Tres punts d'or per a un Barça massa tou per competir a Europa

Enviat especial a PortoTres punts d'or per a un Barça encara massa tou per competir a Europa (0-1). Do Dragão va mostrar les costures d'un equip que va trobar a faltar els seus millors jugadors, els lesionats Pedri i Frenkie de Jong. El conjunt de Xavi Hernández podrà mirar la classificació de la lligueta de la fase de grups i respirar alleugerit després de dos triomfs en dos partits, però torna cap a Barcelona fet un mar de dubtes. Un Porto sense gaires cares conegudes va demostrar que el Barça encara està lluny d'intimidar i d'imposar respecte a Europa. Un moment de llum de Ferran Torres, revulsiu decisiu en un equip que suma Lewandowski a la infermeria i que perdrà a Gavi per expulsió, permet als blaugranes tornar de la seva visita a Porto amb un botí més afortunat que merescut.

Mentre a la Lliga espanyola el talent va minvant a causa de l'estricta normativa econòmica de Javier Tebas, amb molts clubs collats pel fair play a banda del Barça, Europa és el mirall on saber si t'has aixecat fresc i descansat, disposat a encarar el dia amb energia, o t'has despertat després d'un llarg malson i el millor que pots fer és trampejar el dia sense pena ni glòria. A Porto, el Barça es va llevar amb el peu esquerre, fins que l'afortunada queixalada de Ferran va suposar rentar-se la cara amb aigua ben freda i reaccionar. Amb un estadi de Do Dragão entregat, que bategava amb cada recuperació dels seus, que es desfogava xiulant i escridassant João Félix pel seu passat al Benfica, a l'equip de Xavi se li van veure moltes pors i complexos. Els ja reiteratius fantasmes de la Champions.

Feia mal a l'aficionat del Barça veure com el Porto, avui dia un equip de segona fila d'Europa malgrat la seva condició de bicampió (1987 i 2004), mossegava més en la pressió i intimidava més des del xiulet inicial. Oriol Romeu, en la seva primera titularitat a la Champions en més d'una dècada, va viure un infern particular. En la sortida de pilota li tremolaven les cames, i encadenava errada rere errada. En la correcció defensiva, el d'Ulldecona tampoc estava bé. Fer qualsevol comparació amb Sergio Busquets és fer-se trampes al solitari. Però Romeu estava tan superat que Xavi va fer baixar Gündogan de l'interior al pivot perquè iniciés ell la construcció del joc. Però res acompanyava. El Barça ni movia la pilota amb ritme, ni pressionava amb encert. Els blaugranes es feien un fart de patir en diverses corredisses al contraatac dels portuguesos. En menys de mitja hora Cancelo, Araujo i Gavi van veure la targeta groga.

El Barça es fa petit a Do Dragão

El Porto pressionava amb una vehemència, un ordre i una intensitat propis d'un rival d'Europa. El Barça es feia petit i més petit a Do Dragão. Era un gegant amb peus de fang davant un grup de jugadors sense cap estrella però que, animats per la seva gent en una nit gran de Champions, corrien, lluitaven i rendien a un gran nivell. Les seves passades eren més precises, els seus davanters controlaven amb més encert les pilotes i els seus defensors estaven més segurs. En definitiva: el Porto estava sent millor que el Barça. Els blaugranes no aconseguien ni fer una miqueta de por al seu rival, més enllà d'alguna foguejada de João Félix. En canvi, el conjunt de Sérgio Conceição cada cop s'apropava més a la porteria. Sense generar ocasions clares, però provocant aquell pessigolleig incòmode que et recorre tot el cos, com un presagi que alguna cosa dolenta està a punt de passar.

Però un dels components més addictius del futbol és que no hi ha cap relat escrit, sinó que els guionistes poden ser malvats amb qui menys s'ho mereix. Tot podia passar en un estadi preciós, que havia rebut els aficionats amb un cel gairebé de color rosa, en una ciutat de fantasia, on els estudiants universitaris vesteixen amb túniques negres i el fado busca una escletxa per entrar-te a l'ànima. On els guionistes fan i desfan i, al Barça li va tocar el costat maco de la història sense merèixer-ho. A les acaballes de la primera meitat, mentre Ferran Torres havia saltat feia només un grapat de minuts a la gespa pel lesionat Lewandowski, Baro es va adormir i Gündogan, dels pocs jugadors que es poden salvar de la visita a Porto, li va pispar la pilota.

La continuació de la història la va escriure Ferran: control amb la dreta, rematada amb l'esquerra. Un gol preciós allunyat del pobre joc que estava demostrant el Barça, on només l'esmentat Gündogan i el joveníssim Lamine Yamal sabien què fer amb la pilota. La millor notícia al descans era el marcador. I a la represa res va canviar. El conjunt blaugrana seguia mostrant un joc indigne si vol recuperar el respecte a la Champions, mentre que el Porto s'estavellava una vegada i una altra en les mans de Ter Stegen o en les llargues cames d'Araujo i Kounde, que es van fer un fart de treure aigua del vaixell.

La fortuna de nou es va aliar amb els blaugranes, perquè Cancelo, en el seu pitjor partit des que ha arribat al Barça, va veure com després de la revisió del VAR es deslliurava de cometre penal per mans. La pilota havia fregat lleugerament abans les d'Eustaquio. El Barça gastava una nova vida alhora que perdia Lamine Yamal per una indisposició gàstrica i Gavi era expulsat per una segona groga rigorosa. Remar, patir i sobreviure a Porto. Tres punts d'or. Moltíssims deures per fer.