No, la trampa de Flick no s'havia espatllat: els apunts en calent del Mallorca-Barça

BarcelonaVictòria reparadora del Barça a Son Moix. Per golejada (1-5) després d'anar de menys a més contra un Mallorca poc treballat. A continuació, uns apunts en calent.

Recuperar les essències. A Mallorca, la temporada passada, Iñigo Martínez va ser titular amb el Barça per primera vegada. La seva actuació va ser molt criticada, igual que la d'Oriol Romeu, en un matx en què es van escapar dos punts. Un any i escaig més tard, el central basc és el líder de la defensa blaugrana, que va tornar a ser una garantia a l'hora de tirar fores de joc després d'uns quants partits abaixant la mitjana per demèrits propis. Fins a onze vegades van caure a la trampa, els davanters balears, incapaços de tirar desmarcades efectives. Per sumar una altre cop tres punts, l'equip de Flick havia de recuperar essències i, a falta de tornar a ser tan efectiu com al setembre (a la mitja part, el resultat era d'1-1), es va aplicar en l'art que tant va desesperar Mbappé al clàssic. Arxiu, guardar.

La temporada depèn d'això. Si el fora de joc va ser el primer tret identitari col·lectiu que va restaurar el Barça per retrobar-se amb la victòria a la Lliga, en l'àmbit individual, es va comprovar l'evidència amb Dani Olmo i Lamine Yamal. Les gotes de qualitat de l'egarenc són vitals per entendre la millor versió dels blaugranes. Ningú com ell per maniobrar entre línies i trobar solucions tant en estàtic com en carrera. La diferència amb Fermín és considerable. Però el tema de Lamine és encara més palmari: si el de Rocafonda és titular, l'equip és una altra cosa. Suposa una amenaça tan persistent per als rivals que, al final, tot i que aparentment no tingui el seu millor dia, sempre guarda trucs de màgia per decidir qualsevol escenari ajustat. La passada que va fer per a Raphinha en l'1-3 ja és marca pròpia. Amb només 17 anys.

Que el carro no s'ompli de peix. És talment això: el Barça necessita una segona unitat capaç de solucionar compromisos com el de Mallorca. Per això és tan bona notícia que Ferran Torres aprofiti així les suplències puntuals de Lewandowski. És fonamental que tant el valencià com Pau Víctor aportin l'esperit d'un tauró en comptes del d'un peix bullit. A Son Moix, tots dos van sumar un golet per barba. Que no sigui flor d'un dia, perquè Flick els reclamarà. També va veure porteria Frenkie de Jong, instal·lat en la mitjapunta durant l'estona en què els culers van olorar la sang a l'esquena dels centrals del Mallorca. ¿I si resulta que el neerlandès el que necessita és jugar a prop de l'àrea? Aquesta no ens l'esperàvem.

Sibil·lí, desafiant i desencertat. Aquests tres atributs són aplicables a l'inefable Gil Manzano, l'àrbitre designat per xiular el Mallorca-Barça. Amb 0-0, va deixar d'assenyalar un penal sobre Lamine Yamal. Abans del descans, va amonestar Cubarsí i Casadó a la primera entrada que feien. Sí, el col·legiat extremeny és d'aquells que s'embraveixen amb els joves i que fan ulls grossos quan el destraler en qüestió és veterà. També és dels que castiguen infraccions que passen als seus morros només a instàncies dels assistents. Encara sort, per als interessos blaugranes, que sí que va veure el penal de l'1-2. Però Gil és així: una moneda a l'aire, un imant per a les polèmiques, un alliçonador arbitrari. Com més lluny, millor.