Fita a fita

La torre d’en Rovira, la guardiana de la badia de Portmany

Tresca llarga i costanera per un dels paratges amb més encant natural i cultural del vessant de ponent de l’illa d’Eivissa

La ruta
Joan Carles Palos
22/09/2023
5 min

PalmaLa badia de Portmany, closa entre el cap Negret i la punta de sa Torre, constitueix històricament el port més gran i important de l’illa d’Eivissa i un dels recers més destacats de la tramuntana pitiüsa, allò que el romans anomenaren Portus Magnus (denominació de la qual es deriva el nom actual) i que representà un punt estratègic per a les comunicacions marítimes i les conseqüents transaccions comercials. A desgrat del valor estratègic que s’ha volgut veure –i que segurament tenia– en l’accident natural que va donar nom a tot el territori, la badia o port, la importància de Portmany era eminentment agrícola, sobretot a l’Edat Mitjana. Una zona de conreu destacava entre la resta del quartó: era d’herència andalusina i se situava a l’anomenat pla de Portmany, centralitzat pel torrent de Buscastell, que rep l’aportació d’altres torrents i que desemboca a la badia de Portmany.

Som a l’extrem sud dels Amunts, fora del seu àmbit territorial, entre els municipis de Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia, per on discorre tota la nostra ruta. Caminarem per la banda de ponent de la badia, des de Port des Torrent fins a Cala Tarida, farem la volta a la punta de sa Torre i Platges de Comte i gaudirem de tot el patrimoni natural i històric d’aquesta contrada. Per accedir al punt d’inici de la ruta disposam de transport públic, per la qual cosa podeu consultar línies i horaris al web Eivissa.tib.org. Al final, podrem optar per tornar a peu o en bus des de Cala Tarida, tot dependrà de les nostres forces i ganes de gaudir de l’entorn.

La ruta

[00 min] Des de la platja de Port des Torrent, punt on acaba l’enorme pressió urbanística que pateix la badia de Portmany, ens dirigim cap a la punta de sa Pedrera (sud-oest) per un senderó, a vorera de la mar. Deixam uns escars a la dreta [10 min] i voltam la primera punta amb una nova fita a la vista, el cap de sa Serra. El senderó s’enfila suaument vorejant el penya-segat, mentre travessam petits oasis de garriga que ens protegeixen de la solana.

Superam el cap de sa Serra [35 min] i seguim un tirany que sense perdre gairebé altura volta a poc a poc una caleta estreta i allargassada que precedeix el següent punt d’interès, la Bassa [1 h 00 min], dita així perquè quan plou molt en aquest punt l’aigua queda embassada a causa d’unes roques que li barren la sortida a la mar. Molt a prop del camí també tenim la cova del Cap de la Bassa. Precisament, cap a aquest punt dirigim ara les nostres passes. Tot d’una que l’hem voltat gaudim d’una panoràmica que concentra tota l’excel·lència de la ruta: la torre d’en Rovira (s. XVIII) emmarcada per la Conillera, l’illa del Bosch, s’Espartar i ses Bledes, que juntes integren la Reserva Marina Illots de Ponent.

Els escars i la cova de sa Figuera Borda, un indret curiós i encisador entre Comte i Cala Codolar

Torre d’en Rovira

Embadalits per la bellesa de l’entorn assolim la punta de sa Torre, on trobam la torre d’en Rovira [1 h 40 min], dita també de Comte. Aïllada i ben conservada, per la rodalia s’alcen dues barraques, emprades temps enrere com a petit destacament militar. Fou projectada cap al 1756 per l’enginyer Joan Ballester de Zafra, com a part d’un pla defensiu traçat el segle XVIII i del qual es deriven la resta de torres de l’illa. La principal diferència d’aquesta és que és de primera categoria, és a dir, de les que assoleixen una major alçària i diàmetre, però conservant les proporcions. Fou construïda el 1763, sota la direcció de l’enginyer José García Martínez. És un edifici troncocònic i lleugerament atalussat, amb dos nivells. L’accés es feia pel segon nivell, tot i que a l’interior se’n va obrir un altre.

Des de la torre ens dirigim a migjorn, cap a Platges de Comte. Poc abans d’arribar-hi, assolim un altre dels punts d’interès. A l’altura de s’Escull de ses Punxes, sota una petita timba semidesfeta, s’hi arreceren un conjunt de casetes varadors que aprofiten les precàries conjuntures d’aquesta accidentada costa. [2 h 10 min] Així arribam a la turística i molt freqüentada cala que, segons l’Institut d’Estudis Eivissencs, pren nom del comte de Rosselló, Nunó Sanç, a qui correspongué el quartó de Portmany en el Repartiment. De fet, topam amb altres topònims en aquell entorn, cap Nunó i puig Nunó, que tenen el mateix origen.

Sortim de Platges de Comte en direcció a Cala Tarida i ens decantam del penya-segat cap a l’interior per superar un espai ocupat per xalets. Voltam la punta de s’Embarcador. El senderó desemboca sobre una pista que mena a un aparcament improvisat sobre la mar, a l’altura de sa Figuera Borda [2 h 30 min], raconada a la qual accedim per unes vertiginoses escales. A baix hi ha unes casetes varador, construïdes sobre un forat –cova de sa Figuera Borda– que travessa la penya de costat a costat, oferint una bella i sorprenent imatge.

Sortim de la cova i recuperam el sentit de la nostra marxa. Ens toca travessar la urbanització de Puig des Galfí [2 h 40 min], curiós topònim que l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera explica com una deformació de ‘dofí’, popularment dit ‘delfí’. Pels carrers del Puig Dofí, de s’Espartar i de Lloret de Mar arribam al carrer del Vedranell. Aquí, a l’esquerra d’uns contenidors hi ha el baixador a Cala Codolar [2 h 50 min]. Sortim de la platja i arribam a un nou i curiosíssim punt d’interès: el rellotge solar de Cala Llentia [3 h 00 min].

‘Time and Space’

Va ser l’any 2014 quan el multimilionari fundador del Circ del Sol (Le Cirque du Soleil), Guy Laliberté, va decidir encarregar a l’artista australià Andrew Rogers una obra d’art que s’ubica sobre una gran esplanada vora la seva mansió a Cala Llentia. La macroescultura du per títol Time and Space (‘temps i espai’) i s’integra en el projecte Rhytms of life (‘ritmes de vida’) amb el qual Rogers ha escampat mig centenar de monuments per més de mig món. Molt a prop també hi trobam Les portes de Can Soleil, una altra enigmàtica obra d’art que, juntament amb el rellotge de sol, ha generat moltes teories, la majoria inversemblants.

Per arribar a Cala Corral haurem de voltar el tancat de la mansió del multimilionari canadenc per la banda del Domini Públic Marítim i Terrestre (DPMT), per on discorre el senderó. Entram a la cala entremig de les casetes varadors fins a la zona del port esportiu [3 h 15 min] i sortim al carrer del Coralmar, al qual ens incorporam cap a la dreta. Tot d’una iniciam una pujada ràpida que ens deixa sobre una gran rotonda, l’aparcament de Cala Tarida [3h 25 min]. A partir d’aquí tenim dues opcions, tornar en bus a Port des Torrent o acabar a peu la volta. Si optam per fer servir les cames, seguim la carretera en direcció a Sant Antoni de Portmany i en arribar a la rotonda del Cucó (supermercat) giram a l’esquerra en direcció a la mar, on acaba la ruta [4 h 30 min].

Les dades

Dificultat 3 sobre 5

Distància 18,96 km

Desnivell 234 m

Durada 4 h 30 min

Altitud màxima 96 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats