La torre de la Pedra Picada i les guaites secretes de Sóller

PalmaQuan hom guaita des de la torre Picada –torre de Pedra Picada seria el seu nom original– sobre la Punta Llarga, en el vessant exterior del port de Sóller, baix el coll de l’Illa, encara ara li pot semblar sentir el cruixit de les fustes de les naus pirates que s’apropen a la costa de manera lenta i sigil·losa; el copejament del casc contra les roques i el xiuxiueig nerviós i impacient dels homes a punt de desembarcar a les Cambres per a la invasió i saqueig de la vall, a trenc d’alba d’un diumenge, 11 de maig de 1561, dia de Sant Ponç. Aleshores, la torre Picada no existia i només hi havia unes petites talaies i guardes secretes al coll dels Cingles i al coll de l’Illa. En aquest indret, a la dreta del camí de la Illeta, ens diu la tradició que s’hi trobava Joan Arbona Mamayes, que pogué fer sonar els corns i avisar els habitants de la vall de l’arribada dels pirates, liderats pel temible Occhiali. “A la lluita, sollerics!”. La resta és història i llegenda viva.

Iniciam la caminada des de la rotonda de sortida del túnel de la Mola, sobre el torrent de la Figuera, on trobam la parada del bus de les línies 203, 204, 231 i 232 (consultau-ne horaris al web tib.org). Som a l’entrada del port de Sóller per la part interior, molt a prop de l’antiga possessió del Port, documentada en el segle XIV i convertida en hotel en el segle XX. Del conjunt destaca una robusta torre de defensa. Paga la pena visitar-la.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa rotonda de la Figuera accedim a la plaça dels Reis de Mallorca pel carrer d’en Miquel Ballester. Voltam a la dreta (nord-est) i continuam avançant coster amunt pel carrer de Bèlgica, dins la zona urbana del port de Sóller i, poc més o manco, paral·lels al torrent de la Figuera, que ens queda just a la dreta, dins el comellar. Aquest vial puja fins a la zona coneguda com els Cingles, actualment ocupada per l’hotel Jumeirah, però que en el segle XVI albergà una talaia que exercia les tasques de vigilància contra la pirateria –torre del coll dels Cingles, 1557–, abans de ser substituïda per la torre Picada (1622).

En un primer revolt del carrer de Bèlgica [05 min], continuam recte per un vial asfaltat més estret que l’anterior. És l’inici del camí de la Illeta –indicadors de fusta de la Ruta de Pedra en Sec–, que puja entre es Molar i es Figueral i passa per la carrera d’una caseta de façana ben sòbria. Després d’un parell de revolts ens deixa sobre el coll de l’Illa o de la Illeta [20 min]. Aquí trobam una barrera a l’esquerra, amb un botador, que hem de creuar per entrar dins el pla de la Vinya –el 1554 es construí aquí una torreta, que va ser esbucada pels pirates el 1561. És l’accés al camí que puja a la torre Picada. Just a l’inici d’una pista de terra, ampla i ben condicionada, hem de veure a l’esquerra un tirany i els indicadors de fusta del Consell de Mallorca. És una drecera que ens escurça la pujada per pista fins a la torre [30 min], la qual ens introdueix a una marina espectacular, de vertiginosos penya-segats i dominada per la presència del penyal Bernat (un més dels 38 inventariats pel filòleg santanyiner, Cosme Aguiló i Adrover, al llarg dels territoris de parla catalana), sota el puig de Bàlitx, la torre de na Seca, a la partió de Fornalutx i Sóller, i l’illot de la Illeta.

Tot i la construcció del castell del Port l’any 1545, l’atac d’Occhiali el 1561 palesà les greus mancances de la vigilància de Sóller pel seu vessant marítim. Les talaies del coll dels Cingles i del coll de l’Illa tampoc no eren suficients per garantir la seguretat de la vall. A més, patien una escassa dotació armamentística i els talaiers hi residien en condicions deplorables. Després del desembarcament pirata de 1561 a les Puntes, diversos virreis i enginyers s’interessaren pel projecte de construir una fortalesa en el lloc conegut com ‘la Pedra Picada’, coincident amb la zona coneguda com el Molar (Mol·lar, segons el NOTIB), lloc d’on molt probablement s’extreien les moles (de molí). Però com acostuma a passar, la manca de finançament endarrerí la construcció fins al 1614, però les obres s’aturaren i no es reprengueren fins al 1621. Una darrera invasió passaria encara per aquesta zona, la pesta de 1652. Devers 1.036 persones moriren aquell any a Sóller com a conseqüència d’aquesta malaltia tan mortífera que assolà tota l’illa. Per entendre l’organització defensiva litoral, recomanam la lectura del llibre Mallorca, torres i talaies costaneres, d’Àngel Aparicio i Vicenç Sastre (Dolmen Editorial, 2019).

Finalitzada la visita a la torre Picada o de la Pedra Picada, tornam enrere fins al coll de l’Illa [40 min]. Prosseguim la nostra marxa pel camí de la Illeta, en direcció nord-est, ajustats al vessant nord dels esponerosos i poderosos contraforts del puig de Bàlitx (580 m). La calçada còmoda conserva en algun tram restes del vell camí empedrat que farem servir com a dreceres. Mentrestant, transitam per baix de Can Cases Noves, a la dreta, i unes edificacions residencials, Ca s’Americà, a l’esquerra. El camí traça diversos revolts als peus del penyal Bernat [50 min], relacionat amb les resta de penyals o cavalls bernats que poblen el nostre territori i que, etimològicament i físicament, estarien relacionats amb els ‘caralls armats’, eufemisme del membre viril erecte.

Zona de quarantena

Recorreguda una darrera drecera, amb un empedrat ben polit, [1 h 00 min] arribam a un conjunt de cases que paga la pena ressenyar: Es Sementeret –casa llarguera i d’una sola planta, amb una pica de pedra i un petit rentador al davant–, Can Joan de sa Dida –bastida sobre unes roques naturals, amb coberta d’un aiguavés, bancs tallats en la pedra viva i un voladís amb unes interessants teules pintades– i Ca ses Bales –amb façana alta i cisterna de coberta de volta. Segons recull el prevere solleric Josep Rullan i Mir a la seva Historia de Sóller, en sus relaciones con la general de Mallorca, publicada el 1876, durant les pestes de 1475 i de 1652, aquests terrenys de la Illeta foren destinats a zona de quarantena per controlar les persones que havien estat en contacte amb els empestats o sospitoses de patir la malaltia.

Poc després, deixam a la dreta una entrada a les cases de la Illeta de Can Gordo i continuam tot dret fins topar amb un porxo [1 h 10 min], a mà esquerra, i una barrera sobre el camí, que es pot superar per la dreta. A partir d’aquí, el camí es bifurca: a l’esquerra, segueix fins al Joncar i el coll de Cala Ferrera; a la dreta, s’enfila a la Illeta de Can Gordo. Aquest és el final del nostre itinerari, tornam al port pel mateix camí [2 h 20 min].

@Fita_a_Fita