El triomf de Vettel a Austràlia, cuinat des de l’ordinador

BarcelonaEls equips de Fórmula 1, quan guanyen una cursa, acostumen a triar qui puja al podi al costat del seu pilot per recollir el trofeu en nom de l’escuderia. Normalment, el cap d’equip és qui puja amb el pilot a ruixar-se amb el cava, però en algunes curses els equips aposten per cares menys conegudes, integrants de l’equip que, per alguna raó, han sigut decisius o determinants en aquella cursa en qüestió. Això és el que va passar diumenge al circuit de Melbourne. A Sebastian Vettel, guanyador del Gran Premi d’Austràlia, el va acompanyar un enginyer, dels tants que té l’escuderia italiana. Es tractava d’Iñaki Rueda, un madrileny de 37 anys que va ser el cap pensant de l’estratègia que va fer guanyador de la primera cursa de la temporada el pilot alemany.

Rueda, cap d’estratègia de l’equip del Cavallino Rampante, va decidir diumenge durant la cursa com i quan havien d’entrar els seus pilots a boxs a canviar els neumàtics. I ho va decidir veient que entre els tres primers ells hi tenien dos cotxes (abans de la primera aturada a boxs Räikkönen era segon i Vettel, tercer) i Mercedes, la gran favorita per guanyar aquella cursa, tan sols un, el de Lewis Hamilton, que era qui liderava en aquell moment la cita.

“Nosaltres teníem dos cotxes i ells un, havíem de provar a tirar l’ham i que ells piquessin, no teníem cap altra opció”, va exclamar després de baixar del podi Iñaki Rueda als micròfons de Movistar F1, satisfet per la feina feta. Així, quan a la volta 18 Ferrari va demanar a Räikkönen que entrés a canviar els neumàtics, Rueda devia creuar els dits davant del seu ordinador, al fons del box, perquè al garatge del costat Mercedes piqués i copiés la seva estratègia. I així va ser. Oblidant-se de Vettel, que venia pel darrere, una volta més tard l’escuderia de les fletxes platejades va demanar a Hamilton que enfilés el camí de boxs. I Rueda devia somriure, darrere del seu ordinador.

La primera part de l’estratègia havia sortit bé, ara faltava la segona. “Hem tingut sort amb el cotxe de seguretat”, va afegir el cap d’estratègia de Ferrari. Amb el cotxe de seguretat virtual activat, Vettel va entrar a boxs (volta 26) i va tornar a pista de nou per davant de Hamilton i Räikkönen. La feina, amb un cop de sort, havia sortit a la perfecció i l’equip el va premiar pujant al podi a recollir el premi del constructor guanyador per primer cop. “És divertit guanyar curses. Em quedo amb el moment de l’avançament sobre Hamilton, ha sigut emocionant, el menys important és pujar al podi”, sentenciava Rueda, que va aterrar a l’escuderia l’any 2015 per substituir Nial Martin. Sergio Marchionne, president de Ferrari, també felicitava l’equip per l’estratègia ideada: “El triomf és el millor premi per a l’equip, que ha construït un cotxe competitiu i ha seguit una estratègia perfecta per aprofitar com es desenvolupava la cursa”. Marchionne, però, no vol fer volar coloms, conscient que el triomf va ser també gràcies a un cop de sort. “Per descomptat que és un camí molt llarg, la temporada és molt llarga. Tenim molta feina per fer, però el primer pas l’hem fet en la direcció correcta”, afegia el president de l’equip italià.

Format a la Universitat de Colorado, on es va especialitzar en controls, la gent que coneix Iñaki Rueda assegura que és una persona tímida i reservada. Un cop va acabar la formació, va deixar els Estats Units per anar a la Gran Bretanya, on va estar dos anys a Paragon, la factoria de McLaren a Woking. I el 2006 li va arribar la gran oportunitat d’entrar al circ de la Fórmula 1. Rueda va començar a l’ara desapareguda escuderia Midland com a enginyer de control del portuguès Tiago Monteiro i, més tard, va fitxar per Renault, on va treballar amb Heikki Kovalainen. Amb l’equip que va passar a anomenar-se Lotus, el madrileny va convertir-se en el cap d’estratègia, càrrec que des d’ara fa tres anys ocupa a Ferrari.

Com mana la tradició i com diumenge Sebastian Vettel es va encarregar de recordar, a Maranello, al costat de la bandera italiana, ja llueix la primera bandera de Ferrari. I és que l’escuderia, cada any, col·loca una bandera de la marca per cada victòria que aconsegueixen els seus pilots.