment i hem d'allargar-lo com més millor. Hem començat molt bé, amb un calendari una mica estrany, començant al novembre, aturant-nos dos mesos per tornar a competir a Budapest... Ha sigut gairebé com fer dues pretemporades! Però molt content, perquè amb el reglament que hi ha i tan forts com estan l'Adam [Raga] i la resta de rivals és molt difícil estar cada carrera al davant. Començar amb tres victòries en un campionat tan curt és molt important.

¿Tens més ganes que arribi Barcelona després d'haver perdut l'any passat?

A Barcelona sempre hi ha moltes ganes de guanyar sigui com sigui. Quan portava deu triomfs seguits aquí tenia moltes ganes de guanyar igualment! És una carrera molt important i donarem el cent per cent una altra vegada. El Sant Jordi és un estadi increïble, amb un públic superentès, i hi tenim tots els familiars. És la carrera de casa i potser la més espectacular. Tot això en conjunt fa que sigui la més especial.

L'any passat arribaves una mica tocat. ¿Aquest any com estàs?

L'any passat vaig arribar una mica tocat, però vaig lluitar fins l'últim moment i ho vaig deixar tot a la pista. No va ser una derrota de les més dures, perquè vaig sentir que m'havia buidat, que ho havia deixat tot. A vegades perds curses en què podries haver fet altres coses, però llavors ho vam lluitar molt bé, l'Adam ho va donar tot, va fer una gran cursa. A veure si aquest any ho podem aconseguir, arribem en forma.

Portes tres triomfs, però està sent un Mundial molt ajustat.

Sí, està tot molt ajustat! No només la final, les rondes de classificació prèvies també. Et pots quedar fora de la primera ronda, les segones també estan sent molt ajustades depenent del grup que et toqui. El campionat està difícil, per això dono tanta importància a aquestes victòries. Soc un malalt d'aquest esport i soc supercompetitiu, no m'agrada perdre ni als entrenaments. Si hagués perdut a Budapest estaria enrabiat tota la setmana, però després d'haver guanyat tinc ganes de més.

¿Hi ha més igualtat que anys enrere?

Potser està una mica més igualat. Sí que a l'illa de la Reunió i a Rennes hem fet curses molt bones, amb un pilotatge molt bo, i a Budapest va estar tot més ajustat. Les zones que eren molt difícils ho eren de debò i no les vam poder passar, i a les més senzilles hi havia el tema del càrter i una igualtat extrema amb la qual costa molt marcar diferències. La veritat és que quan et trobes carreres així costa molt guanyar-les.

¿La igualtat és per la dificultat de les zones o perquè Adam Raga, el teu principal rival, et posa les coses difícils?

Tot costa, però l'Adam també està molt fort, té una moto molt competitiva i està molt bé. I això fa que costi molt marcar diferències. Pel que fa a les zones, el Sant Jordi, per exemple, és un estadi molt gran i les zones han d'agafar altura perquè el públic ho pugui veure des de dalt. Esperem zones difícils, és el més habitual, és on els pilots donem el màxim.

Amb un Mundial tan curt (és la quarta cita i només en faltaran tres), un error es paga molt car.

I sobretot un error greu és a les primeres rondes! Acabes sumant molts pocs punts per al campionat i et compliques molt la vida. Per això són molt importants aquestes victòries, ja que són coses que poden passar perquè som humans i perquè els altres pilots també ho fan molt bé. L'experiència ens ajuda moltíssim, però crec que pilots com Jaime Busto estan més a prop de nosaltres del que es pensen.