Torre de Sanitja, l’aguait del recer en un paisatge extrem

PalmaEn aquest itinerari plantejam una volta curta però intensa per un paisatge extrem. Som al nord de l’illa de Menorca, al municipi del Mercadal, sobre la prima i allargassada península de Cavalleria. Un espai on les diferents ocupacions humanes des de temps antics han deixat una empremta forta i inesborrable, on els arqueòlegs han fet una gran tasca de recerca, excavant cada pam de terra i interpretant les pàgines d’aquest gran i complex llibre de la història. Sanitja és un recer important en un tram de costa ferest, al costat de ponent del cap de Cavalleria, històricament molt freqüentat. De fet, a la riba oest del port hi va néixer Sanisera, una de les tres ciutats que tingué l’illa en època romana.

A l’entorn del port de Sanitja s’hi realitzaren intervencions arqueològiques des del 1979, que han posat al descobert un campament militar i una zona industrial d’època romana (123 aC-476 aC) i un complex eclesiàstic d’època vàndala i bizantina (segles V i VI), a més de sis necròpolis de l’antiguitat tardana. L’espai seria reutilitzat en època medieval. L’itinerari proposat ens acosta a tot aquest paisatge cultural de gran valor per entendre el procés de la història sobre una espai que es mou entre el mite i la llegenda, amb un topònim –cavalleria– que ens remet a l’època medieval (patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor). I sempre a la vista, la torre de Sanitja –testimoni mut de la darrera dominació anglesa de Menorca– i el far de Cavalleria, de 1857, lluminària a l’extrem nord de l’Arxipèlag balear. No disposam de transport públic per situar-nos a l’inici de la ruta. El lloc de Cavalleria, dotat d’una sòlida torre de defensa, domina aquest paisatge extrem. Just davant les cases, recorreguts els primers dos quilòmetres de la carretera del far, vora un revolt de la mateixa via, neix el camí que baixa a la mar.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa carretera ens dirigim cap al portell d’accés al camí que du a la platja de Cavalleria. Una baixada entre masses de màquia i costers d’arena. La senyalització del Camí de Cavalls ens ajuda a precisar encara més les primeres passes. Aquest primer tram de ruta ja és per si mateix tot un regal per als cinc sentits. [15 min] Al final, el camí desemboca sobre l’arena, entre les platges de Ferragut, a l’esquerra, i de Cavalleria, a la dreta, tan sols separades per un petit escull. A tot l’entorn, podem veure l’empremta inconfusible de la Guerra Civil –al marge de la més tradicional i marinera–, amb barraques, búnquers i nius de metralladora.

Orientam ara les nostres passes cap a gregal, en direcció a unes escales de fusta que accedeixen a l’aparcament oficial de la platja de Cavalleria, per on travessa també la cinquena etapa del GR-223. Travessam l’arenal i, un cop hem superat el primer tram d’escala, assolim una mena de collet [30 min]. Deixam el sender principal a la dreta i prenem un nou tirany que ens ha de dur de baixada cap a Cala Roja, una rada oberta a ponent, un codolar envoltat de roques rogenques. Travessam el macar i tot d’una albiram a la dreta un ample i curt comellar, ens hi enfilam. Assolit el collet [45 min], topam amb una paret seca i a l’altre costat una pista de terra que baixa cap a la mar. La seguim, amb un horitzó senyat per la torre de Sanitja i el far de Cavalleria. Som a Cala Torta, un altre oasi de la Tramuntana menorquina [50 min].

La continuació del nostre itinerari el tenim a la dreta, sobre el penyalar que tanca la cala per la banda de gregal. Des de la mateixa cala neix un tiranyó que hem de seguir amb els ulls ben oberts i que ens ha de menar a un nou comellar. A poc a poc guanyam altura i ens situam sobre les penyes que abans observàvem des de ran de mar. [1 h 00 min] Sortim a una planura on no trobam un camí definit, tan sols passos entre la vegetació que ens permeten anar avançant. La visió clara de la torre de Sanitja ens permet orientar-nos amb facilitat, sempre cap a gregal. Cap a la part de ponent, podem observar, com a continuació de la punta del Vernís, la punta de l’Enderrossall, els penyals Foguers –sota els quals hi ha Cala Pregonda– i l’illa de les Bledes. A mesura que ens acostam a la destinació de la nostra ruta, les senderes són de cada vegada més clares i més ben definides. Fins que topam amb un camí de terra, ample, que des de la carretera del far condueix fins a la torre [1 h 30 min].

Torres de defensa

La torre de Sanitja és una torre costanera de defensa construïda en el tombant del segle XVIII i XIX pels anglesos. La torre, que és un Bé d’Interès Cultural, defensava la cala, el port de Sanitja, que en l’antiguitat clàssica (segles I-III) va ser un port de certa rellevància: Sanisera. No debades, moltes de les torres de defensa costanera menorquines van ser construïdes entre el 1799 i el 1802, durant la segona i darrera dominació anglesa de l’illa. Edificades amb l’objectiu de defensar i vigilar les costes de pirates i altres enemics, responen a la tipologia denominada “Martello Tower”. Són torres molt efectives d’execució ràpida i econòmica. La torre de Sanitja, de forma troncocònica, va ser bastida amb pedra i morter, i reforçada amb fileres verticals de marès. Té una altura de nou metres i disposa de tres plantes. Disposava de cisterna, magatzem i polvorí, caserna, lladronera i forn per escalfar els projectils, i estava armada amb un canó amb capacitat de tir de 360º, gràcies a una plataforma giratòria.

Abandonam la torre pel mateix camí pel qual hi hem arribat. [1 h 35 min] Deixam la pista de terra i prenem aquest tirany que trobam a mà esquerra. Ràpidament assolim el jaciment de Sanitja [1 h 40 min], un assentament d’origen romà que revela la importància d’aquest redol de la costa nord de Menorca durant la conquesta de les Illes Balears, el 123 aC. Un port natural de 800 metres de llarg i prop de 200 d’amplada en què es refugiaven les naus dels forts vents de la Tramuntana. S’hi han trobat restes d’un establit costaner, un campament militar, diverses necròpolis i dues basíliques paleocristianes. Sembla que tot aquest espai fou reutilitzat en diverses ocasions fins a l’època medieval.

Del jaciment, sortim en direcció a la carretera del cap de Cavalleria per un sender que ens deixa uns metres més amunt del campament romà de Sanisera. [1 h 55 min] Prenem la prima via del far cap a la dreta, de retorn al punt d’inici de la nostra marxa, a l’altura del lloc de Cavalleria [2 h 30 min].

@Fita_a_Fita