Ullaró, un llogaret sobre el camí reial de Palma a Alcúdia

PalmaEn la següent ruta proposam una tranquil·la i agradable passejada pels comellars i turons que envolten la vila de Campanet. Un itinerari que discorre entre els plecs del terreny i de la història d’un dels paisatges culturals més potents de la comarca del Raiguer. Dos llibres imprescindibles per interpretar i entendre alguns dels punts d’interès d’aquesta ruta són Campanet per veure. El poble i els voltants, de Pere Rayò Bennàssar (Ajuntament de Campanet, 1994) i Antoni Despuig i Dameto. Príncep de l’Església, Príncep de les Arts,de Tomàs Vibot Railakari (El Gall Editor, 2013). Per a iniciar la caminada, disposam de transport públic que ens acosta a la vila natal de mossèn Riber, la línia 314, que uneix Inca i sa Pobla per Campanet i Búger.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar a la mateixa parada del bus, rere l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII, en direcció a la plaça Major. Hi entram pel carrer Major i passam per la placeta del rector Tamorer, espai antigament destinat al fossar, clausurat en el primer terç del segle XIX. Aquí hi trobam el monument a l’escriptor campaneter, mossèn Llorenç Riber i Campins (1881-1958), just enfront del convent de monges agustines. Travessam en diagonal la plaça, entre l’església i la Casa de la Vila, i pel carrer de Sant Miquel ens dirigim de cap a mestral en direcció als afores del poble. A l’altura del carrer del Pou Bo, voltam a la dreta i iniciam un breu i pronunciat descens fins al fons del comellar, on trobam, a l’esquerra, aquest pou comú que dona nom al carrer [10 min]. Tot l’entorn es troba ben cuidat i el pou ha estat objecte d’un procés de recuperació. L’interior és paredat i el coll, gran i rectangular. Dos pilars sostenen un tronc de fusta que aguanta la corriola. Al costat del Pou Bo hi ha una pica rectangular de marès.

Deixam el pou a la nostra esquena, voltam a la dreta i prosseguim la caminada pel carrer de la Font. Tornam a guanyar altura, mentre contemplam a la nostra dreta el poble aturonat de Campanet. Passam un grup de cases, algunes de les quals presenten una tipologia popular, de façanes paredades amb portal rodó o també d’arc rebaixat. Arribam a un encreuament de carrers [20 min]. Giram a l’esquerra pel camí d’Ullaró, en direcció a llevant. Avançam ara pel genuí Camí Reial, via anterior a la carretera vella d’Inca del segle XIX, que unia Palma i Alcúdia. A l’esquerra ens queda la petita urbanització de Son Borràs i poc després, l’entrada a les cases de possessió. Avançam per aquest camí asfaltat que recorre l’esquena d’ase d’un turó allargassat que s’estén cap a l’est, fins que, a l’altura del Rafal d’en Llobera, ja a prop d’Ullaró, comença a perdre altura. Just uns metres abans d’entrar dins el llogaret campaneter, a l’esquerra del camí podem veure una font i una síquia recentment restaurades. [55 min] Situats a la confluència dels camins d’Ullaró, de na Pontons, Reial i de la Mata Grossa, podem dir que som al bell mig d’Ullaró.

Son Garreta dels Despuig

Just entram dins Ullaró, a mà esquerra, s’alça majestuós el casal de Son Garreta. Aquesta finca havia estat coneguda al segle XV com alqueria d’en Togores. Aleshores feia partió amb Son Borràs, Son Estrany, So na Pacs i finalment Son Corró. Llavors va rebre la denominació del malnom dels seus propietaris, els Socies Garreta. L’edifici, de tres plantes i porxo, es va convertir en la residència d’estiu del cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), quan el va rebre en herència després de la mort del seu pare, Ramon Despuig i Cotoner (1694-1772), tercer compte de Montenegro i cinquè de Montoro. Aleshores Antoni Despuig encara no era cardenal (1803), tan sols sotsdiaca, des del 21 de setembre de 1771, poc abans de ser elegit canonge de la Santa Església de Mallorca, el 27 de març de 1774. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, donà ordre de transformar les cases primitives –propietat dels Despuig des del segle XVII– en un gran edifici, amb una nova capella –l’oratori nou–, per guardar-hi les despulles de sant Victorià, abans que fossin traslladades a l’església parroquial de Campanet el 1823.

Voltam a l’esquerra per davant del casal de Son Garreta i entram dins el camí de na Pontons. Abans de sortir del llogaret per aquest camí de llegenda, la darrera casa a mà dreta és cas Sastre, de 1687, coneguda també com l’oratori vell. Amb la façana folrada de marès i el portal allindat, a la carena de la teulada hi ha un rústic rellotge de sol. A 500 metres del llogaret, al costat dret del camí, trobam el pou d’Ullaró, un antic pou comú molt probablement d’origen medieval, tot i que no es troba documentat fins al segle XVIII. El coll és quadrat i fet de blocs de marès regulars; al seu costat, hi ha una pica circular de pedra viva. [1 h 5 min] El camí de na Pontons s’ajunta amb el vial que connecta el pla de Tel amb la carretera general. Hi entram per l’esquerra i el seguim tot dret fins a trobar un camí de terra a mà dreta, orientat a gregal i amb el puig de Son Corró de cara. Després hem de girar a l’esquerra i tot seguit a la dreta. A partir d’aquí, ja no deixam la camada fins a haver travessat una plana immensa, travessada pel torrent de Sant Miquel, als peus del puig del mateix nom. Al final d’aquest tram de camades disperses, sortim davant les Coves de Campanet [1 h 45 min], amb un conjunt d’escales i marjades projectades per l’arquitecte Josep Ferragut Pou (1912-1964). Les coves foren descobertes l’any 1945 pel marger Bartomeu Palou Bennàssar, quan cercava aigua per al senyor de So na Pacs, Guillem Torres Cladera.

Amb les cases de la possessió de Gabellí a la vista, indicant el nord de la nostra caminada, sortim al camí vell de Pollença, a l’altura de l’entrada a les Fonts Ufanes –quan rebenten, aboquen les seves aigües al torrent de Maçana, tributari del torrent de Sant Miquel–, i voltam a l’esquerra en direcció a Campanet. Així, arribam a una important cruïlla [2 h 00 min]. A la dreta, la Creu de Son Pocos i l’església de Sant Miquel del pla de Tel, del segle XIII. Segons la tradició, aquesta església de repoblament substituí una antiga mesquita que, a la vegada, havia ocupat l’espai d’un temple paleocristià d’època tardoromana. A l’esquerra, ens arriba d’Ullaró el camí de na Pontons, i ben davant, el camí Blanc, pel qual segueix la nostra caminada. Continuam la ruta paral·lels al torrent de Sant Miquel, fins que el perdem de vista just a l’entrada a l’inici del camí de Monnàber. Més endavant [2 h 10 min], giram a l’esquerra pel camí de la Costa o del Sant Crist, que ens pujarà dalt del turó de Campanet. Entrarem dins el poble pel camí de Son Cabot i, després, pel carrer de Sant Miquel tancarem circuit a la plaça Major [2 h 30 min].

@Fita_a_Fita