La tríada femenina, un obstacle invisible

TarragonaSer dona és un factor de risc extra quan es practica esport d'elit. Després que durant molts anys la medicina basés les seves teories i diagnòstics en els cossos de l'home, cada vegada hi ha més estudis que se centren en les especificitats de les esportistes. Les jugadores de bàsquet no en són alienes. La tríada femenina és un aspecte clau. "El concepte ve de fa uns 40 anys, quan es va començar a estudiar l’esport de manera científica. Una de les coses que més van sobtar els investigadors va ser que les noies d’entre 13-14 i 30 anys es lesionaven molt. Era molt prevalent, així que es van fer estudis i es va descobrir que hi havia un perquè. El tema té a veure amb la disponibilitat d'energia, els trastorns que provoca la menstruació i els ossos dèbils", avança Dani Asensio, fisioterapeuta i readaptador de Kinetic Clinik.

Una alimentació correcta és fonamental. "Si una jugadora gasta més energia de la que consumeix, aquest dèficit té uns efectes negatius per al seu cos. Un motiu pot ser perquè no n'és conscient. Un altre motiu pot ser perquè està intentant aprimar-se, sigui per estètica o per rendiment. Després tenim casos més severs, com són els trastorns alimentaris. Si es repeteixen en el temps, aquests comportaments poden perjudicar molt el rendiment, fer més lent el creixement i influir en un desenvolupament inadequat", argumenta Asensio.

"Tenir uns ossos forts té molta importància. Si no produïm estrògens, notarem que ens falta energia i que ens lesionem més fàcilment perquè els ossos són més fràgils", argumenta l'especialista. La prevenció és clau. "S'han d'establir unes pautes nutricionals adequades. És molt important que al mínim símptoma que detectem que ens està passant això, anem a un nutricionista, a un professional. Hem d'evitar la reducció dràstica de calories. La clau és que l'entorn de la jugadora tingui una comunicació molt fluida amb ella per detectar a temps les seves inquietuds i aturar a temps comportaments inadequats", diu Asensio.

Alarma per les lesions

"La tendència a lesionar-se ha augmentat molt, segons els últims estudis. El 80% d’aquestes lesions es produeixen als membres inferiors, especialment als genolls i als turmells. Per trencar aquesta dinàmica, el més important és un treball de força i mobilitat progressiu. Una etapa important és la que es produeix entre els 11 i els 14 anys, quan el desenvolupament de les noies esportistes s'accentua molt", explica Marc Paulet, preparador físic i readaptador esportiu.

Els especialistes tenen molt clars els beneficis de l'exercici físic de força i mobilitat. "El primer és la reducció de les lesions i recuperar-se'n millor. La musculatura es coordina i es relaciona molt millor després d'una lesió. A més, millora la salut òssia. Està 100% confirmat que un treball de força adequat a aquestes edats augmenta un 50% la densitat òssia. Si no aprofitem aquesta etapa, estem desaprofitant una gran oportunitat", recorda Paulet.

El preparador físic aconsella no comparar resultats entre jugadores. "La clau d'un bon treball individualitzat és millorar els paràmetres propis. La competició és amb una mateixa", resumeix.