Triplet català a MotoGP: de l’excepcionalitat a la normalitat

BarcelonaQuan el 6 d’agost de fa dos anys Marc Márquez va pujar al capdamunt del podi del circuit de Brno després de guanyar el Gran Premi de la República Txeca, ell, Dani Pedrosa i Maverick Viñales van fer història. Van aconseguir el primer triplet català de la història del Mundial de MotoGP: un de Cervera, un de Castellar del Vallès i un de Roses. Ells tres van aconseguir el que encara no havia aconseguit ningú, si bé és cert que el 2017 va ser l’any (juntament amb el passat) amb més pilots catalans titulars a la graella de MotoGP: set (l’any passat també hi va haver Jordi Torres, tot i que el rubinenc va participar en només sis curses, substituint Tito Rabat, lesionat, a l’equip Reale Avintia Racing).

“S’ha vist l’esforç que va fer el RACC al seu dia, el que va fer la Federació Catalana de Motociclisme... Tot allò, des de la base, està donant fruits ara a MotoGP. Després d’aquest triplet queda clar que som una potència mundial”, deia Marc Márquez ara fa dos anys a Brno, després de sumar un nou triomf i de compartir podi amb Pedrosa i Viñales. Un any més tard, el passat, el de Cervera i el de Roses repetien en un nou podi 100% català: va ser l’1 de juliol del 2018 a Assen, al Gran Premi d’Holanda. Els va acompanyar Álex Rins, que en el seu segon any a la categoria va acabar segon, cosa que representava la seva millor cursa fins aleshores. I llavors, a la roda de premsa, Marc Márquez va tornar a recordar els que el van ajudar quan va començar i va posar-los nom i cognom: Joan Moreta i Sebastià Salvadó. En efecte, ells van ser dos dels grans artífexs que ara hi hagi tants pilots catalans -i de tant nivell, lluitant per guanyar- a la categoria reina del Mundial de motociclisme.

Diumenge es va tornar a viure un podi completament català. Marc Márquez, Álex Rins i Maverick Viñales van ser els protagonistes. Un pilot de Cervera, un de Barcelona i un de Roses. Altra vegada, cadascun d’una província catalana diferent, una fita que, tot i que amenaça de convertir-se en habitual, no deixa de ser històrica.

El fet que des de ja fa uns anys s’hagi estabilitzat en sis -o més- el nombre de pilots de casa a la categoria reina (actualment, després de la retirada de Dani Pedrosa quan va acabar l’any passat, són sis: Aleix Espargaró, Tito Rabat, Marc Márquez, Pol Espargaró, Álex Rins i Maverick Viñales) propicia que cada vegada sigui més habitual veure’ls compartir podi.

El que va marcar un canvi i també ha ajudat positivament a aquesta tendència a l’alça va ser l’arribada de Marc Márquez a la categoria reina. Sense ell, el màxim de podis catalans que s’havien aconseguit en la història de MotoGP (des del 2002) era de 15, mentre que des que el de Cervera va debutar en MotoGP el 2013, descomptant la temporada actual (tan sols s’han disputat quatre curses), 15 és el mínim de podis en un any que han aconseguit els catalans. Una xifra que just el 2013, amb Marc Márquez i Dani Pedrosa, va pujar fins a 29 i fins a 25 dues vegades (el 2014 i l’any passat).

El triomf de Márquez és el 278è de la història del Mundial per a un català, una xifra que ha crescut de manera impressionant els últims anys: l’any 1999, quan Àlex Crivillé va guanyar els 500 cc i Emili Alzamora els 125 cc, s’acumulaven 52 triomfs catalans. I els últims 20 anys, amb els Gibernau, Pedrosa, Márquez, els Espargaró, Rins i companyia, ja se n’han acumulat 226 més.