Toqueu el violí mentre l’aigua va entrant

En poc més de quinze dies, l’àrea econòmica del Barça, el departament més important perquè l’entitat pugui rutllar, ha quedat escapçada. És impossible desconnectar la dimissió d’Eduard Romeu de la sortida de la directora corporativa Maribel Meléndez. I, aixecant la mirada, també és molt complicat deslligar-la de la vintena llarga d’alts càrrecs i executius que han anat caient en aquests tres anys de mandat de Joan Laporta. La posada en escena del comiat de Romeu ha volgut ser pulcra, amb una pretesa higiene institucional difícil de sostenir malgrat l’intercanvi d’elogis i abraçades emocionades. Darrere de la teatralització marca de la casa, s’hi amaga una decisió cuita a foc lent. És cert que hi ha motius professionals, però Romeu ja s’havia plantejat dimitir en el passat per raons que, com passa tan sovint, res tenen a veure amb el relat oficial que ens volen vendre. 

Tot això posa en qüestió la manera, cada cop més personalista, amb la qual Laporta gestiona l’entitat. És molt significatiu que Romeu, enmig del discurs del seu adeu, remarqui que encara queden “decisions complexes” per arribar a assolir un Barça “esplendorós”, que insti Laporta a “tibar la corda sense trencar-la” i que li digui que està convençut que seguirà amb el full de ruta envoltat de la seva “guàrdia pretoriana”. Una maniobra molt elegant per traspassar-li la responsabilitat en un moment econòmic especialment delicat i per dir-li que, amb la seva renúncia, el deixa amb el seu nucli dur més acrític. Romeu mai ha estat dels “seus”. De moment, la seva vacant queda provisionalment en uns llimbs estranys, els mateixos on descansen les restes del CEO Ferran Reverter, amb les atribucions distribuïdes entre el tresorer Ferran Olivé i el director general a l’ombra, Alejandro Echevarría. 

Romeu marxa sense haver aconseguit tenir la influència que li hauria agradat adquirir en el dia a dia del club, però havent estat determinant en la reestructuració del deute, la macrooperació financera de l’Espai Barça amb Goldman Sachs, o bé havent ajudat a fer possibles les famoses palanques per reforçar la plantilla l’estiu del 2022. Els símils del Barça com un pacient malalt l’han acompanyat sempre i, malauradament, no l’ha pogut treure de l’hospital: se’n va amb el pressupost desviat, una palanca –la de Barça Vision– que no arriba mai, i a tres mesos de tancar un exercici farcit d’interrogants. Laporta ara té un escut menys i està cada cop més sol al timó del vaixell. Toqueu el violí mentre l’aigua va entrant.