De Torretrencada al pas d’en Reüll pel camí Reial

PalmaEn aquesta ruta ens proposam explorar el paisatge cultural i el patrimoni natural de l’entorn del barranc d’Algendar, el més important de l’illa. De 7 km de longitud, neix a la muntanya de Santa Magdalena i desemboca a la platja de Cala Galdana. És la partió natural dels municipis de Ciutadalla i de Ferreries. L’itinerari ens acosta a un espai farcit d’històries i llegendes –El pas d’en Reüll i la Núvia d’Algendar– congriades en obscures fondalades i espessos alzinars, com els que solquen i vesteixen el vessant sud de l’illa. A més, ens permet fer un tast de la Menorca Talaiòtica, Patrimoni Mundial. El jaciment de Torretrencada –punt de partida i arribada de la nostra caminada– és un bon exemple de gran poblat talaiòtic, en el qual trobam algunes de les construccions més representatives de la prehistòria de Menorca. Però, sobretot, l’itinerari ens situa sobre l’empremta encara visible del camí Reial, un antic traçat d’origen medieval –no es descarta que ja existís en època romana– que travessava l’illa, de Maó fins a Ciutadella. Fins al segle XVIII va ser la principal via de comunicació entre el llevant i el ponent de l’illa.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des del mateix aparcament del jaciment arqueològic de Torretrencada, a uns 3 km de la carretera general (Me-1), entrant pel camí de Binigarba. Tot d’una deixam a l’esquerra el camí de terra que uneix els llocs de Torretrencada i so na Parets amb la nostra via i emproam les nostres passes cap a xaloc per un camí prou ample i còmode, tranquil i amb el ferm asfaltat. No obstant això, la via –part del camí Reial, antiga via pública que travessava l’illa d’un extrem a l’altre–, esdevé un magnífic indret per gaudir de la bellesa integral del camp menorquí. Aviat ens apareixen a cada costat del camí els accessos a Totlluquet, a la dreta, i Totlluc, a l’esquerra [15 min].

Assolim una bifurcació [25 min], cap a la dreta és el camí de Torrepetxina. Nosaltres continuam el vial de l’esquerra, en direcció a la Torreta-saura, el Torretó i el Barranc (d’Algendar). De tot d’una, el camí fa una capavallada –a la dreta tenim les cases aturonades de Son Febrer–, forçat per la presència del barranc de Santa Anna, que surt a la mar per Cala Macarella. Després d’una breu remuntada, ens situam davant una curiosa creu [35 min], a l’esquerra del camí, entre els llocs de Torreta-saura i So n’Olives. No sabem exactament el motiu de la presència de la creu, tot i que acostuma a ser habitual trobar-ne en aquells espais on es vol deixar memòria d’algú que “hi havia perillat” (fet luctuós), segons expressió popular, o per marcar un límit de terme.

Deixam a la dreta el portell d’accés al casal de colònies el Torretó [40 min]. Una instal·lació ubicada en una antiga casa de pagès menorquina restaurada i dedicada a activitats de lleure educatiu i d’oci per als més joves. Les cases del Torretó estaven dotades d’una petita església rural, on tots els diumenges i festes de precepte es feia missa a trenc d’alba, a la qual hi assistien tots els habitants de la contrada. Unes passes més endavant el camí es bifurca novament. A l’altura de Son Guillem, a l’esquerra, el camí Reial gira a la dreta i perd l’asfalt. Aviat el camí s’amolla, [50 min] deixa de banda una caseta ruïnosa –a la dreta– i s’entorcilla en uns revolts esglaonats, picats sobre la pedra viva. A poc a poc, els nostres sentits s’amaren d’una bellesa inusitada, emboscada dins un espès alzinar. [55 min] Si param atenció, a mitjan baixada, hem de veure a la part esquerra del camí una tirada de ferradura que pren directament cap al penyalar, blanc com el guix, que guaita damunt el barranc d’Algendar –“l’accident més important de la planícia miocènica del sud de Menorca”, segons l’arxiduc Lluís Salvador–, i els llocs del molí de Dalt i de l’Aranjassa. Es tracta d’unes mirandes naturals ideals per gaudir de tota la bellesa de l’entorn.

Tornam al camí principal i encaram el darrer tram de baixada, clos dins la gorja de pedra. Una magnífica alzina, a banda dreta, dona pas a una plana sota uns penyals, amb un dipòsit tradicional. Unes passes més i ja hem entrat dins el barranc, esponerós de vegetació. “Un rierol corre graciosament pel fons del barranc, que s’estreny, es contreu, s’ofega, s’enfosqueix o s’il·lumina entre les roques enlluernadores”. És l’autèntic ‘paradís terrenal’ que s’hi trobà i tan bé descrigué i dibuixà el viatger vuitcentista, el rossellonès Gaston Vuillier (1847-1915), a Les Illes Oblidades, viatge de les Illes Balears (Editorial Moll, 1973). [1 h 00 min] El camí voreja el torrentó i, alhora que s’eixampla, ens topam a l’esquerra amb les cases del molí de Dalt i de Sant Antoni de l’Aranjassa. Aquest indret és ideal per recordar la tràgica història d’aquella núvia, maleïda per una bruixa i segrestada pels pirates, que embogí en saber que, després d’una llarga escapada, havia quedat presonera a la seva pròpia terra: “Sa nuvia d’Algendar/avui és en terra, –demà serà en mar: / avui menja capons i gallines, / demà menjarà sardines / a la vora de la mar.”

Tot seguit, a la dreta, trobam la font de les Penyes. Paga la pena seguir el tirany que passa arran del penyalar d’on brolla l’aigua i en breus minuts ens retorna a la pista. Aviat, a la dreta, un indicador de fusta ens assenyala l’entrada al pas d’en Reüll (o Revull) [1 h 20 min]. A l’entrada del sender, sobre unes penyes que tenim a l’esquerra, podem veure una altra creu. Segons el metge i folklorista Francesc Camps i Mercadal (Francesc d’Albranca), la col·locaren en record d’un ferrerienc mort aquí quan es proposava treure un niu de miloques o de falcons reials que hi havia a la Penya Fosca. Altres fonts conten que anava a recollir herba de judiu i que de llinatge era Capó.

Camins de llegenda

En Revull era un “moro bandejat” de cabells reülls (d’aquí el seu nom) que havia campat per aquell redol tan esquerp, on s’amagava després de robar el que podia pels llocs dels voltants. No obstant això, un bon dia li donaren escampavia i l’aglapiren sota la Penya Fosca, balmes que trobam a l’esquerra del camí. Aquesta vella llegenda menorquina ens acompanyarà durant els quatre-cents metres de recorregut, imprescindibles en la vida d’un senderista. Aquí hi trobam tot un refugi de biodiversitat, que sorprèn tant per la frondositat i espessor del bosc com per la diversitat d’espècies vegetals. Després d’una breu i intensa travessa per aquest estret i frondós canaló, el camí del pas d’en Reüll ens treu novament sobre el Camí Reial [1 h 35 min]. A partir d’aquí, baixam cap al Canaló i refem el camí fins al punt d’inici de la ruta [3 h 00 min].

@Fita_a_Fita