La mística del Tourmalet, on "cada any algú explota"

Cautarés (França)Si l’existència del Tourmalet és ben coneguda és pel Tour de França. Grans noms de la història del ciclisme han coronat el cim en primera posició, com Eddy Mercks, Fausto Coppi, Bernard Thevenet o Claudio Chiapucchi, el ciclista italià que lluïa el mallot blanc amb punts vermells com a líder de la muntanya als anys 90 mentre intentava guanyar-li a Miguel Indurain un Tour que no va arribar mai. El Tourmalet és un port icònic que atrapa l’espectador fruit de l’herència gratuïta que arriba a les famílies de generació en generació durant les sobretaules del mes de juliol. Si a més tens una bicicleta de carretera, qualsevol excusa és bona per proposar una ruta pels Pirineus i que el Tourmalet formi part del llibre de viatge.

És el port que més vegades s’ha pujat a la història del Tour de França des que el 1910 va formar part del mapa de la ronda francesa per primer cop, i per això forma part de l’imaginari col·lectiu gràcies a les exhibicions dels ciclistes i l’ambient del públic que vol viure-ho en directe i que fa nit per evitar que li tallin l’accés. L’última vegada que el Tourmalet va acollir un final d’etapa va ser el 2019, quan el mallorquí Enric Mas anava quart a la general, se li va entravessar el cim mític i va perdre tota opció de pujar al podi. El públic francès va embogir amb el triomf del ciclista del seu país, Thibaut Pinaut. L’etapa sortia llavors de Tarba, igual que la sisena jornada del Tour d’aquest any, que ha viscut a la pujada final a Cautarés un duel de traca i mocador.

La disputa entre els favorits

El Tourmalet s’ha coronat enguany en la setena etapa, en què Tadej Pogacar, que dimecres havia perdut més d’un minut respecte el seu gran rival, Jonas Vingegaard, ahir va guanyar i li va retallar 24 segons al danès. De tots maneres, Vingegaard és el nou líder de la general. Continua la disputa entre els dos favorits, que a ahir va viure un nou episodi en un Tourmalet, considerat fora de categoria per la seva duresa, que arriava superada la meitat de la jornada amb 17 quilòmetres de pujada a partir de Sainte Marie de Campan i que ja provocarà que les cames comencin a picar. “És molt dur. La pujada des de Sainte Marie de Campan pel vessant de La Mongie com faran els ciclistes té uns últims sis quilòmetres en què fa moltíssima calor, amb el final a més de 2.000 metres d’altitud”, explicava l’exciclista Dan Martin a l’ARA.

L’exescalador, amb dues victòries d’etapa al Tour en el seu historial i de nacionalitat irlandesa, es va retirar a finals del 2021, s’ha quedat a viure a Andorra i durant la competició francesa viu la cursa des de dins. “El Tourmalet és un port molt obert. Amb un 10% de pendent mitjà. És una pujada on cada any un corredor fort explota”, recorda Martin. “No és l’etapa reina del Tour, però sí que serà una de les principals jornades de la cursa”, afegia abans que es disputés l’etapa. I ho va encertar: el fins ahir líder Jai Hindley va perdre el mallot groc que ara llueix Jonas Vingegaard –amb l’eslovè Tadej Pogacar a la segona posició a 25 segons–. Un Tour que aquest divendres afronta la setena etapa amb final a Bordeus.

Qui també va pujar el Tourmalet és el ciclista català David de la Cruz. Abans de la setena etapa, el ciclista de Sabadell recordava per a aquest diari com es viu un port d’aquesta dimensió al ciclisme actual. “Tots els ports determinen la seva duresa en funció de la velocitat a la qual puges. Aquí al Tour de França el ritme és molt alt, per tant, serà molt dur”, assenyalava. La feina feta pel Jumbo-Visma li ha donat la raó al ciclista de Sabadell: nou rècord del de Vingegaard a la pujada del Tourmalet després de 45 minuts i 11 segons d’esforç, gairebé 2 minuts i mig més ràpid que l’anterior registre.