Toni Quiñonero: “Vull donar guerra al Campionat del món de WCMX 2019”

PalmaToni Quiñonero (Parets del Vallès, 31 de maig de 1989) disputarà, el 2019, el Campionat del món en categoria absoluta de WCMX que se celebrarà a Colònia, Alemanya, del 31 d’agost a l’1 de setembre. Per a l’esportista, que resideix a Mallorca des de fa tres anys i mig, aquesta serà la tercera experiència en un mundial. L’1 d’abril d’enguany mateix, els directius de l’Urbia Services i el Rotary Club Calvià International acomiadaven Quiñonero que partia per participar al mundial WCMX & Skate Adaptat, que es va disputar a la ciutat de Fontana, Califòrnia. El català no només va aconseguir una bona posició, sinó que es va proclamar subcampió del món de la Division One, que és la categoria intermèdia de la WCMX. Abans d’això, el 2015 ja havia aconseguít la novena posició del Campionat del món.

Després d’aquests dues experiències, el subcampió ha continuat entrenant al seu gimnàs particular, a ca seva, amb constància, paciència i moltes vegades en silenci. Però Quiñonero, que es defineix com una persona impulsiva, tossuda i molt persistent, lluita perquè aquest esport es doni a conèixer com es mereix. L’ skate en cadira de rodes és un esport que encara no està reconegut a Espanya i la manca d’informació fa que les ajudes en aquest sentit es puguin comptar amb els dits d’una mà. Quiñonero assumeix el nou repte i l’ARA Balears ha volgut saber de primera mà quines són les sensacions d’un esportista que lluita per ser el número 1 de l’ skate adaptat.

Quan vàreu començar a practicar aquest esport?

L’any 2013, quan el meu amic Alejandro em va suggerir que em llançàs a l’skatepark amb la meva cadira de rodes. Al principi tenia pànic, però després a poc a poc m’hi vaig acostumar.

Què és el WCMX?

El WCMX es diu que és skate adaptat perquè tothom ho pugui entendre millor, però realment s’assembla més al BMX: consisteix a fer trucs amb una cadira de rodes, en un skatepark o al carrer com una bici o un patinet.

Com són els vostres entrenaments?

La part que més difícil em sembla és la de la nutrició, he de vigilar bastant el que menj perquè tenc tendència a guanyar pes. Respecte a com m’organitz, em llev cada matí abans de les 8 per esmorzar i després faig entrenament amb peses a casa. La meva dona em va regalar un banc de peses de diferents mides, i és el millor regal que m’han fet a la vida. Després d’entrenar amb les peses, torn a menjar i marx cap a l’ skatepark. Tres pics per setmana surt amb la cadira, per fer entre 10 i 20 kilòmetres.

Enguany heu quedat subcampió del món, l’encertam si deim que estau content i motivat?

Doncs sí, estic molt content perquè des de 2015 no havia tornat a competir en un gran esdeveniment a causa de la falta de patrocinadors, cosa que aquest any hem pogut recuperar. És gràcies a ells, però també a tota la societat mallorquina que es va bolcar per tal que jo aconseguís anar-hi. Una vegada allà, ser subcampió del món a la meva categoria és un somni fet realitat que mai oblidaré i ara et puc dir que no vull participar al pròxim mundial. El que m’agradaria és donar guerra al Campionat del món de WCMX 2019.

Teniu quasi 30 anys. Pensau en la retirada?

No, no. Hi ha esportistes amb 40 anys que estan perfectament i la meva intenció és ser un d’aquests. Com que durant la meva joventut no em vaig castigar massa (ni de festa ni esportivament), pens que això em permetrà aguantar uns anys més.

Fa quasi quatre anys que viviu a Mallorca. Què us va dur fins aquí?

Vaig conèixer na Nancy, i ens vàrem enamorar. Vàrem fer un parell de viatges, ella cap a Barcelona i jo cap aquí i al final vàrem decidir comprar-nos un pis. La veritat és que a Mallorca estic més tranquil que a Barcelona, i puc concentrar-me millor. És una illa preciosa plena de racons fantàstics. No se m’acudiria un lloc millor per viure-hi ara mateix.

Quan no competeiu o no estau entrenant que us agrada fer?

La veritat és que no tenc gaire temps. Però et puc dir que fa relativament poc he començat a fer bonsais, però encara no me’n surt gaire (rialles).

Hem vist que estau muntant una associació... Com és això?

Bé, com avui en dia encara som l’únic rider espanyol de WCMX pens que cal donar a conèixer aquest esport per tot Espanya i aquesta és la meva intenció per als pròxims anys. Esper poder muntar una escola de WCMX que sigui un referent a Mallorca i a Espanya.

De moment heu començat a fer classes de WCMX a l’Escorxador.

Sí, de forma totalment gratuïta qui vulgui provar el WCMX de manera segura i aprendre una mica d’aquest esport que vingui a la plaça de l’Escorxador d’11 a 13 hores cada dissabte! Només és necessari venir amb la cadira de rodes que cadascú tingui i portar casc integral. És a dir, que cobreixi tota la cara.

Amb quines ajudes podeu comptar per al Campionat del món d’Alemanya?

Com he dit abans, tenc el suport de la gent que m’estima, però ara mateix puc comptar amb patrocinadors com Toyota, Urbia Services, Rotary Club Calvià International i AP Rollers.