Toni Verger Maestre: “La seva superació personal ens dona moltes satisfaccions”

PalmaLa discapacitat intel·lectual no és una cosa que tenim, com els ulls blaus o un cor malalt. Tampoc no es tracta d’alguna cosa que som, com ser baix o prim... Discapacitat intel·lectual es refereix a un estat particular del funcionament que comença en la infantesa en el qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència juntament amb limitacions en habilitats adaptatives. En conseqüència, no podem dir “aquesta persona té una discapacitat” o “aquesta persona és discapacitada”, ja que la discapacitat intel·lectual no és una cosa que podem tenir o ser. La discapacitat intel·lectual no és res que tingui o sigui l’individu: és persona, no discapacitat. Per tant, parlam de persones amb discapacitat intel·lectual, no de persones discapacitades o de discapacitats. I, com a persona, un té capacitats amb les quals està dotat biològicament per fer-se un espai a l’entorn en el qual viu. Però el fet que aquestes capacitats es desenvolupin més o menys no depèn tan sols d’un “compte bancari genètic”, depèn també, en part, de l’entorn. Som davant una persona que, per tant, té dret a prendre decisions sobre la seva pròpia vida. Una persona com qualsevol de nosaltres, de manera no en cal ni apartar-nos-en, ni protegir-nos-en. Un ésser humà valuós, autònom i lliure que té dret a equivocar-se. Per saber més coses sobre la discapacitat intel·lectual hem volgut parlar amb el professor de l’escola Mater Misericordie.

Antoni Verger Maestre

(15 de setembre de 1972) és professor d’educació física a l’escola Mater Misericordiae. D’això ja fa 21 anys, però abans donava classes de matemàtiques al Sagrat Cor i, paral·lelament, era voluntari en un centre de discapacitats. Aleshores era l’encarregat de l’esport i arran d’aquest canvi, el director de Mater li va oferir una plaça de mestre. Així, Toni va fer el canvi: de l’escola ordinària va passar a tenir alumnes amb discapacitat intel·lectual.

Toni, què es Mater Misericordiae?

És una organització sense ànim de lucre que s’encarrega d’oferir serveis a persones amb discapacitat intel·lectual. D’ençà que neixen fins als tres anys es fa feina amb l’estimulació i després van a l’escola fins que compleixen els 20 anys. A partir d’aquí, alguns accedeixen al centre ocupacional. D’altres, els que tenen més problemes, passen al centre de dia, però també n’hi ha que no ho superen i, malauradament, moren en edat primerenca. Per desgràcia, la vida té això, i és la part més dura de la meva feina.

Podem dir que fa tota una vida que us dedicau a l’educació especial. Manteniu el contacte amb els primers alumnes? Sí, és clar que sí, perquè, a més de mestre d’educació física, també som el responsable del club esportiu Mater- Isla, que engloba el centre ocupacional i el centre de dia. Heu de pensar que quan un al·lot juga a bàsquet durant l’etapa educativa també ho fa, després, al centre ocupacional.

Com són els viatges amb els esportistes?

Normalment, viatja un entrenador per cada quatre esportistes, a no ser que parlem de gent més afectada. En aquests casos, hi va un preparador per a cadascun d’ells i això, la veritat és que són molts de doblers.

Rebeu ajudes públiques per competir a la Península o l’estranger?

En el darrer campionat en el qual hem participat a Cadis, no hem rebut ni un euro, ni de la direcció general d’esports ni de les federacions. Hi ha famílies que s’ho poden pagar, però també n’hi ha que no. I en aquest cas, és el mateix club qui posa els doblers. Et puc ben assegurar que mai no ens ha passat que algú s’hagi quedat sense participar en un campionat per un tema econòmic.

12 de Maig. La Diada familiar

Cada dos anys, a Mater Misericordiae, se celebra una diada per a les famílies a la qual es convoquen tots els alumnes de l’escola i del centre d’ocupació. També hi convidam una representació d’una escola externa. D’aquesta manera, la diada, ajuntam més de 1.200 persones per fer tot tipus d’activitats lúdiques i esportives. Hi duim ponis, feim activitats de busseig, muntam un rocòdrom, feim partides d’escacs i, a més, també vindrà un grup de moters. En total, es faran més de 14 activitats diferents. Després, quan acabi la jornada, farem una paella per a tots per un preu de tres euros, uns doblers que es destinaran a les famílies de Mater .

Toni Quiñonero en el mundial d’skate adaptat

Toni Quiñonero és natural de Granollers i viu a Mallorca des de fa uns anys. Pateix d’espina bífida i hidrocefàlia des de naixement i depèn d’una cadira de rodes, un fet que no li ha impedit practicar un esport molt especial, que és una manera de patinar amb la cadira de rodes. Molt aviat participarà en el Mundial WCMX & Skate Adaptat, els dies 6 i 7 d’abril a la ciutat de Fontana, Califòrnia. El català considera que tothom pot fer esport “No vull ser campió del món, només vull ser feliç”, assegura. L’Urbia Services patrocina l’atleta d’esport extrem, amb el qual té un acord fins a final d’any.