La UEFA vol fer baixar el Barça de la Superlliga amenaçant-lo de deixar-lo sense Champions

BarcelonaLa sentència de la Superlliga ha servit per veure un exemple d'aquella màxima dels psicòlegs: "El que importa no és el que et passa, sinó com interpretes el que et passa". El Barça i el Reial Madrid van interpretar la notícia de dijous com una gran victòria que ha de portar a fer realitat la Superlliga, i la UEFA, en canvi, a través del seu president, Aleksander Ceferin, fins i tot va fer broma dient que serà "una competició meravellosa amb només dos equips". Un dels principals problemes per als dos clubs resistents és que mentre el somni de la nova competició segueixi sent un somni necessiten continuar disputant competicions de la UEFA, el seu màxim rival en l'assumpte. Per tant, l'organisme europeu té la paella pel mànec a l'hora d'efectuar xantatges i amenaces. I la situació econòmica i judicial del Barça provoca que estigui en una posició de més debilitat que el Reial Madrid a l'hora de defensar-se.

Quan encara no feia 48 hores de la sentència de la Superlliga, el mitjà alemany Welt va publicar que el Barça "està amenaçat amb l'exclusió de la Champions League" a causa de "les violacions de les normes financeres" de la UEFA. L'organisme europeu valora els números dels tres últims anys financers dels clubs participants a les seves competicions tenint en compte els ingressos que es poden atribuir directament al futbol i, segons afirma Welt, la UEFA no inclouria en el cas blaugrana "la venda de futurs drets televisius i màrqueting [és a dir, les palanques dels drets televisius de la Lliga i de la venda d'una part de Barça Media]". De fet, segons el mateix article, que cita fonts de la UEFA, des de l'organisme del futbol europeu es consideraria l'últim balanç del Barça com "un desastre".

El Barça no ha rebut cap notificació

Així, sempre segons aquesta informació, el Barça està en risc de no poder participar a la Champions League a partir de la pròxima temporada, la 2024-2025, però en cap cas afectaria el curs actual, en què l'equip blaugrana ja està classificat per als vuitens de final de la competició, en què s'enfrontarà al Nàpols. La sanció podria arribar a ser "de dos o tres anys". L'ARA ha preguntat a fonts oficials del Barça sobre aquest assumpte i la resposta ha estat que no han rebut cap notificació de la UEFA en el sentit de la notícia de Welt. A més, no volen fer interpretacions sobre l'article d'aquest mitjà alemany.

El poc temps passat entre la sentència sobre la Superlliga del TJUE (que s'oposa al monopoli dels actuals estaments del món del futbol i obre la porta a una nova competició), la celebració del resultat a Can Barça i l'aparició d'una notícia sobre una possible exclusió del club blaugrana per part de la UEFA porten a pensar que hi ha una relació directa entre els tres fets. Sigui com sigui, el principal problema que té l'entitat presidida per Joan Laporta en aquest tema és que la necessitat d'haver hagut d'utilitzar palanques per quadrar els números en els dos últims exercicis comporta una posició de debilitat davant la UEFA, que es pot agafar a les interpretacions de les normatives contràries als interessos del Barça amb l'objectiu de torpedinar la seva aposta per la Superlliga. I que el cas Negreira estigui en fase d'instrucció tampoc hi ajuda. El company de viatge del club blaugrana en l'aventura de la nova competició, el Reial Madrid, no té tantes debilitats en aquest sentit.

Sense palanques hauria tancat amb pèrdues

El Barça va tancar l'últim exercici, el 2022-2023, amb un benefici net de 304 milions d'euros gràcies a les palanques de Sixth Street i Barça Media, que van catapultar els ingressos fins als 1.259 milions. La venda del 15% dels drets televisius de la Lliga a Sixth Street comptabilitza com una entrada de 400 milions al balanç i la venda del 49% de Barça Media s'apunta com a 197 milions d'ingressos financers. Sense aquestes entrades excepcionals de diners, el Barça hauria tingut 200 milions de pèrdues operatives en un balanç que va sumar 1.165 milions de despeses. Però el club blaugrana, davant la UEFA, compta amb l'argument que aquests números han estat aprovats pel seu auditor, Grant Thorton, i per la Lliga. De totes maneres, l'auditor va alçar la veu en el seu informe sobre la venda de Barça Media pel fet que el Barça encara no ha cobrat el que tenia previst per aquesta operació.

Una situació similar ja la va viure el Barça l'exercici 2021-2022, el primer completament imputable a Joan Laporta del seu segon mandat. El club blaugrana el va tancar amb 98 milions d'euros de beneficis gràcies als 267 milions que li van comportar la venda del primer tram del 10% dels drets televisius de la Lliga a Sixth Street. En el total d'aquesta operació (a la qual se li ha d'afegir la venda posterior d'un 15% afegit), el Barça es va imputar en els seus números des del punt de vista comptable 667,5 milions, que no van ser acceptats completament per la Lliga de Javier Tebas de cara al fair play econòmic perquè s'hi incloïa la plusvàlua de la inversió que el club català va fer per entrar a Locksley Invest, la societat compartida amb Sixth Street per gestionar aquests drets televisius. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que el Barça venia de tancar amb 97 milions de pèrdues el curs 2019-2020 amb Josep Maria Bartomeu, i que el següent, el 2020-2021 –amb Laporta ja des del mes de març– les pèrdues van ser de 481 milions. Així, sense les palanques, l'entitat blaugrana acumularia quatre exercicis consecutius amb pèrdues, els dos primers dels quals condicionats per la pandèmia del coronavirus.