Fita a fita
Esports 05/07/2024

La torre del Forat, la darrera defensa del port de Tuent

Ruta per un dels punts calents del litoral d’Escorca en la lluita històrica contra la pirateria sarraïna i l’especulació urbanística

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana

PalmaEls atacs dels pirates sarraïns a la costa d’Escorca, esquerpa i mal comunicada amb la resta de l’illa, arribaren a ser tant freqüents durant els mesos d’estiu dels segles XVI i XVII, que les persones que habitaven els llogarets de Tuent i la Calobra, per temor a ser capturats, dormien al bosc, lluny de les cases. Fins i tot, els joves calobrins i tuentins tenien sèries dificultats per maridar-se. La inseguretat no només afectava el comerç i les collites, les cases eren assaltades, i homes i dones corrien el perill de ser capturats i venuts com a esclaus en els ports del nord d’Àfrica. Per aquest motiu es bastiren les torres de na Seca (1584), del Forat (1609), de la mola de Tuent (1596), de la Calobra (1605) i de Lluc –també dita del Cosconar– (1606), per tenir ben vigilat aquell tram de costa. Però acabat el setge de la pirateria i del corsarisme, arribà l’especulació urbanística. Un grup d’inversors belgues aconseguiren el consentiment de l’Ajuntament d’Escorca per a l’execució d’un Pla General d’Ordenació Urbana de Tuent i la Costera, aprovat el juliol de 1968, del qual només s’arribà a executar una petitíssima part. Sortosament, la crisi del petroli, de començament dels 70, arruïnà el somni especulador dels seus promotors. Fins i tot, s’hi havia projectat una carretera que havia d’unir Sóller i Tuent per la costa, travessant les terres de les possessions de Bàlitx i de la Costera, passant pels municipis de Fornalutx i Escorca.

La ruta

[00 min] Sense opció de transport públic, iniciam la caminada a l’aparcament del port de Tuent. Travessam la platja, un immens codolar on desemboquen el torrentó de la coma de l’Ermita i el torrent de Can Real, fruit de la suma dels torrents del Gorg dels Diners i de l’Al·lot Mort. Al final de la rada, hi trobam l’inici del camí cap a la Costera i Sóller.

Una primera capamunta per un vell camí de ferradura ens du fins a les cases del Vergeret [10 min], convertides ara en un establiment de restauració i allotjament turístic. Abandonam aquí la ruta de la Costera i prenem el camí del morro del Forat, a la nostra dreta. Hem de descendir uns metres per la carretera fins al primer revolt i abandonar la calçada per l’esquerra. Una senda curta i rosta, que discorre per sota del marge de la terrassa del restaurant, ens situa sobre una esplanada a partir de la qual s’inicia el camí de la torre, orientat cap a llebeig. Tot d’una trobam la primera i única fita del camí, clar i sense pèrdua, tot i els efectes encara visibles de la tempesta Juliette, de febrer de 2023.

El morro de sa Corda des del morro des Forat, la imensa bocana del port de Tuent, assetjat per pirates i especuladors urbanístics.

El recorregut és planer, amb breus i suaus pujades i baixades. Avançam pel mig de les restes d’unes antigues rotes, la Taronja, depenent de la possessió de Capapuig. Marjades, un vell porxo esbucat –usat antigament com a sequer de figues, segons ens conta un resident tuentí–, oliveres i garrovers –hi havia també un figueral, ja desaparegut– dibuixen i vesteixen aquest bell paisatge. Tot el camí és un tirany que se segueix fàcilment, tot i que hem de tenir-hi cura en alguns trams i assegurar bé la passa. [30 min] Arribam a un collet, travessat per una paret seca, a la nostra esquerra, partió de Capapuig i el Serradell, amb un portellet que obre pas cap al baixador d’un antic descarregador de contraban. Voltam per la dreta el penyal que tenim just davant, on s’ubica la torre, per un senderó que ens regala belles vistes del port de Tuent i de la mola de Can Palou. Hem de veure dos porxos junts en estat ruïnós, arrambats al penyalar de l’esquerra. En el primer hi trobarem inscrita la data de 1783; en el segon s’hi conserva encara un buit emprat com a secret pels contrabandistes. Sorgeix el perfil de la torre entre els pins. Tot just ens queda enfilar un tram curt de penyalar, topar una paret amb pas que tanca un planiol dominat per un pi enorme, on trobam les restes de porxats dispersos. Part de la infraestructura que acompanyava la torre i on residien els torrers. Ja som a la torre del Forat [40 min].

Amb el port de Tuent encara sense torre, un mal dia de juliol de 1609 tres galiotes algerianes hi desembarcaren “i feren molt de mal en el bestiar, i desbalitzaren les cases de les possessions circunveines”. Afortunadament, la presència dels pirates fou advertida pel torrer de la torre del Bosc (la Calobra) que disparà diverses canonades. Així, els tuentins i els calobrins pogueren abandonar les cases i se salvaren la vida. (Les torres d’Escorca. Gabriel Ordines Marcé i Antoni Reynés Trias. El Gall/GEM, 1998). Eren temps difícils pels habitants d’aquella contrada, assetjats des de segles enrere per la pirateria sarraïna. Ports i desembarcadors eren portes obertes de pinta en ample als perills que portaven naus i vaixells invasors.

Ni les influències del capità Angelats aconseguiren que la torre es bastís abans de final del segle XVI, després de la invasió de Sóller, l’11 de maig de 1561. La torre del Forat fou construïda el 1611, a partir d’un disseny de l’enginyer militar italià Giorgio Paleazzo Fratín, i es localitza a poca altura, tot just 105 metres sobre el nivell de la mar, en l’anomenat morro del Forat que separa Tuent del Serradell. No feia senyals de fum de dia ni de foc de nit, la seva funció era principalment defensiva.

La torre del Forat, bastida a començament del segle XVII per a la defensa del port de Tuent i sa Costera.

Iniciam el camí de tornada. Primerament ens movem fins al coll que hem destacat abans, travessat per una paret amb un portell. Passam d’un costat a l’altre i prescindim del camí que baixa al Serradell. Nosaltres ens orientam cap a xaloc, en direcció al coll de na Polla, paral·lels a la paret que tenim a l’esquerra. No hi ha un sender perfectament definit, tot i que s’hi passa sense excessiva dificultat. En algun tram haurem de fer passes per damunt la paret o de canviar momentàniament de vessant. La tirada no és llarga i aviat ens situam sobre el camí de la Costera, sota el portell del coll de na Polla [1 h 05 min].

Les cases del Vergeret

Ara seguim les fites de fusta de la Ruta de Pedra en Sec, que ens guiaran cap al Vergeret i el port de Tuent. L’empedrat, fet amb notable mestria, davalla per un espai boscós que ben aviat s’esdevé olivar prop dels terrenys de Capapuig (o Frapuig) [1 h 15 min], les cases d’una altra possessió emblemàtica d’aquesta contrada. Trobarem diverses cruïlles perfectament senyalitzades. Nosaltres hem d’avançar cap a les cases del Vergeret [1 h 25 min]. Un cop tancat el circuit, tot just ens queda recórrer la breu distància fins a l’aparcament del port de Tuent [1 h 35 min].

Les dades

Dificultat 3 sobre 5

Distància 3,91 km

Desnivell 281 m

Durada 1 h 35 min

Altitud màxima 150 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats