L’últim tren per al porter blanc-i-blau més car de la història

Barcelona“Quique Sánchez Flores em va fer decidir per l’Espanyol. Porto mesos interessat en aquest projecte”, va assegurar un somrient Roberto Jiménez el dia de la seva presentació com a nou porter blanc-i-blau, el 22 de juny del 2016. Dos anys i mig després, el porter més car de la història del club -va costar tres milions i té una de les fitxes més altes de la plantilla-, el madrileny pot viure aquesta nit (21.30 h, BeIN LaLiga) el seu últim capítol com a espanyolista contra el Cadis en la tornada dels setzens de final: si l’Espanyol no remunta, Roberto difícilment tornarà a disputar un partit oficial amb els seus colors, ja que acaba contracte el juny vinent i, si no passa res estrany, la Lliga la seguirà jugant Diego López.

El de Roberto era un dels cinc noms per a la porteria que la direcció esportiva tenia sobre la taula l’estiu del 2016. Moyà i Willy Caballero van ser els primers descartats. El ventall va quedar reduït a Diego López, Roberto i Mandanda. El gallec era la primera opció, però en el primer contacte, al maig, va dir al club que el Milan no el deixava sortir fàcilment i que li tocava esperar. L’Espanyol aleshores va anar darrere el madrileny, titular amb l’Olympiacos i amb experiència a la Lliga de Campions. Les seves xifres eren excel·lents: 98 gols rebuts en 117 partits (0,83 gols per duel) i 59 partits deixant la porteria a zero. El madrileny va firmar encantat, però en plena pretemporada, a l’estada a Holanda, Pau López donaria al club una notícia que afectaria de ple la trajectòria de Roberto a l’Espanyol: el gironí tenia una oferta de cessió amb opció de compra del Tottenham Hotspur de Mauricio Pochettino i Toni Jiménez i hi volia anar. El seu cas no es va tancar fins a l’últim dia del mercat, quan l’Espanyol, aquell cop sí, va poder tancar la cessió de Diego López.

Dubtes i canvi de porter

El gallec va arribar amb la Lliga començada, però a la tercera jornada ja va aconseguir la titularitat. Els dubtes que havia deixat Roberto en els dos primers partits (6-4 a Sevilla i 2-2 contra el Màlaga) van propiciar un canvi sota pals. I fins a la Copa, primer, i la lesió de Diego López al genoll, després, el madrileny no va tornar a actuar sota pals. La golejada al Camp Nou (4-1 en un partit en què va entrar amb 1-0), l’empat amb el Deportivo (1-1) i l’eliminació contra l’Alcorcón, més taques en un historial que, un any després de la cessió al Màlaga -que va baixar a Segona tot i el seu bon paper-, contra el Cadis va viure un nou episodi: ni tres minuts va trigar a regalar a Lekic el primer gol.

Amb Roberto, l’Espanyol encara no ha guanyat cap partit oficial: quatre empats i tres derrotes. Ha rebut 16 dianes, gairebé tantes com aturades fetes (18). Tot plegat, en 607 minuts (una cada 37,9 minuts), i en cap partit ha aconseguit deixar la porteria a zero. De fet, surt a 2,3 gols rebuts per partit. “No estic jugant, però vaig cada matí al vestidor i hi veig gent tan implicada, un ambient tan meravellós, que no vull marxar a cap altre lloc. M’agradaria estar en una altra situació però en aquest lloc”, va dir a l’octubre. Aquesta nit no li queda altra opció que intentar deixar la porteria a zero o, almenys, fer el possible perquè l’Espanyol guanyi el primer partit amb ell sota pals. Si no, els blanc-i-blaus s’acomiadaran de la Copa del Rei abans del previst. Dos anys després, un equip de Segona que vesteix de groc pot condicionar el futur de Roberto. Aquest cop, però, és l’últim tren blanc-i-blau per al madrileny.