Toni Freixa es desentén de pagaments a treballadors i proveïdors de la seva candidatura a les eleccions del Barça
Fidels al Barça els ha informat que no rebran els diners que els deuen: la xifra total vorejaria els 100.000 euros
BarcelonaDos mesos i quatre dies després de les eleccions del Barça que va guanyar Joan Laporta, treballadors de la candidatura de Toni Freixa han rebut la confirmació oficial que no cobraran les tasques realitzades durant un procés molt més llarg del compte, ja que la primera data dels comicis, el 24 de gener, es va posposar per culpa de la pandèmia de coronavirus. La xifra total, segons apunten fonts consultades per l'ARA, vorejaria els 100.000 euros. Bona part dels afectats pertanyen a l'àmbit de la comunicació, però també hi ha deutes en conceptes tan mundans com la cervesa que s'oferia en els actes organitzats a la seu electoral. Tampoc han cobrat persones clau que van ajudar en logística durant la recollida de firmes de socis. En declaracions a l'ARA, Freixa nega les acusacions: "No li dec diners a ningú i ningú me'ls ha reclamat".
Abans que dimitís la junta de Bartomeu, Freixa va reunir possibles membres d'una futura candidatura per explicar-los que tenia aparaulat prop d'un milió d'euros per concórrer a les eleccions, previstes en un principi per a la primavera del 2021. El setembre del 2020 va anunciar la seva intenció d'aspirar a la presidència en un acte multitudinari a l'Auditori 1899. La caiguda de la directiva a finals d'octubre, però, el va agafar a contrapeu i el seu discurs, en conseqüència, va variar. De l'abundància va passar a l'austeritat, a dir que no volia gastar en coses supèrflues. Al mateix temps, va decidir fragmentar la contractació de serveis de comunicació i promoció en petits proveïdors, la majoria autònoms i petites empreses, per dur a terme feines molt concretes. L'excandidat va crear a principis de novembre una societat limitada sota el nom Candidatura Toni Freixa 2021 SL per poder vehicular totes les despeses.
Abans que s'iniciés el període electoral, els proveïdors i els treballadors de la campanya van arribar a acords econòmics amb Freixa o amb persones del seu cercle de confiança que no tenien per què ser membres de la hipotètica junta. Depenent de les responsabilitats i de les feines a realitzar, aquests pactes podien anar des dels 1.000 euros fins a xifres de cinc dígits. Aquesta quantitat pressupostada –pel total del temps que durés la campanya– es va fraccionar en diferents pagaments que s'havien d'anar efectuant a mesura que anessin passant les setmanes. Però els terminis, tal com han confirmat alguns dels afectats a l'ARA, no s'han complert.
Les alarmes van saltar per primera vegada cap a la meitat de la campanya, abans del tall de les signatures i la proclamació oficial de les tres candidatures. En aquell moment, Fidels al Barça va avisar els treballadors que ja no hi havia diners a la caixa i que, per tant, no es podrien fer els pagaments acordats en un principi. Veient que la situació era crítica, es va demanar als afectats que no es desvinculessin de la campanya i hi continuessin vinculats de forma altruista en qualitat de voluntaris. Alguns d’ells van acceptar la petició, amb el compromís verbal per part de la candidatura que els acords es respectarien i es satisfarien després de les eleccions. D’altres, però, no ho van veure clar i van decidir plegar a mig camí.
L'aparició de Manifiesto
El procés va seguir sota mínims i l’ajornament electoral va provocar encara més incertesa. A l'ambient planava que quasi tots els professionals de la candidatura treballaven aferrant-se al compromís de pagament del candidat passades les eleccions. Tot i la manca de recursos, després del canvi de data dels comicis va aparèixer una generosa aportació externa per a la contractació de Manifiesto, una empresa publicitària amb seu a Madrid i Barcelona que es va encarregar de coordinar i redissenyar l'estratègia de comunicació en el tram definitiu de la campanya. Manifiesto, ideòloga de les marquesines amb mencions a Luz de Gas i Joan Laporta, va arribar a Freixa mitjançant una persona que, segons fonts de la candidatura, "era capaç de controlar els mitjans" i "podia cuinar enquestes favorables". Malgrat els esforços d'última hora, les urnes van dictar sentència: Fidels al Barça va sumar només un 9% dels suports.
Una vegada celebrades les eleccions, la realitat va colpejar hipotètics directius als quals Freixa havia convençut perquè aportessin diners a canvi d'un càrrec a la directiva. Un d'ells va ingressar 50.000 euros a un compte del candidat sense veure cap partida d'ingressos i despeses de la candidatura. No va ser l'únic que va sumar suport econòmic incondicional. D'altres, més prudents, van esperar a veure el resultat electoral abans d'arriscar la seva butxaca. "Freixa no explicava res, feia i desfeia amb el seu cercle pròxim", justifica un altre membre de la candidatura. Per la seva banda, els treballadors van començar a rebre notificacions que les factures emeses no es cobrarien. A alguns se'ls va oferir com a solució cobrar la meitat dels diners i condonar la resta. La intenció de coordinar-se per prendre mesures contra l’excandidat va estar sobre la taula, però va quedar en no res per la impersonalitat d’una campanya marcada pel teletreball i la pandèmia i el temor d'anar als tribunals contra una candidatura integrada per diversos juristes, començant pel mateix Freixa. Algunes empreses, però, ja estan reclamant els deutes enviant burofaxos al domicili particular de l'aspirant. No estan rebent més resposta que justificants de recepció signats per l'assistenta domèstica.
L'ARA ha contactat amb altres professionals de Fidels el Barça que mantenen que sí que han cobrat les quantitats pactades i s'estranyen que hi hagi companys en una altra situació. L'Hotel Madanis, seu de la candidatura, també ha cobrat pel lloguer. Ho va fer per avançat al novembre i en efectiu, tot i que va condonar les setmanes de l'ajornament i encara espera pagaments en concepte de refrigeris. La informalitat i l'opacitat van sobrevolar la campanya, amb el WhatsApp com a eina preferida per notificar els assumptes i l'absència de contractes per oficialitzar les condicions i els honoraris. Abans de publicar aquest article, l'ARA ha parlat amb col·laboradors estrets de Freixa que posen l'accent en la falta de contractes per justificar que no hi ha base legal perquè els proveïdors reclamin determinats pagaments. "Hi ha algunes persones que ara volen posar la mà que en el seu dia van dir que seguirien en campanya com a voluntaris", sostenen. Altres fonts pròximes a l'exportaveu de la junta de Rosell deixen clar que "Freixa només feia de candidat" i responsabilitzen altres membres de la candidatura dels impagaments.
Precedents el 2015
La música relativa a la campanya del 2021 sona bastant entre els implicats del procés electoral del 2015, del qual Toni Freixa també va formar part i amb proveïdors i treballadors que no van cobrar tot el que van pactar. Però hi ha algunes diferències. El 2015 la societat que vehiculava les factures estava formada per tots els membres de la candidatura, no era una SL. Això va comportar que, un cop acabat el procés electoral, es demanés una derrama a tots els integrants per fer front a les despeses que faltaven per abonar. Quasi tots els membres van ingressar prop de mil euros per satisfer factures pendents. Tot i aquella aportació, van quedar temes per resoldre i hi ha qui, a dia d’avui, encara no ha rebut els diners. Com el 2021, també se’ls va oferir cobrar la meitat del que se’ls devia si perdonaven la resta. No tothom va acceptar.