La Trapa, un oasi de pau
L’extint monestir és ara fita de milers de visitants
AndratxAcudim repetidament a la crida de la Trapa. Ho deixam tot per no faltar-hi. És cosa, pens, semblant al sentiment que mogué milers de voluntaris d’arreu, a la darreria del segle passat, a rescatar de l’amenaça del ciment i de la incultura aquell bocí de l’illa.
La finca de la Trapa, de 104 quarterades, ocupa uns comellars abruptes del nord-oest de Mallorca, a Andratx. El Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) organitzà, el 1980, una subscripció popular per comprar-la i fer-ne reserva natural. Ara se’n reprèn la rehabilitació arquitectònica.
Una petita gran història
El topònim prové del bosc de la Trappe, a la Baixa Normandia (França), on s’establí el monestir de Domus Dei el 1122, com una branca ascètica del Cister benedictí.
La crisi política, social i econòmica de la Vella Europa es precipità amb les guerres i la Revolució Francesa de 1789. Espanya combat al costat de França contra la Tercera Coalició. Desfeta política i revoltes. Els cistercencs han d’escapar a Suïssa i després arriben a la Península. El 1796 repoblen Santa Susanna, monestir pròxim a Fabara i Maella, al Baix Aragó. Uns quaranta trapencs, com milers de refugiats, vénen cap a Mallorca el 1810. El canonge Roig i l’oïdor Campaner els donen protecció i la comunitat obté les terres de Sant Josep de la Palomera.
El camí de la Costa
Us proposam d’enfilar-nos-hi per un traçat força atractiu, que des del nucli turístic de Sant Elm recorre la pineda de Cala en Basset i munta pel penyalar de la vorada. Des de la plaça de Mossèn Sebastià Grau seguim l’avinguda de la Trapa que, com a camí, arriba en 10 minuts a la casa i cruïlla de Can Tomeví. Per l’esquerra es pot anar a la torre de Cala en Basset; per darrere la casa, a mà dreta, el camí reial de la Palomera va cap al coll homònim i s’esbranca cap a la cala i cap al coll de la Trapa. El nostre itinerari pren tot dret, amb sentit nord, creua el camí de Cala en Basset i remunta marjades fins a arrambar-nos als cingles. Continua l’ascensió fins a un primer collet panoràmic i, poc després, per un segon replà. A més de la Dragonera i alentorns, distingim el Pantaleu i la punta Galinda.
Prosseguim cap a un coster rematat per un angle i un pinot, on salvam el pas de la Costa i assolim una miranda. La vall, revestida de paredats, les edificacions, els Puntals, la Dragonera, l’horitzó marí... Tot convida a fer un repòs silenciós.
La Trapa, una arca d’història
La finca es recobra del darrer incendi dedicada a la conservació i a l’educació ambiental. Rep milers de visitants tot l’any. La sendera davalla a la pista que prové del camí de la Palomera i tot d’una ens planta a les runes del monestir.
En pocs anys els monjos transformaren les valls en un verger. Romperen la garriga, alçaren marjades i les conraren, construïren un eficient sistema hidràulic, muntaren forns de calç, sitges, camins, eres, molí de sang, tallers, cel·les, sestadors, refectori i capella. I la comunitat, dedicada al treball i l’oració, al dejuni, al silenci i a l’estudi, prosperà al llarg de deu anys.
Vents contraris, un altre cop. L’any 1820, les Corts suprimeixen les ordes monacals i religioses i la Trapa és saquejada i abandonada. Els monjos són recollits a Santa Susanna i el 1853 la finca és subhastada.
El camí passa ran del molí de sang i arriba fins al comellar dels Secrets. Una sendera va cap a l’era Gran i al mirador de la Dragonera. No hi pot haver composició més emotiva: s’hi ajunten històries de la Conquesta, de contrabandistes i pirates, de refugiats...
Podem retornar per l’esmentada pista del coll, que dóna entrada a la contrada de Cala Sanutges. Pels seus empinats costers zigazagueja el camí cap al sud, prop de la torrentera. En un replà resta la caseta del frare del Pa, qui tenia la tasca del contacte exterior de la comunitat. Arribam als conreus del pla d’en Quern i a la cruïlla amb el camí de la Palomera. Per aquest vial, per l’obaga de l’esquerp puig d’en Farineta, completam la ruta en el coll de la Palomera, pròxim al cementeri de s’Arracó.