La torre d’en Rovira, la guardiana de la badia de Portmany

PalmaLa badia de Portmany, closa entre el cap Negret i la punta de sa Torre, constitueix històricament el port més gran i important de l’illa d’Eivissa i un dels recers més destacats de la tramuntana pitiüsa, allò que el romans anomenaren Portus Magnus (denominació de la qual es deriva el nom actual) i que representà un punt estratègic per a les comunicacions marítimes i les conseqüents transaccions comercials. A desgrat del valor estratègic que s’ha volgut veure –i que segurament tenia– en l’accident natural que va donar nom a tot el territori, la badia o port, la importància de Portmany era eminentment agrícola, sobretot a l’Edat Mitjana. Una zona de conreu destacava entre la resta del quartó: era d’herència andalusina i se situava a l’anomenat pla de Portmany, centralitzat pel torrent de Buscastell, que rep l’aportació d’altres torrents i que desemboca a la badia de Portmany.

Som a l’extrem sud dels Amunts, fora del seu àmbit territorial, entre els municipis de Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia, per on discorre tota la nostra ruta. Caminarem per la banda de ponent de la badia, des de Port des Torrent fins a Cala Tarida, farem la volta a la punta de sa Torre i Platges de Comte i gaudirem de tot el patrimoni natural i històric d’aquesta contrada. Per accedir al punt d’inici de la ruta disposam de transport públic, per la qual cosa podeu consultar línies i horaris al web Eivissa.tib.org. Al final, podrem optar per tornar a peu o en bus des de Cala Tarida, tot dependrà de les nostres forces i ganes de gaudir de l’entorn.

La ruta

[00 min] Des de la platja de Port des Torrent, punt on acaba l’enorme pressió urbanística que pateix la badia de Portmany, ens dirigim cap a la punta de sa Pedrera (sud-oest) per un senderó, a vorera de la mar. Deixam uns escars a la dreta [10 min] i voltam la primera punta amb una nova fita a la vista, el cap de sa Serra. El senderó s’enfila suaument vorejant el penya-segat, mentre travessam petits oasis de garriga que ens protegeixen de la solana.

Superam el cap de sa Serra [35 min] i seguim un tirany que sense perdre gairebé altura volta a poc a poc una caleta estreta i allargassada que precedeix el següent punt d’interès, la Bassa [1 h 00 min], dita així perquè quan plou molt en aquest punt l’aigua queda embassada a causa d’unes roques que li barren la sortida a la mar. Molt a prop del camí també tenim la cova del Cap de la Bassa. Precisament, cap a aquest punt dirigim ara les nostres passes. Tot d’una que l’hem voltat gaudim d’una panoràmica que concentra tota l’excel·lència de la ruta: la torre d’en Rovira (s. XVIII) emmarcada per la Conillera, l’illa del Bosch, s’Espartar i ses Bledes, que juntes integren la Reserva Marina Illots de Ponent.

Torre d’en Rovira

Embadalits per la bellesa de l’entorn assolim la punta de sa Torre, on trobam la torre d’en Rovira [1 h 40 min], dita també de Comte. Aïllada i ben conservada, per la rodalia s’alcen dues barraques, emprades temps enrere com a petit destacament militar. Fou projectada cap al 1756 per l’enginyer Joan Ballester de Zafra, com a part d’un pla defensiu traçat el segle XVIII i del qual es deriven la resta de torres de l’illa. La principal diferència d’aquesta és que és de primera categoria, és a dir, de les que assoleixen una major alçària i diàmetre, però conservant les proporcions. Fou construïda el 1763, sota la direcció de l’enginyer José García Martínez. És un edifici troncocònic i lleugerament atalussat, amb dos nivells. L’accés es feia pel segon nivell, tot i que a l’interior se’n va obrir un altre.

Des de la torre ens dirigim a migjorn, cap a Platges de Comte. Poc abans d’arribar-hi, assolim un altre dels punts d’interès. A l’altura de s’Escull de ses Punxes, sota una petita timba semidesfeta, s’hi arreceren un conjunt de casetes varadors que aprofiten les precàries conjuntures d’aquesta accidentada costa. [2 h 10 min] Així arribam a la turística i molt freqüentada cala que, segons l’Institut d’Estudis Eivissencs, pren nom del comte de Rosselló, Nunó Sanç, a qui correspongué el quartó de Portmany en el Repartiment. De fet, topam amb altres topònims en aquell entorn, cap Nunó i puig Nunó, que tenen el mateix origen.

Sortim de Platges de Comte en direcció a Cala Tarida i ens decantam del penya-segat cap a l’interior per superar un espai ocupat per xalets. Voltam la punta de s’Embarcador. El senderó desemboca sobre una pista que mena a un aparcament improvisat sobre la mar, a l’altura de sa Figuera Borda [2 h 30 min], raconada a la qual accedim per unes vertiginoses escales. A baix hi ha unes casetes varador, construïdes sobre un forat –cova de sa Figuera Borda– que travessa la penya de costat a costat, oferint una bella i sorprenent imatge.

Sortim de la cova i recuperam el sentit de la nostra marxa. Ens toca travessar la urbanització de Puig des Galfí [2 h 40 min], curiós topònim que l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera explica com una deformació de ‘dofí’, popularment dit ‘delfí’. Pels carrers del Puig Dofí, de s’Espartar i de Lloret de Mar arribam al carrer del Vedranell. Aquí, a l’esquerra d’uns contenidors hi ha el baixador a Cala Codolar [2 h 50 min]. Sortim de la platja i arribam a un nou i curiosíssim punt d’interès: el rellotge solar de Cala Llentia [3 h 00 min].

‘Time and Space’

Va ser l’any 2014 quan el multimilionari fundador del Circ del Sol (Le Cirque du Soleil), Guy Laliberté, va decidir encarregar a l’artista australià Andrew Rogers una obra d’art que s’ubica sobre una gran esplanada vora la seva mansió a Cala Llentia. La macroescultura du per títol Time and Space (‘temps i espai’) i s’integra en el projecte Rhytms of life (‘ritmes de vida’) amb el qual Rogers ha escampat mig centenar de monuments per més de mig món. Molt a prop també hi trobam Les portes de Can Soleil, una altra enigmàtica obra d’art que, juntament amb el rellotge de sol, ha generat moltes teories, la majoria inversemblants.

Per arribar a Cala Corral haurem de voltar el tancat de la mansió del multimilionari canadenc per la banda del Domini Públic Marítim i Terrestre (DPMT), per on discorre el senderó. Entram a la cala entremig de les casetes varadors fins a la zona del port esportiu [3 h 15 min] i sortim al carrer del Coralmar, al qual ens incorporam cap a la dreta. Tot d’una iniciam una pujada ràpida que ens deixa sobre una gran rotonda, l’aparcament de Cala Tarida [3h 25 min]. A partir d’aquí tenim dues opcions, tornar en bus a Port des Torrent o acabar a peu la volta. Si optam per fer servir les cames, seguim la carretera en direcció a Sant Antoni de Portmany i en arribar a la rotonda del Cucó (supermercat) giram a l’esquerra en direcció a la mar, on acaba la ruta [4 h 30 min].

@Fita_a_Fita