La torre de ses Portes, l’extrem més meridional d’Eivissa

PalmaEn aquesta ruta recorrem l’extrem més meridional de l’illa d’Eivissa, la punta de ses Portes, a la zona dels Freus, el pas marítim entre Eivissa i Formentera. Fins al segle XVI aquest indret rebia el nom de les Portes, denominació que fou substituïda per la dels Freus, i el topònim Portes ha quedat per referir-se únicament a l’extrem d’Eivissa i a la torre costanera del segle XVI que es troba en aquesta punta. El punt de partida de l’itinerari el trobam a sa Canal, un petit nucli de població del municipi de Sant Josep de sa Talaia, constituït al voltant d’algunes cases i construccions de l’empresa salinera, per bé que els darrers anys s’hi han afegit diversos habitatges de caire residencial. Ben davant, sobre la mar, hi trobam el moll industrial, el Carregador de sa Sal, des del qual s’aboca ‘l’or blanc’ dins la bodega dels vaixells. Hi podem accedir amb vehicle particular per l’EI-900 o fent servir la línia 11 del transport públic d’Eivissa (més informació, a eivissa.tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de sa Canal, vora el moll de càrrega de la salinera, en direcció a la torre de ses Portes (est/sud-est) per damunt l’arena de la platja de ses Salines. Segons l’època de l’any, aquest espai esdevé una autèntica graella de carn humana i un enfilall de... [20 min] Sortim de l’arenal i continuam la caminada vorera de la mar, entre antigues pedreres de marès.

De camí a la punta de ses Portes o dels Freus també hi trobam vells varadors i petites cales on gaudir de la bellesa d’aquest litoral amb més tranquil·litat. Paga la pena deturar-se en qualque moment i girar la ullada cap enrere i copsar amb la mirada una part d’aquest paisatge coronat pel puig Falcó (136 m), part important de les 1.800 hectàrees terrestres del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera (si comptam la superfície marina, el parc té una extensió de 15.400 hectàrees). Protegit per llei des de l’any 2001, “aquest espai engloba un conjunt d’hàbitats terrestres i marins, amb valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals de primer ordre. Una de les seves principals característiques és l’acollida d’importants poblacions d’aus aquàtiques i marines nidificants, hivernants i migrants, a més d’un important nombre d’espècies de flora i fauna endèmiques de les Illes Balears” (caib.es).

[35 min] Arribam a la torre de ses Portes, sobre la punta del mateix nom, també dita dels Freus. A l’altre costat de la mar, Formentera, amb l’illa dels Penjats en primer terme, seguida de l’Espalmador. Es tracta d’una torre costanera de defensa situada a la punta de ses Portes, de la qual rep el nom, a la parròquia de Sant Francesc de s’Estany, terme municipal de Sant Josep de sa Talaia.

Torre de ses Portes

“Sembla que fou bastida, segons els indicis, la darreria del segle XVI, amb la finalitat principal de defensar l’almadrava que hi havia instal·lada en aquell indret, la qual cosa permetia repel·lir un eventual assalt i servir de refugi als pescadors i als vesins de la rodalia. Respecte d’aquesta dada cronològica, cal apuntar que no hi ha notícies precises sobre la data de la seua construcció, si bé gràcies a la ‘Resumpta Històrica’ del pare caputxí Gaietà de Mallorca, basada en el manuscrit del dominic eivissenc fra Vicent Nicolau, escrit el 1620, se sap que aleshores ja s’havia construït. Aquesta informació va unida al fet que sembla que fou construïda principalment per defensar l’almadrava abans esmentada, que Macabich localitza a partir de 1597” (eeif.es).

Abandonam la torre i continuam la caminada per un carrerany que ens ha de dur (nord) vorejant el litoral fins a la platja del Cavallet [45 min], al principi per un tram rocós i després ja per un immens arenal. Coneguda també com a platja del Solseró i ubicada al sud-est de l’illa d’Eivissa, és una de les platges nudistes pioneres. El fons és d’arena amb algunes zones de roca i amb vegetació submarina a certa profunditat. L’orientació a llevant fa que el vent hi sigui moderat de mar a terra, mentre que la seva proximitat als estanys saliners incrementa la presència d’aus aquàtiques pels seus voltants.

La Revista

Arribam al final de la platja del Cavallet [1 h 00 min] i voltam a l’esquerra, per davant uns petits establiments de restauració i d’allotjament turístic. Prenem una carreterona asfaltada que ens durà fins a la carretera general (EI-900) que uneix Eivissa i ses Salines. Caminam entre l’estany del Cavallet, a l’esquerra, i un petit grup de cases, a la dreta, conegut com la Revista, als peus d’un turó (97 m) del mateix nom. Pertany a la venda de la Revista i conforma un petit nucli de població (almenys des del segle XVIII), format per diverses dependències per als treballadors de les salines i un petit oratori dedicat a sant Carles, conegut per tothom com la capella de la Revista, conservada en bon estat però que ha estat gairebé sempre tancada. S’edificà, probablement, a final del segle XVII o ja el XVIII per donar servei religiós als treballadors que arribaven en grans quantitats de tota l’illa en l’època de la recollida de la sal. A la zona del Cavallet també hi havia algunes dependències dels estanys i un carregador que s’utilitzà temps enrere com a alternativa al de sa Canal i només per a vaixells de poc tonatge.

Una vegada situats sobre la carretera de ses Salines [1 h 20 min], voltam a l’esquerra i ens dirigim cap a sa Canal i el seu port industrial, el Carregador de la Sal. Una caminada pesada, sobre asfalt, que podem alleugerir gràcies a un camí de terra que trobam tot d’una a la nostra esquerra i que ja no abandonam fins a la rotonda que distribueix el trànsit entre el port saliner i l’aparcament privat de la platja de ses Salines [1 h 30 min]. Ara tot just ens queda recórrer el darrer tram de carretera fins a sa Canal, on tancam el circuit d’aquest itinerari [1 h 40 min].

I d’aquesta manera, per la passa i la mirada, ens fixam que, tal com descriví l’escriptora escocesa Mary S. Boyd al seu llibre Les illes venturoses (1911), durant la seva visita a sa Canal, “tot era blanc: els camins, les escasses cases, els grans magatzems de sal que esperava ser carregada, les sabates dels homes que romanien drets a les barcasses de fons pla amb llargs rasclets i escampaven la sal mentre queia formant una torrentada blanca i espurnejant de la màquina polvoritzadora instal·lada a la bastimentada del dic de damunt”.

Fita_a_Fita